Josep María Ruiz Llesera, padrí matern nascut el 13 d’octubre de 1947 a ca n’Aliguera, província de Barcelona. Ell va viure les conseqüències del franquisme i ara ens explica què recorda d’aquells temps i com ho recorda.
-
Com vas viure l’inici del Franquisme?
– Quan vaig nèixer ho vaig viure com una cosa normal perquè ja estava instaurat el franquisme, hi havia moltes coses prohibides com pertànyer a un sindicat o alguna cosa que estes vinculada a la nostra cultura, obligatòriament es tenia que seguir el règim franquista sinó eres perseguit.
-
On vivies durant el franquisme?
– Fins al 5 anys vaig viure en una masia de la Pobla de Claramunt, i quan va ser l’època d’anar al col·legi ens vam anar a viure a ca n’aliguera.
-
Quina era la situació econòmica de la família?
– Horrible, teniem que anar a comprar a vegades fiat i llavors quan mon pare cobrava anàvem a pagar. Era l’únic que treballava.
Víviem en unes situacions bastant precàries perquè no teniem llum elèctrica ni aigua corrent, havíem d’iluminar la casa amb espelmes o llums de carburo
-
Quantes persones hi havia a l’escola? Quin material portaveu?
-hi havia unes 20 persones, grans, petits, mitjans tots anàvem a la mateixa escola, arriscant la vida cada dia quan sortíem al pati, que era el carrer. No tenia res a veure el que era abans amb lo que és ara, era una escola rural precària que no sé com no va passar mai res, era un perill.
Portàvem una cartera que a l’interior duiem una llibreta, un llapis, una goma i un sol llibre depenent de si eres de primer grau. Portàvem un minyó de primer grau i així successivament fins al tercer, cada llibre minyó anava passant de germà a germà
Cada dia al sortir del col·legi per anar a dinar ens posàvem tot en fila i cantàvem el cara al sol, i cada diumenge era obligatori anar a missa.
-
Quantes sabates tenies?
-Sabates no s’emportaven, si no eren per grans ocasions. Per la vida diària duiem unes espardenyes de pagès, que eren les úniques que tenia.
-
Quina alimentació tenies en el franquisme?
-Durant l’època del franquisme l’alimentació estava molt controlada
Quan anàvem a escola ens teniem que portar una tassa i pa, ja que a l’estufa ens acalentàvem l’aigua per fer-nos la llet que ens donaven i també ens donaven una porció de formatge.
Per anar a buscar el pa, les llenties,… teníem que portar una cartilla que es deia de racionament, i llavors pels membres de la família ens donaven la part que et tocava i amb allò tenies que subsistir.
L’aigua l’anàvem a buscar cada dia al pou comú del poble i amb la galleda que portava ens tenía que durar durant tot el dia.
-
En què treballaves durant el franquisme?
-Treballava en la construcció perquè era el boom de la construcció, l’època del “ladrillo”, molts van deixar de ser de pagès i van començar a treballar a la construcció.
Treballàvem de dilluns a dissabte tots els dies, de les set del matí a les set del vespre, en unes condicions dolentes, no hi estava mecanitzada fins uns anys després.
La quantitat que cobrava era una misèria, a més a més que pagaves lo que volien encara retallaven. Jo cobrava 15 pessetes l’hora, ja que era “peon de albañil”, en canvi els que eren paletes cobraven 25 pesetes l’hora.
CONCLUSIONS:
L’entrevistat m’ha ajudat molt alhora de poder fer aquesta entrevista, ja que la seva actitud ha set la ideal, el que més m’ha sorprès ha set el que ens ha comentat de que anar a l’escola era un perill i que encara no sap com mai no va passar res dolent. També m’ha sorprès el que ens ha dit que com la situació econòmica era pèssima tenien que anar a fiar el menjar i més tard quan el pare cobrava la misèria que li pagaven, anaven a pagar.
