Un diumenge pel matí em vaig aixecar amb el soroll del cotxe del meu padrí. Em passava a buscar per anar-li a fer una entrevista al tiet del meu pare. Vam agafar el cotxe i vam anar cap a Torre Serona. Miquel Palau i Vila té 93 anys i va nèixer el 17 d’Agost de 1921. Sempre ha viscut a Torrefarrera, i encantat va accedir a que li fés unes preguntes sobre la guerra civil i sobre el franquisme. Miquel és el gran de 4 germans dels quals 2 ara ja no hi són.
1.On estaves quan va començar la guerra?
Natros estàvem treballant a la fàbrica d’electricistes. Era el 18 de Juliol quan va començar la guerra i van guanyar els nacionals.
2.Vas participar a la guerra?
Jo quan tenia 17 o 18 anys, em van allistar a la policia nacional per fer la mili, i vam anar a lluitar conta els maquis.
3. Treballaves? De què treballaven els teus pares?Com era la relació dins de la feina?
Vaig començar a treballar per una empresa del Segre com a electricista i hi vaig estar treballant fins el dia que em vaig jubilar, quan tenia 66 anys. Dintre de la empresa, n’hi havíem de nacionals i n’hi havien de rojos, però tots ens portàvem bé i no hi havia males relacions. Els pares treballaven de pagesos i teníem terres i demés. El pare va estar com a tinent d’alcalde de Torrefarrera 19 anys.
4.Algunes de les dones que coneixies, treballaven?
Sí, les dones treballaven a la empresa com a secretaries fent papers i rebuts.
5.Com vas conèixer a la teva dona?
Jo a la dona la vaig conèixer l’any 36 i mos vam casar l’any 48. Jo tenia dos anys més que ella, i ens vam conèixer per aquelles coses de que jo era del poble i ella també, i pues ens vam conèixer allí. Alguns dies, com que la seva família tenia família a les Garrigues, baixava amb bici fins allí per estar amb ella per la festa major.
6.Te’n recordes del naixement del teu germà? Hi havia moltes malalties que fessin que els naixements fossin més durs?
Vam nàixer tots igual, al balcó de casa. Quan va nàixer el Jaume, jo estava al cantó de la mare. En aquelles èpoques no hi havia pestes ni res d’això, però les dones ho passaven malament a l’hora del part perquè no tenien ni medicaments ni res.
7.On estaves el dia que van bombardejar el Liceu Escolar de Lleida?
Recordo que estava a casa i quan vam sentir els avions, el Jaume (germà petit) ja havia nascut. En sentir el avions, vam anar cap al corral de casa i allí la mare es va amagar al Jaume a dins la roba i el va protegir amb el seu cos. Teníem por, però els avions van passar de llarg i van anar cap a Lleida.
8.Com era la relació entre els veïns del poble? Quina era la teva posició ideològica?
La meitat del poble estava amb natros, però me’n recordo d’arribar a casa plorant perquè era petit, alguns veïns del poble ens tiraven els pinyols de les fruites per ser de dretes. Això em va fer molt mal. El pare sempre havia sigut de dretes i jo també ho era. Sempre he votat al bàndol dels nacionals i sempre he anat a favor d’ells.
9.Passàveu gana?
No massa. Natros no passàvem molta gana. Teníem menjar però el just. Encara a casa guardem alguna cartilla d’aquelles que et donaven per a menjar.
10.Fèieu festes al poble?
Bueno, poques. Es celebrava la Festa Major dels pobles, però no gaires més.
11.Vas viure sempre a casa dels teus pares?
No, sempre no. Durant la guerra si que hi vaig viure, però quan va acabar em vaig casar i vam estar vivint a casa dels pares poc temps. Després vam anar a viure sols amb la meva dona.
COCLUSIONS I AGRAÏMENTS:
Crec que aquests tipus d’entrevistes s’haurien de fer més sovint i valorar-les més ja que moltes vegades no ens adonem que les persones que tenim al costat(avis, tiets,..), són persones que han viscut molt més intensament que nosaltres. M’ha agradat fer aquesta entrevista ja que li he fet al meu tiet a la residència on està, i al seu voltant hi havia els altres padrins i també el meu (qui m’hi ha acompanyat), i m’anaven explicant també coses que recordaven de la guerra.
Gràcies tiet per haver compartit aquest temps amb mi, i gràcies padrí per haver-me donat la idea.
Marina Palau.
4tESO A.
Socials.
