En la mitologia grega, Europa, filla de Agenor i de Telefasa, germana de Cadmo era una princesa fenícia. Quan estava divertint-se amb les seves companyes en la platja, Zeus la va observar i va acabar enamorant-se d’ella. Zeus es va transformar en un toro blanc, tan mans, que Europa es va acostar a ell, va posar flors sobre el seu coll i finalment es va atrevir a muntar-lo; llavors, Zeus es va aixecar i va creuar el mar, duent-la a la illa de Creta, on Europa va donar a llum a Minos. En les obres d’Homer, Europa és una reina mitològica de Creta i no una definició geogràfica. Més tard, la paraula va passar a significar Grècia Continental i des de l’any 500 adC el seu significat conté tota la terra al nord del Mar Mediterrani. 

L’anàlisi més estesa d’aquesta paraula ho considera com una composició de les paraules gregues eurys (“ample”) i ops (“rostre”), però es tracta sens dubte d’una etimologia incerta. Altres lingüistes pensen que ve de la paraula semítica ereb, que significa “posar-se el sol” (occident). Des d’una perspectiva asiàtica o mitjà-oriental, el sol es posa efectivament a Europa, la terra a l’oest.