4A. L’IMPACTE DE LA GRAN GUERRA

El juliol de 1914 esclata el conflicte de la Gran Guerra, ràpidament el govern espanyol aprova el Decret de neutralitat i no-intervenció. Entre les raons d’aquesta decisió podem destacar:

–        La política d’aïllament i sense objectius clars heretada del segle anterior i agreujada després del desastre.

–        El convenciment de la pròpia debilitat diplomàtica, econòmica i militar davant de les potències europees.

–        Espanya es declarava neutral no en funció d’una decisió lliure i reflexiva, sinó a causa de la pròpia debilitat i com única decisió possible.

4B. CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

A.   IDEOLÒGIQUES

–       divisió interna del país en dos bàndols:

–       els aliadòfils, partidaris de la Triple Entensa (França + Anglaterra + Rússia), formats per liberals, intel·lectuals i progressistes; i

–       els germanòfils, partidaris de la Triple Aliança (Alemanya, Imperi Austro-húgar, Itàlia) format pels oficials de l’exèrcit, l’església, representants de l’aristocràcia i carlins.

B.   ECONÒMIQUES

–       La no bel·ligerància proporcionà una oportunitat única pel desenvolupament econòmic d’Espanya.

–       Es dispararen les exportacions,

–       La indústria va créixer,

–       els beneficis arreplegats permeteren dos anys d’eufòria.

–       Però a partir de 1917 es van manifestar els primers signes del desigual repartiment.

C.   SOCIALS

–       La Gran Guerra provocà conseqüències socials molt negatives.

–       Els van creixer per sota dels preus, que patiren un procés inflacionista.

–       Es produeix un augment de les diferències de classes.

–       Qualsevol intent des del govern per controlar la situació xocava amb els interessos dels industrials i els terratinents.

–       Com resultat de tot això es va produir un creixement de les associacions obreres.

4C. LA TRIPLE CRISI DE 1917

La crisi de 1917 es composa de una triple revolució que es va desenvolupar de manera consecutiva, però que no van connectar-se entre si:

–       la revolució dels militars,

–       la de la burgesia i

–       la del proletariat.

LA CRISI MILITAR

El Juny de 1917, els soldats de la península es mostren molestos pel sistema d’ascensos que beneficia als soldats africanistes, a més, desconfien dels partits polítics imperants i reclamen un augment de sou. Tot això tingué com a resultat la creació de diferents Juntes de defensa que es dediquen a pressionar al govern.

L’ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS

El govern davant la inestabilitat decideix tancar les Corts, deixant la Constitució sense garanties;

Altra vegada el civilisme es veu arraconat.

Seguidament, al Juliol, es crea l’Assemblea Nacional de Parlamentaris, una iniciativa bàsicament catalana que intentà tornar obrir les Corts, amb caràcter constituent per tal de redactar una constitució on es pogués contemplar el concepte d’autonomia.

Aquesta Assemblea fou tota detinguda després de la segona reunió.   

LA VAGA GENERAL

Context: els beneficis de la Guerra no afavoreixen a tothom: pugen els preus però no els salaris.

Revolució Russa

Conflictivitat per tota Espanya: Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Astúries, Andalusia, etc.. fins el 17 d’agost

Líders: 

–       CNT: Salvador SEGUÍ ( Noi del Sucre) i  Angel PESTAÑA 

–       PSOE-UGT: Largo CABALLERO, Julian BESTEIRO  o Indalecio PRIETO

El maig de 1902 Alfons XIII va assolir la majoria d’edat i va iniciar el seu regnat.

3A1. PROBLEMES POLÍTICS

n El caciquisme, criticat des del regeneracionisme i menyspreat per la nova classe política.

n Important abstencionisme a les eleccions (30 o 40% dels votants)

n Els partits dinàstics manifestaren divisions internes després de la mort dels antics líders.

n (Canvi generacional dels líders dels partits dinàstics).

n Partit Conservador: Cánovas morí assassinat en un atemptat el 1897

n Silvela.

n Villaverde.

n Antoni Maura (1907/1909)

n Partit Liberal: Sagasta morí el 1903

n Montero Ríos.

n Moret.

n Canalejas (1910/1912)

n Continuà el torn bipartidista però degradat.

3A2. LA QÜESTIÓ SOCIAL

n La qüestió agrària:

n Greus problemes del camp no resolts:

n baixos rendiments,

n concentració de la propietat….

n Dos milions de treballadors sense terra,

n un milió de petits propietaris empobrits.

n Agitació al camp andalús (influència anarquista)

n La qüestió obrera:

n Dures condicions laborals:

n salaris baixos,

n manca de seguretat,

n jornades llargues.

n Increment de la sindicació, recurs a la vaga, al sabotatge i a l’acció terrorista.

n Tímides reformes governamentals: creació de l’Institut Nacional de Previsió (1908)

3A3. LA QÜESTIÓ RELIGIOSA

n Augmentaren les denúncies dels sectors progressistes sobre el domini de l’església a l’ensenyament, al qual es dedicaven més de 20.000 religiosos.

n Socialistes, republicans i un sector important del partit liberal, amb Canalejas al front, reclamaven que es retalles el seu poder i influència social,

n propugnant la limitació del nombre de congregacions i

n la regulació del matrimoni civil.

