Amenaces sobre el riu Ter:
En aquest apartat trobarem informació de les principals amenaces del Ter:
La contaminació de l’aigua: Una de les amenaces més perilloses dels rius és la contaminació. Això és molt perjudicial pels ecosistemes relacionats amb el riu. Actualment, però, hi ha moltes depuradores que tracten l’aigua contaminada, bàsicament d’abocaments industrials i de les activitats humanes.
Extraccions d’àrids: Les sorres,les pedres i les graves del riu s’utilitzen per a la construcció d’edificis i carreteres. Tot el que s’extreu del riu li canvia la vida.
Alteració de lleres i riberes pel l’acció humana : Les activitats humanes al llarg de la història han transformat molt la llera del riu. S’ha aprofitat el riu i l’espai de ribera per establir-hi fàbriques, pobles, polígons industrials, plantacions d’arbres, plantes d’extracció d’àrids, abocadors, etc.
Coneixent les amenaces del riu, podem ajudar a millorar la qualitat dels ecosistemes del nostre riu.
COM ES MESURA LA CONTAMINACIÓ DEL RIU TER
Les principals causes de la contaminació del riu Ter provenen de les fàbriques que estan instal·lades al costat del riu : n’agafen aigua i aboquen les aigües residuals, les filtracions que provenen dels pesticides i plaguicides per culpa dels cultius dels camps a la vora del riu , les poblacions que hi vessen residus urbans sense cap mena de tractament, els abocaments incontrolats, etc.
La manera que tenim per controlar el grau de contaminació són:
el cabal del riu ( la quantitat d’aigua que porta)
la quantitat d’oxigen dissolt (OD) (imprescindible per a la vida aquàtica),
els sòlids en suspensió (SS), (El residu fix o contingut de sòlids dissolts totals és un paràmetre analític utilitzat per classificar l’aigua mineral i l’aigua potable en general)
la quantitat d’oxigen (DBO) necessari per a la vida,
Altres característiques de qualitat són:
el pH que mesura l’acidesa de l’aigua
la conductivitat ( la quantitat de sals dissoltes a l’aigua) el color.
LA CONTAMINACIÓ DEL TER
En aquest article citem els diferent tipus d’explotació que hi podem trobar i amenacen al riu Ter .
El riu Ter és el més llarg (205 kilòmetres) dels que neixen i moren a Catalunya. Des del seu origen fins al seu final les aigües son explotades per:
Indústries de productes alimentaris i begudes
Indústries tèxtils: —Tints, —Filatures i confecció
Indústries de la fusta i del suro >
Indústries d’adobament
Indústries del paper
Indústries de productes químics
Indústries de productes minerals no metàl·lics
Indústries de productes metàl·lics i de construcció de maquinaria.
L’estació de esquí de Vallter 2000, que utilitza l’aigua per fer neu artificial .
Les 98 mini-centrals elèctriques que hi ha entre Setcases (Ripollès) i Manlleu (Osona) que utilitzen l’aigua per fer electricitat .
L’envasament del Pasteral per abastir d’aigua l’àrea metropolitana de Barcelona.
Els perills més importants que pateix són el poc cabdal i el deteriorament de la qualitat de l’aigua del riu que són perillosos pels peixos que hi viuen.
IMPORTÀNCIA DEL TER COM A ESPAI NATURAL
El Ter és un riu de règim pirinenc i mediterrani, el cabal del qual es troba regulat al seu tram baix, després del seu pas pels embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. Aquests pantans estan destinats a l’abastament d’aigua potable de l’àrea metropolitana de Barcelona, on envia entre el 40% i el 75% del seu volum i a l’aprofitament hidroelèctric.
L’espai natural “Riberes del Baix Ter” ocupa una superfície de 1.217,89 hectàrees i una longitud de 74 quilòmetres. Inclou importants mostres de bosc de ribera .
A més, constitueix una important àrea de refugi i de nidificació d’aus pròpies de zones humides i boscos de ribera. Hi destaquen hàbitats i espècies com els boscos en galeria de salze i àlber i espècies com la llúdriga (Lutra lutra), la tortuga de rierol (Emys orbicularis), l’escanyapolls (Lucanus cervus), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), la bagra (Squalius pyrenaicus), l’anguila (Anguilla anguilla), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet menut (Lxobrychus minutus), el picot garser petit (Dendrocopos minor) i el blauet (Alcedo atthis), entre altres.
L’AMENAÇA DE LES ESPECIES INVASORES.
Una espècie exòtica invasora pot representar, des del punt de vista de la biodiversitat i del respecte pels ecosistemes autòctons, un perill.
La presència d’espècies invasores és un problema que s’arrossega des de fa anys als rius Gironins. La proliferació d’algunes espècies , fa que calgui lluitar per frenar-ne l’expansió. Des de l’any passat, les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga han entrat dins d’un Projecte Europeu per preservar la fauna fluvial de l’amenaça que suposen aquestes noves espècies. Dins les diferents accions, aquest estiu comença una campanya informativa específica.
Els exemples més comuns són:
El musclo zebrat, la tortuga de Florida o el cranc americà i l’escorpí d’aigua.
Musclo zebrat
Tortuga de florida
Cranc Americà
Escorpí d’aigua