Avui hem tingut una visita especial!!!!
La nostra Irene ja és germana gran!!!! Ha vingut la seva família i ens han presentat al nou membre, en Gael. Maquíssim!!!
Felicitats!!!!
A la rotllana hem tingut una sessió molt interessant,tothom ha pogut opinar “des de l’experiència” que comporta tenir un nadó a casa. Jajaja!!! ha sigut fantàstic escoltar a cadascú.
I quan arriba el germà petit… què passa amb el gran? Pregunto jo….
Tots i totes han tingut mooooolt clar que els germans petits necessiten sempre,sempre a la mama i al papa.Per les mares és molt cansat donar la teta tota l’estona…jajaja!!!
Aprofito i puc afegir ara que no em senten que….
L’arribada d’un nadó és sempre un moment de canvi a casa, però quan aquest ja no és el primer fill sinó el segon, el tercer o el quart les coses canvien encara més.
Ser el germà gran implica un canvi de rol, d’estatus, d’actitud, d’expectatives…
El principal recurs que tenim per preparar els canvis en els més petits és el temps. Preparar-los, explicar-los i deixa’ls participar dels preparatius serà clau perquè se sentin importants i útils.
Tot i aquesta preparació hem de ser conscients que un cop arriba el petitó les sensacions i emocions poden canviar radicalment en el gran. Sovint hi ha petits alts i baixos en l’estat d’ànim que poden traduir-se en conflictes, tristor, més demanda d’atenció cap als pares…
Cada infant és diferent i viu les situacions noves amb una sensibilitat determinada.
El nostre paper com a pares és acompanyar en aquest procés, estar al seu costat i en aquest cas especialment mostrant molta molta i molta empatia cap a ells.