Aquesta entrevista ha estat feta per Francesc Baró a la seva àvia Teresita Closa Selva.
Nascuda el dia 15 de maig de 1943 a Torres de Segre va viure el Franquisme quan era una noia. Era la filla gran de dues germanes. Sempre s’ha dedicat a les feines de casa i quan els seus fills eren petits era botiguera, però ja havia acabat el Franquisme. Quan li vaig preguntar sobre el Franquisme va riure, cosa que em fa pensar que a casa seva no ho van notar molt. Era una família de treballadors en un poble d’agricultors. Ells no tenien terres.
Continua vivint a Torres de Segre, en la mateixa casa de sempre.
Les coses que més em van agradar van ser:
Quan li he preguntat sobre els medicaments que prenien m’ha explicat:
“Ens feien preparats a la farmàcia, no hi havia la Seguretat Social i llavors si teníem que anar al metge, si teníem algun daixonses ens feia un preparat, a la farmàcia, que llavores hi havia un farmacèutic molt gran i ho feia ell, fins que és va morir ho va fer ell.”
Havíeu de anar a al hospital o us venia a visitar el doctor?
“No, no. Si convenia tenia que venir a casa perquè llavores els crios naixien al poble, no anaven a Lleida a néixer fins que és va crear la seguretat social.”
Qui educava els fills?
“Ves, la mare si estava a casa, si el pare treballava a fora ens educaven les padrines.”
Et parlaven en català o castellà?
“Pues a casa sempre els hi hem parlat en català, jo sempre he parlat l’idioma que parlo ara, català del poble, sempre.”
Com eren les celebracions?
“Oh, abans eren més boniques. Fèiem totes les festes majors, Sant Josep, molta festa, la corpus, fèiem catifes al carrer, processons, els nens de comunió hi anaven, hi tiraven corona, allò que diuen, molt bonic. Ara, això ja no fan molt, però no és el mateix.”
Gràcies pel teu testimoni, àvia.
Francesc Baró
Juny 2013
