13 de gener de 2009
LITERATURA DEL SEGLE XIX
LA RENAIXENÇA suposa una recuperació del català com a llengua culta. Paral·lalement a la recuperació linguística s’anirà consolidant el catalanisme com a moviment polític que pretén recuperar les institucions i l’oficialitat de la llengua.
Tot i la persecució de què és objecte per part de l’estat, el català mantenia una plena vitalitat coma a llengua col·loquial i com a llengua de la literatura popular.
Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902) és l’escriptor català més important i representatiu del segle XIX. Contribueix a la Renaixença, des de posicions catòliques i conservadores, amb una obra que abasta poesia èpica i lírica, prosa narrativa i periodística i literatura de viatges, per la qual té una enorme repercussió popular, incomparable a l’època. Internat al seminari de Vic, on cursa la carrera eclesiàstica, es familiaritza amb la retòrica i els clàssics i s’inicia en l’escriptura poètica.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv//video/videoteca/viurescriure/5mverdaguer.rm" width="352" height="288"/]
Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, Barcelona, 1902) és considerat el fundador de la literatura catalana contemporània i un dels més grans escriptors de tots els temps. Format en el romanticisme tardà i incorporat al moviment de la Renaixença, excel·lí en tots els gèneres que conreà. La seva contribució amb una obra que abasta la poesia èpica i lírica, l’oratòria, i la prosa narrativa i periodística, va ser decisiva per a la consolidació de la llengua i la literatura catalanes. La seva enorme repercussió popular va fer que se’l considerés un símbol de Catalunya, i la difusió de la seva obra en diverses llengües el convertÍ ben aviat en un escriptor de fama universal. Cent anys després de la seva mort, la seva obra ha adquirit, definitivament, la condició de clàssica.
Aquest documental presenta la figura i l’obra de Jacint Verdaguer en el seu context i en la seva època, i ofereix una selecció dels seus textos més representatius, recitats per Lluís Soler i musicats per Rafael Subirachs. Destacats estudiosos i crítics aporten, amb els seus comentaris, una visió reflexiva i plural del gran escriptor: Jordi Castellanos, Manuel Jorba, Modest Prats, Josep Maria Casasús i Isabel-Clara Simó.
Tirant lo Blanc. Joanot Martorell
La novel·la és una mica complicada de llegir, per ajudar-vos a entendre-la val la pena que us llegiu aquest article del Jordi Tiñena.
Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d’armes i d’amor del seu protagonista, Tirant, al servei d’un bell ideal: alliberar l’Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs. Qualificada encertadament com a novel·la total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit, psicològica), la seva versemblança l’allunya de les novel·les de cavalleria de l’Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica en registres (des del to greu fins a l’humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps. És, no res menys, una de les millors novel·les europees del moment.
RAMON LLULL
Feina de la setmana
1. Llull visqué la 2a meitat del s. XIII. Reflexioneu, deduïu i comenteu perquè hi ha en Llull aquest interès de conversió dels infidels de l’època
2. Què creieu que pensaria el seu entorn, la societat del moment d’ell, de la seva personalitat i dels seus objectius? És el mateix que es pensa ara?
http://www.xtec.cat/~lrius1/llull/contenidor.htm
http://www.xtec.cat/centres/a8033924/auques/llull/llull1.htm
Setmana del 13 al 17 d’octubreLa vida de Ramon Lull (1232?-1316?) va ser intensa i apassionada com poques n’hi deuen haver hagut. La fe en el seu projecte el va portar a recórrer mitja Europa i una bona part del nord d’Àfrica i de l’Orient pròxim. Malgrat aquest moviment constant, Llull va produir una obra fabulosa per la seva ambició i per les seves dimensions: unes 235 obres sobre les matèries més diverses.
Edat, viatges i producció intel.lectual el van convertir en un personatge admirat i discutit en vida, conegut en els més alts cercles cortesans, eclesials i universitaris de l’occident medieval. Un cop mort, la fama i el renom, el mite i la veritat, els seus seguidors i els seus detractors, no van fer altra cosa que augmentar fins a unes dimensions insospitades i durant segles i segles. Fins al punt que podem dir que Ramon Llull és, d’entre els homes que han parlat i escrit en català, aquell que ha tingut una projecció espacial i temporal més vasta en tots els sentits.
Lul.listes de relleu internacional -Lola Badia, Antoni Bonner, Fernando Domínguez, Jocelyn N.Hillgarth, Charles Lohr, Amador Vega- remarquen la importància de l’obra del beat en l’història del pensament i de la literatura occidentals, i l’actualitat extraordinària del missatge lul.lià.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv//video/videoteca/viurescriure/5mllull.rm" width="352" height="288"/]
Setmana del 6 al 10 d’octubre
Ausiàs March
Observeu aquesta Auca feta per Joan Vilamala per als alumnes de l’IES Pius Font i Quer de Manresa.
http://www.xtec.es/centres/a8033924/auques/march/amarch1.htm
1 d’octrubre de 2008
Bernat de Ventadorn, trobador provençal documentat entre 1147 i el 1170, és considerat el millor trobador i un dels poetes amorosos més importants de tots els temps. Se’n conserven 41 poemes, tots de temàtica amorosa.
