IE Catalunya – Música

https://www.cugat.cat/tv/video/3898

EL RELLOTGE TRIST

El Rellotge està trist
perquè ha perdut una hora;
no pot acabar el dia
i a cada tic-tac plora.
Potser per culpa d’ella
el temps s’aturarà!
Ben segur la coqueta,
se n’ha anat a ballar…

SILENCI

Pssst! Pssst!

Camina de puntetes
el jardí ja s’ha adormit
no li trenquis el son.

Pssst! Pssst!
Està somniant flors,
demà seran obertes
i en podrem collir un pom.

Pssst! Pssst!
Admira les estrelles
com caminen dins la nit
no les moguis de lloc,

Pssst! Pssst!
Estan brillant amb foc
Demà ja seran foses
i el bon sol vindrà de nou .
Pssst!  Silenci

LA LLUNA PRESUMIDA

Presumida lluna, lluna ballarina,
més blanca que bruna,
duu sabata fina,
llaços a la trena,
faldellí brodat,
llaços a la trena,
faldellí brodat.

En la nit serena, tota la xicalla,
cantant se la mira,
i ella balla i balla,
i ella gira i gira,
pel cel estrellat,
i ella gira gira,
pel cel estrellat.

Presumida lluna, lluna ballarina. U…

LA PAPALLONA OPERADA

La papalloneta
s’ha trencat una ala
li cau destrossada
al peu del roser.
“Ai que no hi ha metge
que pugui curar-me!”
sospira la pobra.
“Ara què faré?”

“No ploris amiga”
li diu una rosa,
la més bella i fresca
de tot el jardí.
“Et donaré un pètal
que et pugui fer d’ala;
l’aranya té traça
i te’l pot cosir”.

L’aranya que és sàvia
i tothora fila,
amb amor la feina
enllesteix aviat.
I la papallona
torna a fer volades
amb una ala blanca
i un pètal rosat. (x2)

L’ELEFANT ENSUMADOR

Xino-xano l’elefant
gronxa la trompa mentre camina,
gronxa la trompa banzim-banzam.
– Què en vols fer d’un nas tan llarg?
– li diu burleta la mare-selva
des de la reixa que tanca el parc.

– Com que no em puc enfilar
per collir fulles ni agafar fruita,
aquest nas trompa serveix de mà.

I també alguna vegada
si una flor ximple com ara tu,
d’una ensumada de cop,
la deixo sense perfum!

Xino-xano l’elefant
gronxa la trompa
mentre camina,
gronxa la trompa…..
banzim-banzam,
banzim-banzam,
banzim-banzam.

LA BALLARINA PANXA AMUNT

Fa bon dia la tortuga prou faria ballaruga,
més la closca tan feixuga
no li deixa marcar el pas.
Una amiga sargantana,
sí que balla la sardana
i la pobra li demana
d’ensenyar-li’n el compàs.
Lara la la la là, lara la la lara l’à.

És inútil la lliçó, no progressa poc ni gaire;
un difícil saltiró l’ha deixada panxa enlaire,
l’ha deixada panxa enlaire.
Lara la la la là, lara la la lara l’à.

EL GAT EGOISTA

La gateta melindrosa es passeja pel terrat
i es troba cara a cara
amb un gat molt ben plantat,
amb un gat molt ben plantat.

És negre com l’atzabeja, d’ulls verds i bon caçador.
Ella miola coqueta, la seva millor cançó,
la seva millor cançó.

Però el gat li gira cua; ha caçat un ratolí
i no vol que participi
ningú més del seu festí, ningú més del seu festí.

– Egoísta! -li diu ella- que només penses en tu!
Per més ben plantat que siguis,
no t’estimarà ningú,
no t’estimarà ningú, no, no!
no t’estimarà ningú.
Ningú!

EL CONILLET PERDUT

Un conillet s’ha escapat
i no sap tornar al seu cau;
mira avall i tot és verd;
mira amunt i tot és blau.
Va cap aquí, va cap allà,
endarrera, endavant…

No s’hauria cregut mai
que la terra fos tan gran!
Sort que té un ocell amic
que al seu cau l’ha acompanyat.
Ai, si l’hagués
vist el llop!
Se’l podria
haver menjat!