Félix Vallotton
(Lausanne 1865 – Paris 1925)
|
|
 A Edgar Poe |
 A Paul Verlain, 1891 |
 A Ibsen |
 Paul Adam, 1896 |
|
|
|
|
Ara dos gegants amb les seves bèsties, Durero i Hokusai |
|
|
|
El moment d’entintar la matriu també és important, així com escollir el tipus de paper i el seu color. |
|
|
|
Les diferents tècniques de gravat: |
|
|
|
| [slideshare id=11535938&doc=pepalaminos-cursdegravat2008-120212091006-phpapp02&type=d] | |
Més obres:
| Autors que heu de veure:
Pere Abadal i Morató Lucas Cranach Hans Holbein Albrecht Dürer
|
|
|
 Lo gat qui menge lo rat – Il·lustració d'en Pere Abada de Moià del segle XVII |
|
T’han sorprès? Valen la pena, oi? |
|
 Keith Haring - Woodcut - 1983 |
 |
Wassily Kandinsky, xilografies[slideshare id=11552062&doc=wassilykandinskyxilografies-120213140047-phpapp02] |
|
Pablo Ruiz PicassoAquest últim utilitzava els linòleum per a fer imatges en color amb el procediment que s’ha anomenat de planxa perduda  Bust of a Woman with a Hat, 1962 Es tracta d’anar buidant una mateixa planxa i tot estampant-la progressivament cada cop de colors més foscos que cobreixin els altres en algunes parts. O sigui primer buidaríem els blancs i estamparíem amb el següent color més clar (per exemple un beix clar), després buidaríem les parts que volem que ens quedin beixes i estamparíem amb el següent color deixant sense cobrir les parts que volem beixes. I així successivament fins arribar al negre. Amb tintes grasses cobrents podem fer el procés al revés de fosc a clar o de manera aleatòria. |
|
