No sé ben bé com qualificar aquesta història 

Podríem dir que es tracta d’un atleta australià d’uns 60 anys d’edat que realitzava any rere any el Ironman d’Austràlia, prova de gran exigència tant física com mental, per a gent amb mentalitat guanyadora i de grans conviccions. Realment, acabar un Ironman és cosa de fora d’aquest món.  

La seva màxima il·lusió era competir un any juntament amb el seu fill, el qual va néixer – per desgràcia – amb paràlisi cerebral. El nostre home mai va veure la situació del seu fill com a un obstacle i es van entrenar durant diversos anys fins que va arribar el moment que per fi es van inscriure. 

La prova està composta de tres parts, començant gairebé sempre a l’alba:  

1.- Nedar al mar, o a un llac un tram de 4 kms (amb el fred del matí).

2.- Sortir de nedar i agafar la bicicleta de ruta i recórrer un trajecte de 180 km ininterromputs, amb pujades i baixades realment fortes.

3.- Després de la ruta en bicicleta, s’acaba la prova amb una marató de 42.5 kms.  

Els campions del món ho fan en 8 hores 15 minuts aproximadament.

Per fer-nos una idea, un atleta mexicà, dels tants que van competir, va acabar el passat cap de setmana el seu primer Ironman d’Austràlia amb un temps de 12 hores 8 minuts ininterromputs.  

L’australià de la nostra història ho va fer en un increïble – però cert – temps de gairebé 17 hores. 

Penso que el millor és que vegeu vosaltres mateixos les imatges.

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/8gm7XwtIJdM” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Si noteu un nus a la gola, proveu de beure una mica d’aigua.