Aquesta entrevista ha estat feta per Ester Tufet a la seva àvia.
Teresa Martínez Martínez va néixer el dia 13 de febrer de 1936 a Alacant. Era la segona de sis germans. El seu pare va ser fuster, ebanista i encofrador i la seua mare era mestressa de casa. Va treballar cuidant gent gran, en la confecció, en un escorxador i en una fàbrica de conserves. Actualment viu a Lleida.
En quins llocs vas viure ?
Durant la meva vida he estat en molts llocs. Vaig néixer a Alacant, al poc temps vaig anar a França amb els meuspares fins als set anys, després vaig tornar a Espanya amb la resta de la meva família, vam anar viure a la Vall d’Aran i vam estar fins al 54, i a continuació també vam estar a Escales, Pont de Muntanyana, Tremp, Caldes de Boï, un altre cop a Pont de Muntanyana, després a Fallon, Alfarràs, Balaguer i per acabar Lleida on visco actualment.
A casa teva quina era la situació familiar?
Quan vivia amb els meus pares quan era petita ajudava a la meva mare a fer les coses de casa juntament amb la meva germana, les dones sempre eren les que ens ocupàvem de les feines de la casa, d’anar a comprar… en canvi el homes s’ocupaven de guanyar els diners i de portar-los a casa. Un cop em vaig casar, als 21 anys, me’n vaig anar a viure amb el meu marit, continuava tenint relacions amb els meus germans, però un cop va morir la meva mare ja gairebé ni els veia. A casa amb el meu marit estava molt controlada perquè ell era molt gelós i només em deixava sortir al carrer un cop al dia i era pel matí per anar comprar el menjar o el que fos, però si per exemple, m’havia deixat alguna cosa i quan tornava de la compra ell estava a casa, ja no podia anar a tornar a buscar el que m’havia descuidat. I cada setmana només tenia 300 pessetes per poder comprar. I tampoc sortíem gaire ni per anar al cine ja que ell era tan gelós que no em deixava res més que mirar que cap endavant, només la pantalla del cine, tampoc em deixava maquillar-me.
Com era la forma vida casa teva?
Pel simple fet de ser dona era un estil de vida molt controlat,no podia treballar, sempre m’havia d’ocupar de la casa i dels fills, sempre havia de fer el que deia el pare o el marit.
Vas arribar a passar gana algun cop?
Jo, en aquest sentit, mai vaig patir ja que quan era petita a casa meva criaven conills, gallines, coloms, també ens feiem ells mateixos el pa, la meva mare anava a buscar la farina d’amagat per a què no l’enganxes cap Guardia Civil i llavors el seu pare els feia, el diumenge, dolços per tota la setmana…
Els diumenges sempre hi havia menjars familiars i feien cargols, cocidos, mujama.
A casa meva sempre hi havia alguna cosa per poder menjar fos el que fos.
CONCLUSIONS I OPINIÓ PERSONAL:
Durant aquesta època del franquisme ella només li molestava el fet de que per ser dona no pogués fer certes coses. Ja que la seva família no va patir per culpa de Franco mai el hi va faltar res del que necessitaven.
En la meva opinió ella va viure pràcticament sense cap problema ja que per les diferents coses que m’ha explicat en aquell temps no va tindre gairebé cap maldecap per culpa del franquisme sinó que per culpa del seu marit.
Ester Tufet Capdevila
4rt ESO A
Maig 2013
