Cada mes de febrer, quan s’apropa l’aniversari de la nostra escola, vivim un dels dies més dolços i esperats del curs: l’Homenatge als Avis i Àvies. És una jornada molt especial en què obrim les portes de la Caseta per rebre amb els braços ben oberts tots els avis i àvies dels nostres nens i nenes.
Durant dies, els infants preparen el moment amb molta il·lusió. Assagem petites poesies plenes d’amor, cançons que ens fan somriure i dibuixos fets amb les mans petites però amb un cor molt gran. Tot estava a punt aquest curs… però una notícia inesperada va canviar els plans: una alerta per mal temps ens va obligar a suspendre els actes i a quedar-nos a casa.
Va ser una petita decepció, perquè les ganes eren immenses. Però quan les coses es fan amb estima, sempre troben el seu moment.
I així va ser. El dimarts dia 17, per fi, vam poder rebre els avis i àvies a la classe. Quin matí més bonic vam viure! Els vam acollir amb aplaudiments ben forts i somriures d’orella a orella. Vam compartir un esmorzar plegats, vam mirar contes, vam jugar al pati i vam omplir l’escola de converses, rialles i anècdotes entranyables.
Els infants, emocionats i orgullosos, van dedicar als seus avis i àvies els dibuixos que havien preparat. Alguns avis tenien els ulls brillants; algunes àvies no podien deixar de somriure. Van ser moments senzills, però plens de significat.
Els avis i àvies són un tresor. Ens regalen temps, paciència, històries del passat, abraçades que curen i una manera d’estimar que deixa empremta per sempre. Formen part del creixement dels seus nets i netes, els transmeten valors, tradicions i una mirada plena de saviesa.
Aquest homenatge, tot i l’ajornament, ens ha recordat que el més important no és el dia exacte, sinó l’estima que compartim. I d’això, a la Caseta, en sabem molt.
Gràcies, avis i àvies, per ser-hi sempre.