Aquesta entrevista l’he fet jo; Ana Maria Dan al meu pare, Petrica Dan que va neixer al 1962 i va viure una important època a Rumanía; l’època comunista.
Sé que aquest blog conté històries sobre catalans que han viscut la Guerra Civil i el Franquisme, però el no conèixer algú de confiança d’aquí de Lleida m’ha fet plantejar l’entrevista com una cerca del passat del meu pare, originari de Rumania.
-En quin any va començar el comunisme?
En l’any 1945, va durar fins al 1989.
-On vivies durant el comunisme?
En Romania.
-Cóm era el dia a dia?
Quan van vindre els comunismes al poder, van abolir totes les propietats de terres i molts cops eren forçats als pagesos. Fins i tot mataven a gent perquè no volien que les seves terres fossin de l’estat encara que no agafaven tot el terreny, els hi deixava un tros. Després es van fer les cooperatives i la gents treballava les terres eren pagats mitjançant ‘normes’ que eren per dia de treball; cada dia era una ‘norma’ i els pagaven a final d’any amb diners i productes agrícoles.
Per a ser comunista havies de tenir una targeta d’identificació, però no a tothom la tenia. No tenien la targeta la gent que anava a la presó i la gent que era anti-comunista. La gent que no era comunista no tenien els mateixos drets que una persona que si que ho era. Els seus fill no podien anar a escoles que tinguessin un privilegi ni tenien dret a fer estudis secundaris ni superiors tampoc podien ser funcionaris.
En funció del comportament amb la societat, si participaves amb les reunions del partit; PCR, i tenint un reconeixement al treball havies de fer un curs de política, per exemple jo la vaig fer als 20 i pico d’any però hi havia gent de 40 o encara més que la feien perquè tot depenia del teu comportament en cara al comunisme i per això molta gent tampoc la podien fer, però si et deien de fer-ho no la podies negar.
Després dels any 80 ens donaven una targeta per els aliment, per cada família i pel nombre de persones. En la targeta ficava les quantitats de carn, pa, ous, llet, de butà, arròs, oli, els aliment bàsics, no a tots. No hi havia tot el dia programari en la tele, hi havia hores determinades, i amb l’electricitat igual.
A principis de l’any 70 es van començar a construir moltes fàbriques en totes les ciutats i tota la gent dels pobles començaven a emigrar a les ciutats i l’estat els hi donaven un habitatge en funcions del nombre de membres d’una família. I si tenies un altre fill, et canviaven la casa per una altra més gran. Encara que t’ho donés l’estat s’havia de pagar una quantitat mínima de diners, gairebé insignificatiu.
El país estava tancat, no es podia sortir d’ell sense un permís, però era molt difícil aconseguir-lo.
A part dels policies hi havia seguretat secreta del partit, que anaven pels bars o on hi havia gent i si sentien que algú parlava malament del partit o del presidents o família al dia següent ho anava a avisar.
L’alcohol es podia servir a partir de les 10 del matí fins a les 10 de la nit, després no es podia, en cap lloc, ni restaurants, ni bars ni botigues.
-Cóm era la situació de la gent jove que ja havia acabat tots els estudis i volia treballar?
Era obligatori treballar després d’acabar els estudis, i en el domini del que havies estudiat. I si no volies fer el batxillerat havies de fer una escola professional de lo que volguessis i si no, et feien anar a talles per a fer pràctiques i desprès era obligatori treballar, ells et donaven.
– Cóm era el treball?
En els últims anys del comunisme es treballava molt, els dissabtes i diumenges. Només hi havia festa el 1 de maig el dia del treballador, el 23 d’agost dia nacional de Romania i el 25 per nadal i 31 de desembre pel fi d’any.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=t0r4p4K_zig[/youtube]
-Cóm era l’escola?
Era obligatori portar uniforme des de el parvulari amb els estudis superiors inclosos. Cada escola havia de portar el mateix, però en cada curs era diferent i cada x temps es canviava.
El programari era o només per el matí o només per la tarda. L’escola era molt séria i molt severa. S’havia de tenir molt respecte al professor. Era gratuita, tota. Des de els llibres, i per exeple en l’esola profesional, l’uniforme era gratis també. El menjar, dormir (per a qui es quedava intern) tamé ho era. Abans d’entrar a classe, primer es feia una mica d’esport amb el professor d’educació física i abans d’entrar a classe es cantava l’himne ‘Trei culori’ (tres colors) de la República Socialista Rumanesa. I quan entrava algun professor tots ens aixecavem per donarli el bon dia al professor en coro i al marxar també, a cada hora.
Per als estudiants de E.S.O, batxillerat i FP havien de portar o al braç o pit un emblema amb el nom de l’escola d’on venien i amb el número que se li atorgava a cada alumne en cas de fer algo dolent, per exemple fumar que era prohibit fins als 18 anys.
-Cóm era la sanitat?
La sanitat era gratuïta, però estava prohibit avortar. La qualitat, en aquest punt de vista era excel·lent comparant-lo amb els temps d’ara perquè no havies d’esperar mesos i mesos per a una consulta i per a que després et manin a una altra, totes les proves te les feien al moment.
-Creus que la gent passava gana?
Sí, no molta però sí. A partir dels anys 80, com que van donar la targeta només a la gent de ciutat ja que consideraven que la gent de poble ja tenia els medi per a fer per exemple el seu propi pa, no els hi donava la targeta i això feia que si venien a la ciutat no podien comprar de menjar a no ser que treballin a la ciutat. I la gent de ciutat, tampoc podia comprar en una altra que no fossi la seva.
-Cóm era la situació de la dona?
La dona era igual que el home. Al treball el salari de la dona era igual que el del home, teballava les mateixes hores que un home i podia treballar de lo que volguessis.
-Cóm celebràveu les festes?
Les festes religioses no agradaven gaire, i no es celebraven i la que més se celebra és el cap d’any; en família i en privat.
CONCLUSIONS I OPINIÓ PERSONAL;
Sempre m’havia agradat tracta aquest tema, i ja haviem parlat d’això a casa. Però ara que ho he fet més formal i amb més detalls em sembla molt més interesant perque pot obrir molts temes de debat. Desde el punt de vista del meu pare, aquesta època no va ser dolenta ja que tenien tot el que necessitaven i no només ells, sinó tota la població.
