Després de tant cantar-li que la Vella Quaresma tenia tantes cames que no podia caminar i ajudar-la a treure-li les cames… ja en té dues!! Ara és com nosaltres, així que ja podrà caminar! Però com li tornem a treure una altra aquesta setmana, la pobre es quedarà coixa… Ai, quina vida porta aquesta pobra dona!

A l’estar tant contenta és ha fet un super regal per a la mona. Però, com sempre, ens ho ha deixat amagat a un lloc on hi ha coses de colors que són tovetes i podem estirar, fer boletes, figures…

Voleu saber on estava i què era? Mireu mireu…

Tornem a ser divendres… i, per tant, toca treure-li una cama a la Vella Quaresma. Ja només li queden cinc cames! I cinc setmanes queden també per a que arribi la primavera. Què bé!

Com ja us vam explicar, ens ha estat vigilant tota la setmana per veure com ens portàvem. Però com ho hem fet molt bé, ens ha deixat un regal! Aquesta dona té la costum d’amagar-nos les coses i, en aquesta ocasió, ens ha dit que estava amagat en un lloc en el què fa una miqueta de pudor. I… buscant buscant, l’hem trobat!! Eren lacasitos per posar a la nostra mona!!

Us feu una idea d’on estaven amagats? Mireu mireu…

Després de tants dies de festa i disbauxa gràcies o per culpa del Carnestoltes, ha arribat la Vella Quaresma, una dona molt gran amb set cames (tantes cames com setmanes falten per a que arribi la Setmana Santa).

Ens ha deixat una carta en la que ens ha explicat que cada divendres li hem de treure una cama i, que si ens portem bé, ens deixarà un regal per a que puguem preparar la mona.

Estàvem molt contents de conèixer-la, és una vella molt agraïda, simpàtica i marxosa. Sabeu que li hem de cantar una cançó abans d’arrancar-li la cama?

“Vella Quaresma, Vella Quaresma
Ai! Que no pot caminar.
Té moltes cames i s’entrebanca;
entre tots l’hem d’ajudar.

És que n’hi hem de treure una,
Una, una, una, una …
És que n’hi hem de treure una,
perquè pugui caminar”