El darrer 30 de gener, vam celebrar el DENIP, és a dir, el Dia Escolar de la No-violència i la Pau, una jornada especial dedicada a recordar la importància de conviure des del respecte, el diàleg i la solidaritat. A la nostra escola, el DENIP és molt més que una celebració puntual: és una oportunitat per reflexionar junts sobre els valors que volem que ens acompanyin en el nostre dia a dia i les accions o paraules que desitgem fer desaparèixer amb el nostre compromís i esforç. Parlar de pau amb els infants vol dir ajudar-los a entendre que la pau no és només l’absència de conflictes, sinó una manera de relacionar-nos amb els altres i amb el món en què vivim.
Els infants de la Caseta dediquem moltes estones a conversar conjuntament sobre els fets que ens succeeixen en el nostre dia a dia: parlem dels conflictes que inevitablement s’ocasionen en compartir espai i temps amb altres persones i la manera com els podem resoldre assertivament, valorem les paraules que usem habitualment per relacionar-nos amb els altres, realitzem dinàmiques que ens serveixen per prendre consciència que som un grup i ens hem d’estimar, etc. Ho fem mitjançant jocs, cançons, àlbums il·lustrats, activitats en rotllana i recursos digitals.
Al llarg d’aquesta setmana, hem reforçat aquest treball de les emocions i valors a través de diverses dinàmiques. Per exemple, a la classe dels Metges i Metgesses, hem llegit el llibre Les paraules dolces (Norac i Dubois, 1998). Aquesta història tracta sobre un petit esquirol que es desperta amb moltes ganes de dir paraules dolces a la gent amb qui comparteix el seu dia a dia. Tanmateix, ningú les escolta: el pare fa tard a la feina i ha de marxar, la mare té moltes coses a fer, a l’autobús hi ha massa soroll per dir paraules tan boniques i a l’escola les mestres estan massa enfeinades. Al vespre, després de tot un dia retenint-les a la boca, el petit esquirol comparteix un “t’estimo” que li neix de dins i se’n va a dormir desitjant poder dir altres paraules boniques als seus éssers estimats l’endemà. A través d’aquesta història, vam reflexionar sobre quines paraules dolces podem dir-nos entre nosaltres i quines paraules o accions volem erradicar. Vam entendre que un “t’estimo”, un “gràcies”, un “sisplau”, un “necessites ajuda?”, un “m’agrada” o un “com estàs?” ens fan molt més feliços que no pas una empenta, un crit o una mala paraula.
D’altra banda, tots els nens i nenes de la Caseta hem elaborat un penjoll amb el símbol de la pau per commemorar el dia 30 de gener. En les sessions d’art, hem pintat un plat de cartró amb l’ajuda d’unes esponges i pintures de diferents colors. Hem pogut fer les combinacions de colors que volíem i hem pintat sense por, fluint i deixant anar la nostra creativitat, ja que no ens hem hagut de preocupar per deixar en blanc les quatre línies que caracteritzen aquest símbol perquè estaven fetes amb cinta de pintor que hem retirat quan la pintura estava seca. Ens ha quedat un resultat molt bonic, a l’altura del que significa aquest símbol universal.
Finalment, i amb l’objectiu de compartir una estona tots plegats, els Micos, els Indis i els Metges i Metgesses ens hem trobat al pati per ballar el Swing de la pau. A través d’un ritme alegre i proper, la cançó ens recorda que la pau no és una idea abstracta ni llunyana, sinó una actitud que es practica cada dia: respectar els altres, escoltar, compartir, ajudar i resoldre els conflictes sense violència. Aquest swing convida a deixar de banda la por, l’odi i les diferències que ens separen, i a apostar pel diàleg, l’empatia i la cooperació. Ha estat una trobada divertida que ens ha permès comprendre que a través de petits gestos es pot construir un món més just, solidari i pacífic!




















