Aquesta entrevista ha estat feta per Miriam Rodriguez a la seua avia materna.
Ernestina Jorge va néixer el dia 7 de novembre de 1935 a Rodilana, Valladolid. Era la tercera de dotze germans. El seu pare era llaurador i la seua mare era mestressa de casa. Va començar a treballar als 16 anys en una fàbrica de conserves. Actualment viu a Lleida i està jubilada.
On vivies durant el franquisme?
“Fins als 12 anys vivia a Rodilana, un poble de Valladolid, i desprès vaig vindre a Lleida amb el meu germà gran i els meus tiets, ja que érem molts germans i els meus pares no ens podien mantindre, els meus tiets, que no podien tindre fills, ens van acollir a mi i al meu germà gran.”
Quan i on vas començar a treballar?
“Als quinze anys vaig començar a treballar a una fàbrica de conserves. A mi m’agradaba molt perquè em feia recordar els dies que la meu mare i les meus germanes durant tota una tarda fèiem conserves de poma o pera. Durant tota l’època franquista no vaig torna a veure als meus pares ni als meus germans que estaven repartits per tota Espanya i els trobava molt a faltar i la fàbrica em recordava molt a ells.”
Vas anar alguna vegada a escola?
“Si, anàvem tots els germans junts. Encara que quan algun membre de la família es ficava malalt, jo que era la dona més gran em tenia que quedar en casa per cuidar-lo perquè la mare anava a fer la compra, a fer el dinar i el pare treballava tot el dia.”
Durant l’època franquista algun familiar o conegut va tindre una malaltia mortal?
“Si, una de les meues germana va tindre meningitis.”
I havien medicines o alguna cura possible per a aquesta malaltia?
“No, hi havia gent que tenia sort però d’altres que morien per les altes temperatures que provocava. Per sort la meua germana va sobreviure a la meningitis.”
Quina era la diferencia entre l’educació dels nens a l’educació de les nenes?
“Doncs que a les nenes ens en ensenyaven a cuinar, a fer les feines de casa, a ser una bona mare i una bona dona. Als nens els hi ensenyaven a treballar en el camp i saber portar l’economia d’una casa i buscar una bona dona i tindre molts fills perquè treballin.”
La finalitat d’aquesta activitat era aprendre l’època de guerra i postguerra i també per a que sapiguem valorar el que tenim. Ara ens queixem per tot, demanem coses que no son necessàries però nosaltres trobem que si. Aquesta entrevista m’ha fet valorar més les coses que tinc i no queixar-me tant perquè ara vivim molt millor que en aquella època. I ens queixem molt d’anar a escola però es una sort que pugem estudiar i no començar a treballar tan joves, no tindre la responsabilitat de mantenir a una família, etc. Penseu en això i espero que aquesta entrevista us faci pensar en la sort que tenim.
Gràcies per la teva col·laboració.
Miriam Rodriguez
4t ESO A
Juny 2013