3A4. LA QÜESTIÓ MILITAR

n Ressorgirà tant per les conseqüències morals del desastre, com per la pròpia degradació de l’exèrcit, ple d’oficials però sense recursos materials.

n L’estament militar atribuïa la responsabilitat del 98 als polítics i

n reivindicaven la tornada del paper protagonista de l’exèrcit.

n L’exèrcit era criticat pels sectors antimilitaristes i els liberals, especialment a Catalunya, que l’acusava de la derrota;

n com a resposta els militars van passar a associar nacionalisme amb separatisme.

3A5. LA IRRUPCIÓ DELS NACIONALISMES

n A Catalunya la pèrdua de les colònies va fer créixer un sentiment nacional davant del gran perjudici que li va suposar pel seu desenvolupament econòmic;

n Es va produir un reagrupament de les diferents tendències en 1901 en la Lliga Regionalista liderada per

n Prat de la Riba i

n Francesc Cambó,

n recolzada per les classes mitjanes i altes i

n que en 1905 va aconseguir el triomf en les eleccions municipals.

n Alguns diaris com el Cut-Cut o La Veu de Catalunya publiquen una articles i caricatures de l’exèrcit, que molts militars consideraven ofensius

n Davant de la passivitat govern central, 300 oficials de Barcelona assalten i incendien les impremtes d’aquests diaris.

LA CRISI DEL CIVILISME

Davant de la pressió de l’exèrcit, el govern aprovarà en 1906 la Llei de jurisdiccions que identificava els delictes contra l’exèrcit, incloent les injúries, com delictes contra la pàtria i passaven a estar sota jurisdicció militar.

n Les conseqüències d’aquesta nova llei van ser greus:

n el desprestigi dels liberals i

n la unificació de totes les forces nacionalistes a Catalunya (des de carlins als republicans)

n per formar Solidaritat Catalana,

n que en 1907 aconseguiria una contundent victòria electoral i la quasi desaparició dels partits dinàstics de Catalunya.

3B. LA SETMANA TRÀGICA (1909)

1. Causes estructurals:

n La situació de tensió i agitació que vivia la ciutat de Barcelona

n l’èxit del nacionalisme

n el creixement de la mobilització obrera (de predomini anarcosindicalista)

n l’aparició d’una nova força política, el Partit Republicà Federal de Lerroux

n El creixement d’un sentiment anticlerical,

n L’antimilitarisme havia augmentat després de la Llei de Jurisdiccions,

n La posició autoritària de Maura

2. Precipitants:

n La crisi marroquina: Després del desastre la possibilitat de crear un imperi africà substituïa les frustrades expectatives colonials.

n El govern de Maura decideix traslladar soldats per tal de protegir els interessos espanyols en la zona.

n Es produeixen protestes en les ciutats.

n 3. 25 de juliol a l’1 d’agost de 1909:

n La tensió anava en augment, els anarquistes i socialistes agrupats en Solidaritat Obrera convoquen una vaga general en Barcelona per al 26 de juliol.

n Aquest mateix dia es coneixen les notícies del desastre del Barranco del Lobo amb més de 1.200 baixes, la vaga va ser total.

n A partir del dia següent el comitè de vaga perd el control de la situació que va derivar en l’assalt i crema de convents per part de la població que es va durar 3 dies.

n El balanç de la Setmana Tràgica es de 116 morts, 300 ferits i 70 edificis destruïts.

n Però la repressió posterior va ser duríssima: amb 1.500 detencions i 1.700 processos, 17 condemnes a mort, de les que s’executaren a 5.

n La brutalitat i arbitrarietat de la repressió durà a la condemna i execució del pedagog i anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de L’escola moderna, que no va participar en els fets.

La Setmana Tràgica va suposar la fi de la Solidaritat Catalana, ja que la Lliga recolça la repressió del Govern.

Podeu trobar més informació sobre la Setmana Tràgica en aquest enllaç.

LA CRISI DEL PACTE DEL PARDO

n Aprofitant la Setmana Tràgica, el Partit Liberal liderat per José Canalejas incomplí per primera vegada el Pacte del Pardo i exigí, aliant-se amb els partits d’esquerres, la dimissió del govern del Partit Conservador, de tal manera que els Liberals aconseguiren arribar el poder.

