He fet una entrevista al meu avi matern sobre el franquisme, el meu avi va nàixer el 30/4/1936. Quan el franquisme va començar ell tenia 3 anys, vivia a Capdella però ara resideix a Lleida, era fill únic i es dedicava al comerç. Aquesta entrevista està transcrita tal com ell ho ha explicat, respectant les seves paraules.
1. Quants anys tenies al inici del franquisme?
Al inici del franquisme,tenia tres anys.
2. Com era l’escola en aquella època? (material,sistema d’ensenyament, idioma…)
Bueno allevors, ens ensenyaven amb llengua catalana, el sistema d’ensenyament era una enciclopèdia pues que hi havia història, matemàtica, hi havia les quatre o cinc matèries que donàvem en aquell temps.
3.Econòmicament, com era la vida de la població durant els primers anys del franquisme?
Bueno pues era molt austera, perquè hi havia uns sous molt baixos, i bueno, els pares meus si tenia l’ocasió de anar a treballar amb hores extra fora del puesto on treballava que era “FECSAt” pues ens ajudava a viure, i inclús com que vivíem amb aquella època a la muntanya, es dedicava a la pesca de la truita i se’l venia a un hotel que hi havia allí.
4. Que era l’estraperlo? Com funcionava?
Lo estraperlo era perquè hi havia una sèrie de matèries que estaven intervingudes pel franquisme i que allevors això pues hi havia productors com per exemple de mongetes,com d’arròs, com de farina, que feien la farina per puguer fer lo pa blanc,de la farina que actualment se usa i bueno pues tot això es dedicava a l’estraperlo, per escassesa d’aliments.
5. Que era la cartilla de racionament?
La cartilla de racionament era on donaven una sèrie de productes com era l’oli, com era el xocolata que, per cert, semblava que hi havia terra dins del xocolata i bueno també hi havia llegums i segons el número de família amb aquella llibreta anaves a buscar lo menjar.
6.Quin paper tenia la dona en la societat?
La dona en la societat pues era una dona que estava manada per l’home, sobretot a l’àmbit de la pagesia. Els que treballaven amb una companyia, la dona es dedicava a fer les labors de casa, a cuidar el fill, a rentar la roba, a fer tot lo de casa, però vull dir que no tenia mercat en la societat la dona.
7.En quan a l’oci, com es divertia la gent? Quina música i on s’escoltava?
Pues la gent es divertia, per exemple, els homes se n’anaven al bar, només els homes, les dones no i allí pues feien partides. Lo dissabte i diumenge s’anava al cine i poca cosa més, hi havia poc oci. I bueno, s’escoltava música d’aquella època a la ràdio, allavors hi havia un ball que es feia amb un tocadiscos que es deia una gramola en aquella època, però eren balls clàssics d’aquella època.
8. Com era la vida laboral? Com eren els sous?
Els sous eren molt baixos, eren molt precaris, tant precaris que si havien molt fills no arribaven a puguer fer el sostén de la família, s’havia de buscar altres medis com era per exemple fes un hort o anar a treballar amb puestos per anar a buscar lo que sigues, unes extres, unes pessetes extres. El sou promig eren dos o tres pessetes al dia.
9.Quin paper jugava l’església?
La iglèsia allavons tenia un paper molt important, perquè si estaves be amb la iglesia, si tenies influència amb el capellà del poble, era una autoritat, era verdaderament una autoritat.
10.Quins medis de transport hi havia? Quins disposàveu a la vostra família?
Pues a la família no disposàvem de cap medi de transport, si havíem de marxar fora del poble, havíem d’agafar el cotxe de línia, a la zona de Pirineu on estàvem no hi havia avions, només hi havia camions que es dedicaven a fer lo transport de mercaderies i bueno, hi havia algun taxi segons a quines poblacions importants.
11.A que jugàveu quan éreu joves?
No teníem ni pilotes per jugar, lo únic que hi havia allí era una pista de tenis a on jugaven els jefes de les companyies i els encarregats, però la gent jove no podíem accedir a jugar a tenis, estava completament prohibit i jugàvem a boletes i para de contar, llavors ens havíem d’inventar jocs. Bueno hi ha una anècdota que és molt curiosa, era un diumenge que vaig estrenar uns pantalons, i allà a un pinar teníem un muntatge d’unes cordes on mos penjàvem de les cordes i anàvem d’un pi a un altre, fèiem de tarzans, jo vaig tenir la mala sort que em vaig enganxar els pantalons i mels vaig enguixar, i bueno no et vulguis imaginar lo sainete que hi va haver, això no ho oblidaré en la vida, encara ho recordo ara.
Conclusió i opinió personal: Després d’haver realitzat l’entrevista al meu avi, puc deduir que les persones que van viure durant l’època del franquisme tenien un nivell de vida bastant baix, sense luxes ni comoditat. El meu avi ha tingut una actitud molt bona, li ha agradat que li fes l’ entrevista perquè ha recordat coses de quan era jove, s’ha sentit molt a gust.
