Justo Jaúregui va néixer el 3 de Març del 1939 a Sigües, Saragossa. Era el mitjà dels nou germans. Els seus pares van ser agricultors. Ell va treballar de pagès i encarregat d’obra civil. Actualment viu a Alfarràs.
Quants anys tenia quan va començar el franquisme?
-Aquell any vaig néixer.
On vas viure durant el franquisme?
-Fins als onze anys vaig viure a Sigüés, Saragossa, després a l’estació de Tamarite i finalment on ara mateix em trobo, a Alfarràs.
Vas viure sempre amb la teva família?
-Quan vaig començar a estudiar al seminari ja no podia viure amb ells. Tampoc quan vaig marxar a treballar a l’Alpicat.
Va morir algun familiar en aquells anys?
-Sí, a la meva mare la vaig perdre quan jo tenia deu anys, i al meu pare quan tenia dotze o tretze.
Quines feines vas tenir durant el franquisme?
-Després d’haver marxat del seminari, amb setze anys vaig estar treballant de pagès durant dos anys on el meu salari era de quinze pessetes al dia: 0,10€ (Alpicat) i als divuit vaig començar a treballar de tractorista durant vint-i-cinc anys, llavors el meu salari va ser de trenta pessetes al dia: 0,20€ (Alpicat)
Vas poder anar a l’escola?
-Sí, fins als deu anys hi vaig ser, després vaig marxar al seminari on vaig fer quatre cursos de llatí. En tenia que fer cinc anys però es va acabar la meva beca, i amb ella, els meus estudis.
Encara tens amics de l’escola?
-No, des d’on vaig estudiar i vaig viure hi han molts kilòmetres i per això vaig perdre la relació amb tots.
Quantes peces de roba tenies?
-De petit només en tenia una, al seminari vaig tindre un uniforme, i quan vaig començar a treballar de pagès solament tenia el mes just. Això no va canviar, fins quan em vaig casar als vint-i-sis anys. Recordo que la meva mare ens feia solament un parell de mitjons de llana per passar tot l’hivern. I els pantalons els teníem estripats, quan un pantaló estava desgastat, agafaves un bocí de roba i el cosies. Això era molt normal.
Durant el franquisme, teníeu menjar suficient per a tota la família?
-No, fins que no van passar uns deu o onze anys després de la guerra, es va patir molta gana. Encara així nosaltres menjàvem coses del camp: mongetes, cigrons, llenties…
Recordo que donaven gratis la llet en pols i els formatges en llauna.
Les famílies es feien el seu pa. “pan de ordio” i “pan de maiz”. El pa blanc solament ho podien menjar les persones que s’ho podien permetre.
Recordes haver fet alguna barbaritat per la fam?
-Recordo l’experiència d’anar a agafar als camps amb els amics del poble tot el que podríem trobar. Cireres, préssecs, nius…
Quins eren els drets de la dona durant el franquisme?
-Els drets de la dona eren treballar i rentar la robar al riu, perquè aigua a les cases no hi havia, llum molt poca i pobra, màxim tenia una radio el qui podia, i el que no, res.
Com era el conviure a les cases?
-Molt pobra, per començar de calefacció teníem poca i estava al mig de la cuina. De mantes tampoc en teníem gaires. A les cases no hi havia lavabos ni aigua calenta. Agafaves un “barraño” i escalfaves l’aigua, i això va durar fins que finalment van ficar canonades d’aigua, quan jo ja tenia quinze o vint anys. A l’hivern et rentaves el cap pot ser una vegada a la setmana i dutxar-te una, dos o tres vegada al mes.
Oriol Lasheras
4rt ESO B
Juny 2014
