El professor de física del centre Aleix Diz, en el seu intent per demostrar matemàticament l’existència de Déu, va demostrar que 2 és igual a arrel de 2 fent el següent raonament.
[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/iesbellvitgemt/files/2009/11/2raiz2.swf" width="400" height="225" wmode="transparent" /]
Posteriorment va anar a veure al professor de matemàtiques i li va comentar:
“Clarament, aquesta demostració és certa, i si 2 és igual a arrel de 2, qualsevol afirmació que jo faci serà certa també. “
El professor de matemàtiques li va dir el següent:
“Estimat Aleix, t’has deixat guiar per la intuïció, cosa que en matemàtiques no sempre és recomanable. No t’has de refiar mai dels teus sentits i tu t’has deixat enganyar pel sentit de la vista. Clarament aquí hi ha una fal·làcia que et porta a una conclusió errònia. Tanmateix, m’estranya que hagis utilitzat un nombre algebraic com arrel de dos per fer aquesta afirmació. Amb el teu argument també hauríem pogut arribar a la conclusió que 2 és iguala pi. Com tu ben saps, pi és un nombre transcendent, i això hauria estat molt més adient amb el que volies demostrar”
Podríeu indicar on està la fal·làcia del professor Aleix?
Podríeu indicar una argument similar per demostrar que 2 és igual a pi?
Només cal que envieu les vostres respostes afegint un comentari en aquest article, que es publicarà el dia 30 de novembre.
Creo que la respuesta seria que, si calculamos la distancia de los escalones sumandolos, daria 2, pero pitagoras nos dice que da raiz de 2, entonces podriamos decir que com se divide siempre por 2 del anterior de manera que queda una escalera es una progresion geometrica: 2n(1/n). La primera parte, 2n, seria el numero de escalones, i la segunda parte, (1/n), seria la longitud de estos escalones. He comprovado que al hacer el teorema de pitagoras con los “triangulitos” de la escalera que dan a la diagonal, cuando n es impar, a excepcion de n=1, siempre da 2, i cuando es par incluyendo n=1, siempre da raiz de 2, sumando las hipotenusas con el teorema de pitagoras. De aqui deduzco que en el momento que llegamos a ese infinito en que todos los escalones son puntos de la diagonal, el primer n que hay es un numero par, por eso a partir de ese momento que todos los escalones son puntos de la linea, deja de ser importante si n es par o impar, ya que los puntos, son la diagonal del principio,asi que por eso siempre da raiz de 2 a partir de este supuesto infinito.