Entrevista a Montserrat Comet Jordana i Martí Tarragó Comte

1. Quin tipus d’aliment menjàveu i quantes menjades feieu al dia.

Passavem gana, potser pà sucat amb oli, l’esmorzar i berenar i la llet a penes la tocàvem, una menjada al migdia justeta de lo que fos. Menjàvem pa negre, ens donaven xuscos de raccionament i anava per cupons, et donaven un xusco per cupó. Era un pa fet de no sé què, d’ordi devia ser, i feies unes cues interminables per anar a buscar el xusquet. Llavors hi havia molt estraperlo, però amb el menjar hi havia sempre poca quantitat, es passava gana.

De vegades teníem 1 arengada era per 3 o 4 persones, es rostava tot. Xupaves la raspa de l’arengada fins que no quedés res més que menjar.

Erem 5 a la familia i me’n recordo una vegada que volíem fer una truita i vam voltar tota Lleida per trobar ous, i ningú en tenia, tot era d’estraperlo i era massa car i no es feia truita.

2. Quanta roba i de quines vestimentes disposaves?

Tenia 1 vestit pels dies de cada dia i un vestit pels dies de festa. Quan se’t quedava petit miraven de treure totes les costuretes que tenies per fer-lo una mica mes gros, i si es trencava, es feia un cosit. No es comprava roba. Jo encara vaig poder portar sandàlies i sabates perquè el meu pare era sabater, però sinó es portava espardenyes. S’aprofitava tot al màxim, no hi havia botigues de roba com hi ha ara.

3. Te’n recordes d’algun bombardeig viscut?

Van entrar els nacionals i els rojos es retiraven pels bombardejos, tiraven bombes i després entraven quan s’havien retirat. Durant els bombardejos ens refugiavem amb uns cellers que hi havia sota terra. El meu pare era republicà i se’l van endur els nacionals, el van ficar a la presó de Tarragona, el van agafar perquè el poble era petit i la gent es delatava els uns als altres, em vaig quedar amb la mare, el padrí i els germans. A la presó es va posar malalt, el van portar a l’hospital i allí es va morir. Una de les vegades que el van anar a veure a la presó, van veure com afusellaven a algú.

4. Com era l’escola de l’època i que us ensenyaven?

-Tenia un llapis, goma llibreta i un llibre, a llegir i escriure, les taules de multiplicar amb la cantarella. No ens ajuntaven amb els nois.

Quan jo recordo que em parlaven de Franco ens feien cantar el “Cara al sol” amb el saludo feixista, i venien falangistes a ensenyan’s cançons de la falange i eren com xerrades explicante coses de la pàtria, només era la pàtria.

-La meva escola estava a 5 km a peu cada dia a Conesa, i anava i tornava cada dia, i tiràvem pedres a les teulades que hi havia sota la carretera i un dia el capellà ens va enganxar, ens van fer escriure 300 vegades no sé què.

5. Quina era la teva rutina diària?

-Arribàvem del cole, berenavem i a jugar al carrer a ossets, era les caniques aquelles…nosaltres li deiem diferent: quan es menjava potes de corder ens guardaven els ossets per jugar. Jugàvem fins l’hora de sopar i si havies de fer algun deure, però no gaires. Després de sopar anàvem directe a dormir, no hi havia ni tele ni radio. A l’estiu sortíem els veïns al carrer, la canalla jugant i els grans s’asseien contant-se històries, i quan passava el carro de la basura, que passava a les 11, tiràvem la basura i a dormir.

No ens dutxàvem mai, ens rentavem amb un gibrell amb aigua. Quan estava a la Vall d’Aran no tenia aigua corrent i l’anàvem a buscar al riu, vivíem amb una casa amb un foc a terra, i la llum amb candils no hi havia llum elèctrica.

Diumenges anàvem a missa, era sagrat. A mi m’agradava molt la missa, t’ho inculcaven com una obligació i a mesura que passava el temps li agafes no sé què.

-Jo anava a missa també però obligat, feia d’escolà, un monaguillo, ajudava al capellà i d’amagats em bevia el vi. Les misses eren amb llatí, i el capellà estava girat d’esquena al públic, el contrari d’ara, estava de cul a tu. Per entrar a missa o església havies de posar-te una mantilla o mantellina al cap negra.