3C. EL GOVERN DE CANALEJAS (1909-1912)

n Canalejas, liberal, va succeir a Maura.

n Va intentar aplicar un darrer intent regeneracionista

n “Llei del candau” (1910), que prohibia l’establiment de nous ordres religiosos.

n Va acceptar el projecte local de Maura i va elaborar la Llei de Mancomunitats.

n Reformes de tipus social:

n Suprimeix l’impost de consums

n Reforma la llei de lleves (obligatòries en temps de guerra i sense redempció en metàl·lic)

n Regulació de les condicions laborals (especialment la de les dones).

n El fracàs de la Solidaritat Catalana va portar la Lliga Regionalista a buscar un pacte amb el govern de Madrid per tal d’aconseguir un mínim d’autogovern català.

n Finalment, i malgrat les reticències, la Lliga va assolir del govern, el 1912, que l’autorització que les diputacions provincials a mancomunar-se per a fins exclusivament administratius.

n Presidida per Prat de la Riba la Mancomunitat de Catalunya es va constituir l’any 1914.

n Amb el seu assassinat, per un anarquista, a l’any 1912 , a la Porta de Sol de Madrid desapareix el darrer dels grans homes de la política de la Restauració, després de Cánovas-Sagasta-Maura.

n El règim va ser, a partir d’aleshores, molt més inestable.

2A. L’IMPACTE DE LA CRISI DE 1898

• A) Pèrdues territorials: (tractats de París)
  • Renúncia a Cuba, Puerto Rico i Filipines passen a mans (cessió -1898-) dels EUA.
  • “Las Marianas”, “Las Carolinas” i “Las Palaos” (venudes -1899-) passen a mans d’Alemanya.
  • A nivell internacional, pèrdua del prestigi d’Espanya com a potència colonial, amb una imatge generalitzada de debilitat, corrupció i endarreriment.
• B) Pèrdues humanes: 40.000 a 50.000 morts i nombrosos ferits.
• C) Des del punt de vista ideològic i polític.
  • Crisi de la consciència nacional.
  • Propostes de reforma i modernització: “regeneracionisme”. (Joaquín Costa)
    • Reforma política:
    • Lluita contra el caciquisme.
    • Influència en els polítics del moment: Maura, Canalejas
  • Reforma educativa
  • Influència de la filosofia Krausista. = (llibertat de consciència)
  • Institució Lliure d’Ensenyança. = (llibertat, laïcisme, coeducació) (F. Giner de los Ríos)
  • Formació d’un corrent crític en la literatura i el pensament: Generació del 98
    • Pío Baroja,
    • Azorín,
    • A. Machado.
    • R. de Maeztu
    • M. de Unamuno,
  • L’exèrcit va perdre prestigi.
    • es generalitzà el sentiment antimilitarista entre les classes populars, i
    • alhora un gir envers postures més “dures” per part de la classe militar, que culpaven els polítics del desastre.
• D) Des del punt de vista econòmic
  • Les conseqüències econòmiques no van ser particularment negatives:
  • La indústria espanyola perd temporalment un dels seus principals mercats.
  • Accentuació d’una política econòmica proteccionista.
  • El fi de la guerra va permetre controlar la inflació i reduir el deute públic.
  • Repatriació de capitals per part d’espanyols residents a Cuba. que permetrà la diversificació de les inversions (industrials) a Espanya.
  • Tímida recuperació dels mercats sud-americans i continuació dels corrents migratoris

2B. JOAQUIM COSTA

Entre les tesis regeneracionistes destaquen:

• La constatació de l’aïllament del cos electoral del país així com la corrupció dels partits polítics
• L’endarreriment econòmic i social d’Espanya respecte a la resta de països europeus.
• La defensa de programes basats en:
• La reorganització política
• La neteja electoral
• La dignificació de la vida parlamentària
• La reforma educativa (escuela y despensa)
• L’ajuda social
• Polítiques d’obres públiques
• En definitiva una actuació política orientada al be comú i no en benefici dels interessos d’una oligarquia.
• A pesar de les seves idees no formaren partits, ni s’implicaren en la vida parlamentària.
• A la seva crítica li va faltar la capacitat d’acció.

2C. VALORACIÓ DE LA CRISI DE 1898

• Va ser un “desastre” el 1898? O és que la política Espanyola fou un desastre des l’inici del segle XIX fins el 1898?.
• Si fem memòria veurem que no hem estudiat més que desastres:
  • La guerra de la Independència
  • El regnat de Ferran VII: absolutisme-liberalisme-absolutisme
  • Tres guerres carlines
  • La monarquia d’Isabel II on el moderantisme ofegava les necessitats de les majories.
  • El Sexenni revolucionari: sis anys d’intentar canviar les coses per arribar al cap i a la fi al punt de partença.
  • La Restauració: el govern d’una oligarquia sota una aparença democràtica.

• Durant el regnat d’Alfons XIII assistirem a la crisi de sistema polític de la Restauració que finalitzarà amb la dictadura de Miguel Primo de Rivera l’any 1923 i la proclamació de la II República l’any 1931.
• Serà una època de grans canvis socials i econòmics que transformaran Espanya.
• Serà un període influenciat pels esdeveniments exteriors:

•  
  • la I Guerra Mundial,
  • la Revolució Russa o
  • la Gran Depressió, marcaran la nostra evolució econòmica, política i social.

• La història d’Espanya estarà més interconnectada amb l’evolució internacional que durant el segle XIX.
• L’any 1917 serà una data crucial que evidenciarà la profunda crisi i descomposició del règim restaurador.