IE Catalunya – Música

Battalia à 10 – H. I. F. von BIBER

Combattimento di Tancredi e Clorinda – C. MONTEVERDI

Sonata Quarta – SCHMELZER

La Réjouissance – Music for the Royal Fireworks – G F HANDEL

The Cold Song – H PURCELL

Folies d’Espagne – M. MARAIS

Recercada sobre il passamezzo moderno – D. ORTIZ

Ombra mai fu” – Xerxes – G F Handel
G. F. HÄNDEL

“Son imbrogliato io gia” “Sempre in contrasti” La serva padrona
G. B. PERGOLESI

Marche pour la cérémonie des turcs – J B LULLY

Les baricades mystérieuses – F COUPERIN

Les Indes galantes – J. Ph. RAMEAU

Forêts paisibles, Forêts paisibles,
Jamais un vain désir ne trouble ici nos cœurs.
S’ils sont sensibles, S’ils sont sensibles,
Fortune, ce n’est pas au prix de tes faveurs.

“Variació número 5” Variacions Goldberg – J. S. BACH

“Mache dich mein Herze rein” – J. S. BACH

Come rosa in su la spina” Apollo i Dafne – G. F. HÄNDEL

“Zadok the Priest” – G. F. HÄNDEL

https://youtu.be/dGRLDjYsyzU
“L’estiu” Les Quatre Estacions – A. VIVALDI

“Atac als molins de vent” Suite Orquestral El Quixot – G. Ph. TELEMANN

1. LA MEVA ÀVIA
VEU
INSTRUMENTAL

La meva àvia sempre, ens deixa jugar,
a sota la taula, a sobre el sofà.

Ella fa els ulls grossos, quan correm descalces,
ii si amb el telèfon, fem trucades falses.

La meva àvia sempre, ens deixa jugar,
a sota la taula, a sobre el sofà.

Ens deixa un tricicle, que era dels seus fills;
deixem derrapades, corrent com conills.

La meva àvia sempre, ens deixa jugar,
a sota la taula, a sobre el sofà.

Però sap que al saló no cal netejar;
amb els nostres jocs de fet i amagar.

La meva àvia sempre, ens deixa jugar,
a sota la taula, a sobre el sofà. (*2)

2. ELS PÈLS DEL NAS
VEU
INSTRUMENTAL

La claca del meu avi, pot semblar un pèl dispersa
però sobre els pèls del nas, sempre et dona conversa.

Diu que quan era jove, s’hi feien glaçons,
les nits fredes i obagues, allargats com mitjons.
La claca del meu avi, pot semblar un pèl dispersa
però sobre els pèls del nas, sempre et dona conversa.

Ara diu que detecten quan l’àvia fa pastissos.
Se li enrosquen com trenes i li pugen fent rissos
També diu que serveixen per saber si hi ha de ploure.
Llavors, tibats i llisos li costen molt de moure.

Diu que quan era jove, s’hi feien glaçons,
les nits fredes i obagues, allargats com mitjons.
La claca del meu avi, pot semblar un pèl dispersa
però sobre els pèls del nas, sempre et dona conversa.

3. BUGADA XIFRADA
VEU
INSTRUMENTAL
Jo sospito que l’àvia és un agent secret
Quan estén la bugada amb el primer solet.
Hi veig sempre un esquema: els llençols els darrers,
Mitjonets en parelles, calçotets els primers.

Colors foscos i clars segueixen un patró
per enviar un missatge cap a un altre balcó.
Quan puja una veïna a mi no em sorprèn gens;
i parlen a la cuina dels seus nous moviments.

És una àvia perfecta, ningú sospita gens!
Jo vull ser algun dia un més dels seus agents. (x2)

4. EL CABÀS DE L’ÀVIA
VEU
INSTRUMENTAL

M’agrada comprar al mercat
portant el cabàs a l’àvia.
Tot ho duu classificat,
jo la considero sàvia.

De palla, gran, tot trenat,
jo l’hi porto fins a plaça.
Però, quan el té carregat,
jo no puc ni fer una passa.
(X2)

5. CURSES D’ASCENSOR
VEU
INSTRUMENTAL
La casa dels avis té un vell ascensor
amb portes de fusta i un senzill motor.
Pitges per cridar-lo un botó vermell,
i sonen les cadenes com un cascavell.

Qui va per l’escala et pot saludar:
a veure qui arriba el primer al replà!
(X2)

6. EL SECRET DE DARRERE EL QUADRE
INSTRUMENTAL

És la nit de Nadal,
els grans fan el sopar
I els petits contemplem una mosca volar.

Els adults quan s’entaulen
xerren tots, quin popurri.
Mentre els petits, callats, posem cara de murri.

Algú ha caçat la mosca
fent com un entrepà.
Darrere la pintura
no s’ha pogut escapar!
Algú ha caçat la mosca
fent com un entrepà.
Darrere la pintura
no s’ha pogut escapar!

Mirem el quadre antic
com el qui vetlla un mort
Si avui no ens descobreixen serà qüestió de sort.
L’any següent rere el quadre
el secret conservat:
Un cadàver de mosca intacte, dissecat!

7. LES ULLERES DE L’AVI
INSTRUMENTAL

L’avi va perdre les ulleres
mentre collia pomes i peres.

Hi havia tanta feina a l’hort
que no s’adonà de la seva sort.

Però quan passà el motocultor
en sentir “crec” cridà amb esglai: Oh, no!

Li van comprar unes de plàstic, li va semblar fantàstic.
Perquè li cauen molt sovint,
tant si va pel camp o a casa llegint.

Però jo em pregunto:
si les ulleres no hagués destruït, “amb sol i aigua haguessin florit.”

L’avi va perdre les ulleres
mentre collia pomes i peres.
L’avi va perdre les ulleres
mentre collia pomes i peres.

8. EL VELL PIANO
INSTRUMENTAL

A casa els avis, en un racó,
hi ha un vell piano que ens fa a tots por.
Amb tecles grogues que semblen ossos,
amb teranyines, quasi cau a trossos.

Quan toquem sona desafinat;
la partitura ja s’ha inventat!
A tota peça fa un encanteri:
donant-li un aire ple, ple, ple de misteri,
ple, ple, ple de misteri,
ple, ple, ple de misteri!