6. Fumàveu i com us portaveu amb els nois?

Les dones no fumàvem, no era una costum, tampoc portàvem pantalons i anàvem vestides amb faldilles o vestits i bruses. Els homes fumaven cigarrets de fulles del que trobaven, de fulles de faves o d’altres herbes seques, ho feien d’amagat, sobre els 10 o 12 anys, anaven a fora del poble a fumar amb tots els del poble, 5 o 6. A l’adolescència anava a passejar pel carrer Major els diumenges, amunt i avall i cada vegada que passaves es deia “hola” i “adéu” i quan algun noi li agradava alguna noia es posaven al radere i t’anaven seguint al radere. Si no en volies sapiguer res, et posaves al mig, si t’agradava el noi, et posaves a la vora per a que el noi pogués venir. No es parlava com es parla ara perquè tot era tabú, si hi havia algun nen al davant no es podia dir res de sexe ni amor.

7. Què sabeu que eren els maquis?

Recordo que a Barruera, un dia de cara al vespre va començar la gent que venien els maquis, que venien els maquis, i a mi i als meus cosins ens van fer anar a dormir al llit al pis de dalt i ens van dir que no rexistessim ni fessim soroll. Van arribar els maquis amb grups 6 o 7 i van a casa nostra, anaven amb uns capots carregats amb botes penjades, i allà en aquell poble no van ser violents. Es treien les botes i mitjons en busca de menjar i van descansar i es van emportar conills i gallines. Anaven amb fusells, eren alts i forts, i feien molt soroll, però nosaltres no ens bellugàvem del llit. Era la seva retirada, que buscaven el que trobaven per viure, pobres.

8. Sabeu el què és la Lleva del Biberó i us va afectar d’alguna manera?

Estaven a Lorca (Murcia) i allí cada dia les tropes franquistes els feien com uns discursos i els hi deien: -Espanyoles, morireis, pero morireis por la pàtria. Una nit, el meu germà va desertar, s’amagaven de dia i caminaven de nit. Com que tenien les botes trencades de tan caminar, portaven tots els peus embolicats amb draps. Menjaven robant de lo que podien i de lo que trobaven del camp (arrels,…). Quan va arribar aquí a Lleida, el meu pare ho va saber i el va venir a buscar a Lleida i el va portar fins a Barruera a casa seva. Es va estar durant un any amb una habitació tancat perquè si ho haguessin sapigut les tropes franquistes l’haguessin matat, ningú se’n va enterar, quan va acabar la guerrra va sortir. La seva distracció era escriure a les parets i a les nits el venien a fer companyia d’amagat , el menjar també li portaven d’amagat.

9. Com va ser per tu la postguerra i què et deien de Franco?

Va ser una època fosca sense alegria amb molts tabús de tot, no es podia parlar de res, venien al col·legi els falangistes només parlante de Franco i tot això. De Franco ens deien que era el salvador d’Espanya, que tot aniria millor perquè Franco era la pàtria, li tiraven moltes flors, i a la canalla ens ho feien creure. Si volies anar enlloc havíem de fer les dones el servei social, cosir, rentar, ajudar a netejar i coses d’aquestes.

La única cosa bona per nosaltres que va fer Franco va ser qui la feia la pagava, es podia anar tranquil pel carrer a les hores que fos que no passava res, no hi havia inmigrants. Franco llavors venia amb la guàrdia mora, durant molts anys i hi anava a tot arreu.

10. Com era la casa?

La primera casa que vam tenir , era una planta baixa, hi havia una cuina, dos habitacions i un sótano, on dormia un germà meu. Els altres dormiem amb camastros, érem 5 persones i la casa era molt petita, era una sala i una cuina a part. Et rentaves a la cuina amb un gibrell i teniem orinals. Feia molt fred perquè hi havia brasers. Una nit va nevar i la neu va entrar a casa i gràcies als de la casa del cantó vam poder sortir de casa. No hi havia calefacció, de les cuines se’n deien cuines econòmiques, cuinàvem als fogons i haviem de ventar al foc per coure el menjar.

11. Hi havia vancances durant l’any?

La gent treballava durant tot l’any sense descans, només es parava un dia per Nadal i alguns altres festius. La gent no marxava de vacances, ni a la platja ni amb algun altre lloc, es quedaven a casa a descansar ja que estàvem molt cansats.

12. Com era el Nadal durant la post-guerra?

Quan arribaven els reis els nens no rebien juguets, ens deixaven caramels, o xocolata. No hi havia un periode de vacances com hi ha ara, no existia. No menjàvem turrons ni neules, no es feia ni postre.

Moltes gràcies per explicar-me totes aquestes coses.