LA MANOLITA ES JUBILA DEMÀ (22-1-2014). ENGUANY ÉS LA TUTORA D’EI 5 ÓSSOS.
HA TREBALLAT MOLTS ANYS A L’ESCOLA ALBA I LI VOLEM DIR: GRÀCIES PER TOT
– GRÀCIES PER LA TEVA PACIÈNCIA
– GRÀCIES PER LES TEVES REFLEXIONS
– GRÀCIES PER ENSENYAR-NOS A ESCRIURE, LLEGIR, COMPTAR I DESCOBRIR COSES NOVES.
– GRÀCIES PER AJUDAR-NOS A DESCOBRIR QUE SOM BONS DIBUIXANTS
– GRÀCIES PER LA TEVA ESPONTANEÏTAT I BON HUMOR
– GRÀCIES PER COMPARTIR AQUESTS DOS ANYS AMB NOSATRES
– GRÀCIES…
ELS NENS I NENES D’EI 5 , ÓSSOS I CIGONYES, ET VOLEM DESITJAR UNA BONA JUBILACIÓ. TAMBÉ ESPEREM QUE ENS CONTINUÏS AJUDANT A FER TREBALLS PLÀSTICS, QUE ENS EXPLIQUIS MÉS CONTES,…
Gràcies per ser tal com ets!! Per rebre’ns sempre amb una rialla, per ensenyar-nos a veure el costat més positiu de les coses, per compartir els teus coneixements, per donar un bon consell quan l’hem necessitat, per estirar-nos de les orelles quan ha calgut… només dir-te GRÀCIES! Tots et trobarem molt a faltar!
Gràcies per haver estat la tutora de l’Albert!!! Has fet que dels petits moments o conflictes hagi sortit una història fantàstica i un bon aprenentatge.
Gràcies per haver motivat tant als nens i engrescar-los a aprendre i millorar.
Gràcies per tenir sempre aquella rialla a la cara i aquella reflexió profitosa fruit dels anys d’experiència i sobretot…
GRÀCIES PER PODER COMPARTIR AQUESTS MOMENTS AMB TU.
No et dic adéu, perquè esperem poder seguir veient-te i gaudint de la teva companyia sovint. GRÀCIES!!!
Manolita, sempre recordaré el primer any que vaig arribar a l’escola i no havia estat mai a una classe d’educació infantil. Vas ser el meu referent a seguir, i gràcies a la teva experiència i consells vaig tirar endavant un curs de nens i nenes d’EI 4 anys que ara ja fan 6è. Des de llavors vaig saber que erets molt bona mestra, bona companya, bona persona i que sempre podia i puc comptar amb tu. Gràcies per ser com ets!!!
Et desitjo el millor en aquesta nova etapa que comences amb tanta il·lusió.
Gràcies per estimar-nos!!
Gràcies per fer feliços al Guifré, a la Blau i al Bernat!!
El dia de la teva jubilació el Guifré va dir-nos que estava molt trist perquè marxaves de l’escola, i la Blau li va respondre que tant ell com ella, no podien estar tristos perquè t’havien tingut de senyoreta, en canvi el que sí podia estar trist era el Bernat, que ja no et tindria de mestra.
Copiant les paraules que tu mateixa vas dir al Guifré: Mai t’oblidarem!!
Gaudeix molt d’aquesta nova etapa tant i tant merescuda.
Manolita, ha arribat l’hora de desar horaris, graelles, programacions. avaluacions…… Ningú ho diria, encomanes il·lusió i entusiasme per aquesta professió, mestra. Ara disposaràs de tot el teu temps. Felicitats, aprofita-ho doncs aquest és un dels béns més preuats que tenim. Elena.