Imatge extreta de: https://pixabay.com/es/photos/ni%C3%B1o-c%C3%A1mara-fot%C3%B3grafo-fotograf%C3%ADa-2364849/
La fotografia forma part de la vida dels infants. Ara els nens inclús abans de néixer ja tenen un munt de fotos etiquetades amb el seu nom. En l’època en que vivim resulta molt fàcil realitzar instantànies de tot allò que anem veient en un dia. Els petits habitants del món no només estan exposats a veure fotografies per tot arreu sinó que veuen a tots els fotògrafs improvisats fent fotos i ells mateixos moltes vegades són objecte d’aquestes imatges. Per què no poden ser ells aquests fotògrafs improvisats que utilitzin el mòbil dels pares o una tauleta? Perquè no poden col·locar-se ells darrera la càmera i mostrar-nos aquelles coses que li criden l’atenció, algunes de les quals, que de ben segur com adults no hi hem parat atenció. Ser fotògrafs ens ajuda molt a posar atenció a buscar allò que volem guardar en forma d’imatge.
Les fotografies que realitzen els més menuts tenen una part molt màgica, però també molt sincera. Perquè ells no busquen un “like” a Instagram, ni pensen quines normes hi ha estipulades per fer bones fotos… simplement fan la foto perquè volen captar aquell objecte, animal, persona. Aquestes instantànies tenen un gran valor potser no estètic, però si per als propis infants i per aquelles persones que estem al seu voltant compartint el dia a dia. Una fotografia pressa lliurement pot ser un gran punt de partida d’una conversa i donar molta informació sobre com aquell infant veu el món i com es sent.
També podem utilitzar la fotografia com a recurs educatiu donant una consigna. Pot ser una eina per a qualsevol àrea de treball. Per exemple, sortim a fer un tomb pel poble i els infants han de fotografiar els números que vegin. Es pot fer un diari de l’hort i demanar als infants que vagin fotografiant un cop per setmana les plantes que hi ha a l’hort…
Com a docents hem de facilitar que els infants s’expressin i la fotografia és un gran recurs sobretot quan encara no té dominat el seu traç.