José Ramón Bueno. Catedràtic del Departament de Psicologia Social. Universitat de València.
Diu:
“Durant molt de temps s’ha entès que la discapacitat és la conseqüència d’un defecte i per això ha estat associada amb la malaltia. Per aquesta raó no ens agrada la discapacitat, perquè no ens agrada estar malalts i hem assumit que és dolent. Per tant, es genera rebuig, evitació i incomoditat. A més a més, unit a aquesta percepció trobem l’ideal respecte al cos sa i bell, un cos amb total moviment i funcionament que s’ajusta a la normalitat que coneixem, tot i que potser hauríem de dir a la situació estàndard. Tot el que no s’ajusta a aquest model, es considera anormal. “

“Les persones amb diversitat funcional pensen que la capacitat i la vàlua no tenen prefixos, motiu fonamental que fa necessari que canvie el nom. I defensen l’ús de diversitat funcional com a terme per a definir-se a elles mateixes, perquè consideren que és un concepte obert i en clau positiva.”

Avui he après una lliçó important dels nens i nenes de P4,” LA IMPORTÀNCIA DE LA MIRADA D’UN NEN O D’UNA NENA”, és una mirada innocent, encara sense prejudicis. Són espontanis, inquiets, curiosos. Ells sí que normalitzen les coses amb naturalitat!!!!

Avui la classe de P4 i els nostres SUPER PADRINS I PADRINES hem visitat els tallers Alba. Hem pogut veure els treballs que fan en el centre, hem visitat el seu hort i ens hem meravellat de tot , tot ,tot!

Hem marxat contents i amb molts regals!!! Gràcies!!!!!