
4A. L’IMPACTE DE LA GRAN GUERRA
El juliol de 1914 esclata el conflicte de la Gran Guerra, ràpidament el govern espanyol aprova el Decret de neutralitat i no-intervenció. Entre les raons d’aquesta decisió podem destacar:
– La política d’aïllament i sense objectius clars heretada del segle anterior i agreujada després del desastre.
– El convenciment de la pròpia debilitat diplomàtica, econòmica i militar davant de les potències europees.
– Espanya es declarava neutral no en funció d’una decisió lliure i reflexiva, sinó a causa de la pròpia debilitat i com única decisió possible.
4B. CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
A. IDEOLÒGIQUES
– divisió interna del país en dos bàndols:
– els aliadòfils, partidaris de la Triple Entensa (França + Anglaterra + Rússia), formats per liberals, intel·lectuals i progressistes; i
– els germanòfils, partidaris de la Triple Aliança (Alemanya, Imperi Austro-húgar, Itàlia) format pels oficials de l’exèrcit, l’església, representants de l’aristocràcia i carlins.
B. ECONÒMIQUES
– La no bel·ligerància proporcionà una oportunitat única pel desenvolupament econòmic d’Espanya.
– Es dispararen les exportacions,
– La indústria va créixer,
– els beneficis arreplegats permeteren dos anys d’eufòria.
– Però a partir de 1917 es van manifestar els primers signes del desigual repartiment.
C. SOCIALS
– La Gran Guerra provocà conseqüències socials molt negatives.
– Els van creixer per sota dels preus, que patiren un procés inflacionista.
– Es produeix un augment de les diferències de classes.
– Qualsevol intent des del govern per controlar la situació xocava amb els interessos dels industrials i els terratinents.
– Com resultat de tot això es va produir un creixement de les associacions obreres.
4C. LA TRIPLE CRISI DE 1917
La crisi de 1917 es composa de una triple revolució que es va desenvolupar de manera consecutiva, però que no van connectar-se entre si:
– la revolució dels militars,
– la de la burgesia i
– la del proletariat.
LA CRISI MILITAR
El Juny de 1917, els soldats de la península es mostren molestos pel sistema d’ascensos que beneficia als soldats africanistes, a més, desconfien dels partits polítics imperants i reclamen un augment de sou. Tot això tingué com a resultat la creació de diferents Juntes de defensa que es dediquen a pressionar al govern.
L’ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS
El govern davant la inestabilitat decideix tancar les Corts, deixant la Constitució sense garanties;
Altra vegada el civilisme es veu arraconat.
Seguidament, al Juliol, es crea l’Assemblea Nacional de Parlamentaris, una iniciativa bàsicament catalana que intentà tornar obrir les Corts, amb caràcter constituent per tal de redactar una constitució on es pogués contemplar el concepte d’autonomia.
Aquesta Assemblea fou tota detinguda després de la segona reunió.
LA VAGA GENERAL
Context: els beneficis de la Guerra no afavoreixen a tothom: pugen els preus però no els salaris.
Conflictivitat per tota Espanya: Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Astúries, Andalusia, etc.. fins el 17 d’agost
Líders:
– CNT: Salvador SEGUÍ ( Noi del Sucre) i Angel PESTAÑA
– PSOE-UGT: Largo CABALLERO, Julian BESTEIRO o Indalecio PRIETO