Aquesta entrevista ha estat feta per Andrea Valls Bernat a la germana del seu padrí, Clara Bernat Balsells.
Clara Bernat Balsells va néixer el dia 3 de febrer de 1936 a Preixana, on encara hi viu actualment. Era la tercera de quatre germans. El seu pare era paleta i tenia el bar del poble, i la seva mare treballava juntament amb el seu marit al bar. Va treballar a granges de vedells i al camp. cuidant gent gran, en la confecció, en un escorxador i en una fàbrica de conserves.
En aquesta entrevista parlaré sobre la vida de la germana del meu padrí durant el franquisme.
-Quants anys tenies quan va començar el franqusime? On i amb qui vivies?
Quan va començar el franquisme tenia 3 anys. Vivia a Preixana, amb els meus pares, els meus germans i els meus padrins.
-A què es dedicaven els teus pares?
El meu pare era paleta i la meva mare portava el bar del poble, que estava a casa. El meu pare també ajudava bastant amb el bar.
-Vas anar a l’escola? En quin idioma us ensenyaven a l’escola? En quines condicions estava l’escola?
Si que vaig anar a l’escola, fins als 13 anys. Les noies i els nois estàvem separats i tot ho feiem en castellà. La meva professora era de Pamplona i no ens deixava parlar en català en tot moment, a més a més al entrar havíem d’aixecar la mà i dir: ‘’VIVA ESPAÑA!’’.
També hi havia un capellà que ens feia doctrina, en castellà també, i ens feia anar-nos a confessar cada dissabte. Però la veritat es que no vam fer massa cosa a l’escola, no fèiem ni deures ni exàmens ni res.
L’escola estava força destrossada i hi havia manca de tot, a l’ hivern teníem molt fred i estàvem tots a classe tremolant. No hi havia lavabos i a la classe sempre hi havia un quadre amb Franco al mig i als costats hi havia la Puríssima i Primo de River
-Vàreu patir gana durant el franquisme?
No, nosaltres no, ja que la mare sempre tenia gent a menjar . I sempre ens donaven coses, especialment els soldats de la Batalla de l’Ebre, que sempre venien a menjar a casa.
-Teníeu alguna afiliació política?
No, a casa nostra érem neutrals, no podíem ser de cap partit polític ni defensar a cap bàndol perquè si dèiem alguna cosa ho sabia tothom ja que era un lloc públic que tothom hi anava i era millor no ficar-se enmig de política. Però de vegades per opinar que era neutral els altres s’enfadaven perquè no els ajudava ni feia comentaris contra els uns i els altres.
Un dia el meu pare va dir que era neutral i els d’esquerra li van tancar el bar i li van prendre una radio que tenia.
-Us van venir persones importants al bar?
Venien molts soldats de la Batalla de l’Ebre, alguns capitans i sobretot van venir estraperlistes. Vaig veure de tot, feien el que feia falta per una mica de menjar i havien d’anar molt de compte ja que si els civils els veien els hi prenien. Me’n recordo que un dia una dona va venir a casa i em va explicar que tenia els seus fills a casa i feia 3 dies que no menjaven i els hi anava a buscar menjar. Doncs amb aquesta dona un civil la va veure i li va prendre tot el menjar i aquesta dona li va suplicar que no li prengués el menjar que era pels seus fills i aquest home no li va fer cas i li va dir unes paraules, li va dir que no tindria sort amb els seus fills. Doncs es veu que aquest home va tenir tres fills, i els tres van morir de ben joves.
Els meus germans jugaven amb els soldats i amb els capitans i els hi deien coses. I el teu padrí sempre es ficava a jugar a cartes amb un estraperlista que es deia José.
-Tenies molta roba?
No nena, no en teníem gens de roba. Jo, només tenia un vestit que m’havia de durar tota la setmana i un altre que era pels dies importants. De sabates només en tenia unes i m’havien de durar mínim un any. La meva padrina sabia cosir molt bé i ens feia a tots la roba. Els meus germans anaven amb el que podien i ens dutxàvem molt poc, quan podíem.
VALORACIÓ PERSONAL
M’ha semblat una entrevista molt interessant, m’ha fet valorar molt més les coses i m’ha fet veure situacions les quals havien passat i realment impacta bastant el malament que van arribar a estar les coses durant la post-guerra. A més a més m’ha cridat l’atenció una frase que m’ha dit al acabar la entrevista: ‘’No vulguis tenir mai una guerra nena, mai.’’
Andrea Valls
4rt ESO A
Juny 2014
