Violència de gènere als mitjans

Proposta a partir de l’obra de Cindy Sherman.
L’activitat va dirigida a l’alumnat de 4t (optativa), per un  grup de 18 a l’aula.
Estem treballant la unitat “Aspectes plàstics de la figura humana”. Hem parlat i hem fet activitats sobre la proporció i el cànon, dibuix del natural en que havien de posar per la resta de companys de classe, etc. Ara volia acabar amb un procediment tècnic modern com és el de la fotografia. No es donen nocions tècniques de la cambra fotogràfica si no que es recuperen les idees d’enquadrament, punt de vista, llums i ombres, color, composició, aspectes que ja han sigut tractats en altres unitats i cursos anteriors(2n d’ESO).
El tema que he proposat és el de la violència de gènere. En la matèria  d’ètico-cívica l’estan donant i crec que es diu molt amb els temes que tracta aquesta artista nord-americana així també com la utilització del seu propi cos per fer les representacions.
L’artista triada és Cindy Sherman, i a partir de la seva obra es proposa treballar com a temàtica la violència de gènere i a nivell formal l’estètica del cinema negre en línies generals.
Segueix el tema del cos com a expressió plàstica i començo amb l’anomenada postmodernitat, el període que es va iniciar en les dues darreres dècades del segle XX. Comento com “la societat ha quedat hostatge de la indústria, les noves tecnologies, l’enginyeria genètica i com el cos s’ha convertit en el suport perfecte de la falsedat, l’artificialitat i la simulació més enllà de l’il·lusionisme vinculat al discurs clàssic de la representació.”
Artistes com la francesa Orlan i l’anomenat cyborg, l’australià Stelious Arcadiou, anomenat Sterlac  i les seves performances, artistes que ben segur han interessat  i impactat en l’alumnat. Per últim la Cindy Sherman i la producció que més ens interessa en aquest moment és la que va fer a finals dels anys setanta, la idea de l’estereotip femení , de “com la dona es vista per la cultura patriarcal.” En aquestes fotografies de petit format i en blanc i negre, “s’apropia dels escenaris (decorat)i l’estil (indumentària)de les pel·lícules de sèrie B dels anys cinquanta, mostra quin concepte de dona apareix en” els mass-mèdia.
La meva no sorpresa ha sigut quan ho he plantejat, que no sabien res del cinema d’aquest temps, cosa que havia haver suposat abans, però no se’m va acudir.
Recollida d’imatges sobre el cinema negre i dels anys cinquanta, cartells i fotogrames de pel·lícules.
http://www.atomicpinup.com/MoviePosters.html
http://www.cartelespeliculas.com/wp/listado-peliculas/

Feta l’exposició es fa la proposta de treball.
Fer una fotografia sota guió que expressi la violència de gènere i aplicar els recursos que utilitza Cindy Sherman per fer la creació fotogràfica. La importància d’escollir el moment per que la fotografia tingui tot el contingut que li volem donar.
Passos a seguir:

• Fer grups de dos o tres.
• Cercar informació visual i textual de l’artista.
• Cercar informació visual del cinema negre i anys cinquanta. Escollir les més significatives pel treball.
• De la informació anterior fer una pluja d’idees.
• Fer el guió i els dibuixos previs de tres idees. Enquadrament, punt de vista, il·luminació, posicionament del/s personatge/s, decorat, vestuari.
• Fer les fotografies
• Escollir una de les tres.
• Possibles retocs amb el GIMP, sobretot correcció de nivells i color.

………………………………………………………………
El text de “Summa Pictorica” Ed. Planeta

………………………………………………………………

El primer que em van preguntar al veure aquesta fotografia:
“Aquesta fotografia és veritat?”

“…galardón por un trabajo sobre la violencia que sufren las mujeres en Pakistán”.

laCaixaTV”>laCaixaTV el 08/05/2009)

Morenatti ha guanyat el primer premi amb Violència de gènere, Pakistan, un recorregut fotogràfic per les històries de deu dones pakistaneses que han sofert atacs amb àcid i que paguen durant tota la seva vida amb la cara desfigurada disputes entre famílies o el rebuig de pretendents matrimonials.

A través d’una sèrie de retrats, Morenatti intenta mostrar no sols la cara més cruel del gènere humà, sinó sobretot la lluita per sobreviure en un ambient marcat per l’estigma. Amb una gran dignitat per damunt de tot, valentia, orgull, tristesa o esperança s’entrebarregen en els retrats per insinuar diferents maneres d’afrontar la tragèdia que amaga la vida de cada una d’aquestes dones.
……………………………………………………………

El fotògraf espanyol Emilio Fernández Morenatti va ser ferit a l’Afganistan ,després d’aquest treball que hem exposat, mentre cobria un treball “embebed” amb l’exèrcit dels EE.UU. Una bomba va explotar al pas del seu convoi i se li ha hagut d’amputar un peu.

En aquest link podeu veure la seva obra

http://blogs.denverpost.com/captured/2009/03/23/photographer-collection-emilio-morenatti/