En aquest article trobareu alguns consells per fer l’exposició oral del treball de recerca… o de qualsevol altre treball.

Si voleu veure un exemple d’exposició on s’explica pas a pas els aspectes que cal tenir en compte, cliqueu aquí. És un recurs molt interessant que us pot ser de molta ajuda. A l’enllaç trobareu també 50 consells per fer una bona exposició.

Si no teniu temps per utilitzar el recurs anterior, podeu donar un cop d’ull a la informació que trobareu tot seguit.

L’ EXPOSICIÓ ORAL

 Exposició organitzada, formal i resumida dels punts principals del procés de recerca i els resultats obtinguts.

Durant l’ exposició podem utilitzar un guió o esquema d’ allò que presentarem. No es tracta d’ un text redactat completament per ser llegit, sinó d’ unes notes o apunts organitzats ( en una cara d’ un full ) que ens serviran de guia de l’ exposició, donant-hi cops d’ ull mentre la presentem. Amb l’ objectiu de facilitar la comprensió del que expliquem podem servir-nos d’ altres suports, com Power Point, documents sonors o audiovisuals etc.

En l’ exposició oral, s’ hi ha de presentar, seleccionats i resumits, els punts més interessants i significatius de la recerca, mitjançant una introducció, un desenvolupament  i unes conclusions.

Preparació de l’ exposició

A l’ hora de preparar l’ exposició cal:

• Elaborar el guió o esquema escrit amb el conjunt jerarquitzat, en forma de títols o estil telegràfic, dels punts principals a tractar en les diferents parts de l’ exposició.

En la Introducció s’ ha d’ anunciar el tema, justificar-ne l’ elecció i destacar-ne l’ interès, la importància o l’ actualitat; s’ hi ha de presentar l’ objectiu o hipòtesi de partida i les grans línies del pla que seguirem en l’ exposició.

En el desenvolupament s’ han de descriure sintèticament i de manera organitzada les etapes, els punts o apartats bàsics de la nostra tasca de recerca, sense entrar en detalls secundaris.

En les conclusions s’ ha de presentar un resum dels resultats del treball, comentats i relacionats amb la hipòtesi que hem plantejat en la introducció; s’ hi han d’ esmentar les possibles insuficiències o obstacles detectats en el curs de la recerca i s’ hi poden indicar nous camins d’ investigació sobre la qüestió estudiada o sobre d’ altres relacionades amb el mateix tema.

• Amb l’ esquema a la vista es recomanable fer un o més assaigs privats de l’exposició oral; també es pot assajar davant del tutor del treball, davant companys o familiars, o bé enregistrar-la. D’ aquesta manera podem:

– adquirir seguretat;
– controlar el temps que hi dediquem;
– comprovar la claredat, precisió i estructura de l’ exposició;
– detectar-hi defectes que caldrà corregir.

 Presentació de l’ exposició

A l’ hora de presentar l’ exposició cal:

• Parlar amb veu alta i amb bona articulació, amb fluïdesa i sense pressa, amb naturalitat i sense rigideses. Si es va de pressa, la dicció no es bona, s’ obliden elements del contingut de l’ esquema i l’ exposició acaba sent desordenada.
• Variar el ritme i el to de la veu per tal d’ evitar una exposició monòtona i que faci l’efecte d’ haver estat apresa de memòria.
• Parlar amb correcció i adequació lingüístiques (lèxic, sintaxi, fonètica…)
• Mirar l’ auditori i no fixar la vista en l’ esquema de l’ exposició. Es recomana servir-se de gestos i d’ expressions de la cara per acompanyar el contingut d’ allò que expliquem.
• Posar en relleu l’ estructura de l’ exposició mitjançant l’ ús de connectors i organitzadors textuals.
• No abusar de mitjans de suport, imatges, documents sonors, etc.
• Saber captar l’ interès de l’ auditori amb alguna anècdota, amb alguna reflexió personal o amb algun detall sorprenent, dins la formalitat i sense que es trenqui el fil conductor de l’exposició.
• Respectar el temps concedit per a l’ exposició i per a les preguntes.

Elements de suport

Una exposició oral pot millorar si va acompanyada d’ elements de suport que n’ il·lustrin el contingut i en facilitin la comprensió tot destacant-ne els punts més importants i significatius. Això no obstant, aquest material s’ ha de tenir molt ben preparat, seleccionat i controlat; contràriament, l’ exposició pot convertir-se en un caos.

En la utilització d’ aquest material de suport, cal:

• Seleccionar amb cura el contingut dels elements de suport, que ha de ser plenament justificat i, per tant, hem d’ excloure tot allò que sigui purament ornamental.
• S’ han de tenir a punt i ordenats els elements que projectarem, especialment si reprodueixen l’ esquema de l’ exposició, per evitar confusions a l’ hora d’ utilitzar-los o per si un membre del tribunal, en el torn de preguntes, ens demana de tronar-ne a veure o escoltar-ne algun.
• Les projeccions han de contenir textos breus, esquemes o gràfics simples, quadre no atapeïts de dades, etc… amb un cos de lletra o amb un disseny llegible.
• Les il·lustracions, els gràfics o els quadres projectats han de dur un títol que els identifiqui.
• No hem de llegir al peu de la lletra el text de les projeccions, sinó que l’ hem de comentar o sintetitzar.
• Durant les projeccions l’auditori ha de tenir temps suficient per llegir-les completament.

                                                       Font:  DDAA; El Treball de recerca. EUMO Editorial.

En aquest article podreu trobar alguns exemples de treballs de recerca que els vostres companys han fet al llarg dels darrers anys.

• De la felicitat a la frontera: una lectura de l’obra de Vicenç Pagès
• Neurofisiologia de la lectura
• Els temps verbals de l’urbanisme a Avinyó
• L’ariet hidràulic
• Un món dolç: els edulcorants
• Paisatge i paisatgisme: Monistrol de Calders al descobert
• La ruralitat d’Artés