Quan arriba la tardor, panallets a Can Rigol!
Hi havia una vegada un grup de nens i nenes molt alegres que, amb les motxilles a punt i molts somriures, van marxar d’excursió a la granja Can Rigol.
El dia començava amb un rodolí que havien après a l’escola:
“Quan arriba la tardor, panallets a Can Rigol!”
Durant el trajecte, l’autocar s’omplia de cançons de la tardor i de la Castanyada. Tots cantaven amb entusiasme mentre miraven per la finestra com les fulles grogues i vermelles ballaven pel camí.
Quan van arribar, una sorpresa els esperava: una taula plena d’ingredients màgics!
—Què és això tan blanc? —van preguntar.
—És sucre! —va dir la monitora.
—Oh, i això que fa tan bona olor? —Ametlla!
Van tocar, olorar i tastar una miqueta… fins que va arribar el moment de fer la massa.
Amb les mans ben netes i plenes d’il·lusió, van començar a barrejar i rodolar boles dolces que semblaven petits tresors.
—Tico, tico, tec! —deien mentre feien els panallets.
—Ja ha sortit un panallet! —cridava algú content.
Però la màgia de la jornada encara no s’havia acabat…
D’entre els arbres va aparèixer la Castanyera, amb el seu cistell ple de castanyes calentes i cançons de tardor.
Va ballar, va cantar i va repartir rialles i castanyes per a tothom.
Després, van jugar al sorral, amb els columpis i van córrer darrere la pilota, mentre el sol de tardor escalfava suaument.
La bona oloreta que sortia del forn de la cuina deia que els panallets ja estaven llestos per omplir les bossetes i tornar a casa.
Va ser un dia ple de descobertes, amistat i alegria, que quedarà per sempre als seus cors com un record dolç… com un panallet!













