Aquesta entrevista ha esta feta per Clàudia Raya a Josep Esmatges Sanjuan.
Josep Esmatges Sanjuan va nèixer el 19/5/1929 a Lleida al C/ Nou i actualment viu també a Lleida al C/ Sant Ruf. És el meu padrí matern i tenia 3 germans, en Josep que era el gran, el mitjà Alejandro (mort) i la petita, Dolors. El seu pare era cambrer i la seva mare mestressa de casa. Va estudiar comerç i va treballar en un magatzem de ciments de meritori, després va estar treballant a Correus (d’auxiliar fent les guàrdies de nit), a la fàbrica de galetes Sali, a un banc i finalment en un negoci propi, un quiosc. Quan ell estava a la fàbrica de galetes Sali, a les votacions li van dir d’anar al sindicat d’alimentació perquè li donaven un pis a Pardinyes però l’estat que tenia aquell pis a la seva dona no li va agradar perquè els cridaven.
1. Quina edat tenies a l’inici de la guerra civil? Amb qui vivies?
Quan va començar la guerra tenia 7 anys. Vivia amb el meu pare i la meva mare, perquè encara no havien nascut els meus germans.
2. Al començar la guerra vau marxar a un altre lloc o os vau quedar aqui?
Vam marxar a Montagut el meu pare, la meva mare, jo, un cosí germà que el vam recollir perquè la seva mare va morir al bombardeig, i a la seva germana la va recollir l’oncle Tano, que era guardia civil a Sabadell. I després de Montagut mos vam anar a una torre d’aquí Lleida que li deien la Torre del Fons, allí mos vam alliberar los moros, los “tersios” i los alemanys, mos van ficar dins d’un celler per por dels moros, i mentres estàvem a dins del celler els sentíem parlar, als moros, i el meu pare va sortir i li van fer ficar els braços així (amunt) i li deien:
-tu rojo, tu rojo! I el meu pare els hi contestava:
-Yo no ser rojo, yo no ser rojo!
Mentres estàvem refugiats allí, vam veure que venien una parella de guardia civils pel camí, van preguntar pel meu pare, i me’l van agafar i me’l van fotre presoner 3 mesos a la presó de Lleida, perquè els rojos li van dir. També li van prendre 4 parells de sabates noves que tenia per estrenar, li van pendre cuartos, la guardia civil, allí amb una capa que portaven, amb el fussell a l’esquena.
Allavons al alliberar-se Lleida, vam tornar cap aquí.
3. Com era la situació familiar durant la guerra?
De gana no en vaig patir gens, perquè menjàvem conill, pa blanc que l’anàvem a buscar a Alpicat, teniem oli, teniem vi, teniem de tot com ara.
4. Anècdotes sobre la guerra?
Quan estàvem aquí a Lleida que estaven els rojos, a l’esglèsia de la Mercè, vaig veure com treien la imatge de la mare de deu de la Mercè i vaig veure que un paio amb un mono blau, un mocador roig, agafava i se va ficar a pixar damunt de la mare de deu. Els llibres de missa tots cremats, l’esglèsia de la Mercè tota cremada, l’esglèsia de la Sang tota cremada, la catedral encara espeteguen els vidres ara, tota cremada. Franco la va fer nova llavors.
Al pis de baix d’on vivíem, vivia un capellà, i uns amb cops de fussell a la porta, van obrir, se van emportar al capellà i a baix al carrer el van pelar.
5. Sentiments o reaccions durant la guerra?
Com que era petit que tenia 7 anys, anava i feia el que em deien.
6. Familiars que van morir a la guerra?
Dos tietes meves al segon bombardeig, Maria i Ramona, la qual Maria va deixar al seu fill sol i el vam recollir nosaltres com un germà i li vam donar estudis i ancabat treball. I mon germà que va morir de miringitis.
7. Quina edat tenies quan va començar el franquisme?
Tenia 10 anys.
8. Llocs d’on vas viure durant el franquisme?
A Lleida, al C/ la Palma, allí va morir el meu pare, la meva germana es va casar i la meva mare llavors va deixar el pis i llavors jo ja em vaig casar i vaig anar a viure al C/ la Parra i ancabat al C/ Sant Ruf fins ara.
9. Situació familiar durant el franquisme.
Normal, no ens faltava de res perquè el meu pare es guanyava molt be el seu sou, fins vaig arribar a tindre una ninyera i tot. L’únic que sé jo és que quan sorties de casa i deixaves la porta oberta no passava res, en canvi als temps d’ara no ho pots fer, ni baixar a baix a buscar un kg de sucre.
10. Quina era la situació laboral durant el franquisme?
Vaig estar treballant a diferents llocs i me va agafar la mort del franquisme, el 20 de novembre que va morir Franco.
11. Com veies els drets de la dona durant el franquisme?
Malament, no pintaven res, no podien votar ni obrir una cartilla al banc sense el permís del seu home.
12. Com eren les festes durant el franquisme?
Ostia.. mos anàvem de bervena i ningú et molestava. I abans no era com ara que si et trobes un paio que va pet no et molestava. I per cap d’any mos en anàvem al frontón que allí es reunia tota Lleida. I per Setmana Santa no corrien ni els autobusos, no et deixaven ni jugar ni fer res. Les botigues totes tancades.
13. Com era l’educació dels fills durant el franquisme?
Mira… les dos xiquetes que he tingut anaven al col·legi de la Sagrada Família que anaven amb uniforme, sol anaven noies a aquell col·legi i hi havien monges.
La veritat és que aquesta entrevista m’ha semblat molt més interessant del que imaginava, ja que mentre ho explicava el meu padrí, he pogut veure amb les ganes que m’ho explicava i fins i tot se li ha quedat curta. Aquesta entrevista m’ha fet pensar bastant i donar-li més importància i valor a les coses que tinc.
