El maig de 1902 Alfons XIII va assolir la majoria d’edat i va iniciar el seu regnat.

 

3A1. PROBLEMES POLÍTICS

n El caciquisme, criticat des del regeneracionisme i menyspreat per la nova classe política.

n Important abstencionisme a les eleccions (30 o 40% dels votants)

n Els partits dinàstics manifestaren divisions internes després de la mort dels antics líders.

n (Canvi generacional dels líders dels partits dinàstics).

n Partit Conservador: Cánovas morí assassinat en un atemptat el 1897

n Silvela.

n Villaverde.

n Antoni Maura (1907/1909)

n Partit Liberal: Sagasta morí el 1903

n Montero Ríos.

n Moret.

n Canalejas (1910/1912)

n Continuà el torn bipartidista però degradat.

 

 

3A2. LA QÜESTIÓ SOCIAL

n La qüestió agrària:

n Greus problemes del camp no resolts:

n baixos rendiments,

n concentració de la propietat….

n Dos milions de treballadors sense terra,

n un milió de petits propietaris empobrits.

n Agitació al camp andalús (influència anarquista)

n La qüestió obrera:

n Dures condicions laborals:

n salaris baixos,

n manca de seguretat,

n jornades llargues.

n Increment de la sindicació, recurs a la vaga, al sabotatge i a l’acció terrorista.

n Tímides reformes governamentals: creació de l’Institut Nacional de Previsió (1908)

3A3. LA QÜESTIÓ RELIGIOSA

n Augmentaren les denúncies dels sectors progressistes sobre el domini de l’església a l’ensenyament, al qual es dedicaven més de 20.000 religiosos.

n Socialistes, republicans i un sector important del partit liberal, amb Canalejas al front, reclamaven que es retalles el seu poder i influència social,

n propugnant la limitació del nombre de congregacions i

n la regulació del matrimoni civil.

3A4. LA QÜESTIÓ MILITAR

n Ressorgirà tant per les conseqüències morals del desastre, com per la pròpia degradació de l’exèrcit, ple d’oficials però sense recursos materials.

n L’estament militar atribuïa la responsabilitat del 98 als polítics i

n reivindicaven la tornada del paper protagonista de l’exèrcit.

n L’exèrcit era criticat pels sectors antimilitaristes i els liberals, especialment a Catalunya, que l’acusava de la derrota;

n com a resposta els militars van passar a associar nacionalisme amb separatisme.

3A5. LA IRRUPCIÓ DELS NACIONALISMES

n A Catalunya la pèrdua de les colònies va fer créixer un sentiment nacional davant del gran perjudici que li va suposar pel seu desenvolupament econòmic;

n Es va produir un reagrupament de les diferents tendències en 1901 en la Lliga Regionalista liderada per

n Prat de la Riba i

n Francesc Cambó,

n recolzada per les classes mitjanes i altes i

n que en 1905 va aconseguir el triomf en les eleccions municipals.

n Alguns diaris com el Cut-Cut o La Veu de Catalunya publiquen una articles i caricatures de l’exèrcit, que molts militars consideraven ofensius

n Davant de la passivitat govern central, 300 oficials de Barcelona assalten i incendien les impremtes d’aquests diaris.

LA CRISI DEL CIVILISME

Davant de la pressió de l’exèrcit, el govern aprovarà en 1906 la Llei de jurisdiccions que identificava els delictes contra l’exèrcit, incloent les injúries, com delictes contra la pàtria i passaven a estar sota jurisdicció militar.

n Les conseqüències d’aquesta nova llei van ser greus:

n el desprestigi dels liberals i

n la unificació de totes les forces nacionalistes a Catalunya (des de carlins als republicans)

n per formar Solidaritat Catalana,

n que en 1907 aconseguiria una contundent victòria electoral i la quasi desaparició dels partits dinàstics de Catalunya.

  

3B. LA SETMANA TRÀGICA (1909)

1. Causes estructurals:

n La situació de tensió i agitació que vivia la ciutat de Barcelona

n l’èxit del nacionalisme

n el creixement de la mobilització obrera (de predomini anarcosindicalista)

n l’aparició d’una nova força política, el Partit Republicà Federal de Lerroux

n El creixement d’un sentiment anticlerical,

n L’antimilitarisme havia augmentat després de la Llei de Jurisdiccions,

n La posició autoritària de Maura

2. Precipitants:

n La crisi marroquina: Després del desastre la possibilitat de crear un imperi africà substituïa les frustrades expectatives colonials.

n El govern de Maura decideix traslladar soldats per tal de protegir els interessos espanyols en la zona.

n Es produeixen protestes en les ciutats.

n 3. 25 de juliol a l’1 d’agost de 1909:

n La tensió anava en augment, els anarquistes i socialistes agrupats en Solidaritat Obrera convoquen una vaga general en Barcelona per al 26 de juliol.

n Aquest mateix dia es coneixen les notícies del desastre del Barranco del Lobo amb més de 1.200 baixes, la vaga va ser total.

n A partir del dia següent el comitè de vaga perd el control de la situació que va derivar en l’assalt i crema de convents per part de la població que es va durar 3 dies.

n El balanç de la Setmana Tràgica es de 116 morts, 300 ferits i 70 edificis destruïts.

n Però la repressió posterior va ser duríssima: amb 1.500 detencions i 1.700 processos, 17 condemnes a mort, de les que s’executaren a 5.

n La brutalitat i arbitrarietat de la repressió durà a la condemna i execució del pedagog i anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de L’escola moderna, que no va participar en els fets.

 

La Setmana Tràgica va suposar la fi de la Solidaritat Catalana, ja que la Lliga recolça la repressió del Govern.

 

Podeu trobar més informació sobre la Setmana Tràgica en aquest enllaç.

LA CRISI DEL PACTE DEL PARDO

n Aprofitant la Setmana Tràgica, el Partit Liberal liderat per José Canalejas incomplí per primera vegada el Pacte del Pardo i exigí, aliant-se amb els partits d’esquerres, la dimissió del govern del Partit Conservador, de tal manera que els Liberals aconseguiren arribar el poder.

 

3C. EL GOVERN DE CANALEJAS (1909-1912)

n Canalejas, liberal, va succeir a Maura.

n Va intentar aplicar un darrer intent regeneracionista

n “Llei del candau” (1910), que prohibia l’establiment de nous ordres religiosos.

n Va acceptar el projecte local de Maura i va elaborar la Llei de Mancomunitats.

n Reformes de tipus social:

n Suprimeix l’impost de consums

n Reforma la llei de lleves (obligatòries en temps de guerra i sense redempció en metàl·lic)

n Regulació de les condicions laborals (especialment la de les dones).

n El fracàs de la Solidaritat Catalana va portar la Lliga Regionalista a buscar un pacte amb el govern de Madrid per tal d’aconseguir un mínim d’autogovern català.

n Finalment, i malgrat les reticències, la Lliga va assolir del govern, el 1912, que l’autorització que les diputacions provincials a mancomunar-se per a fins exclusivament administratius.

n Presidida per Prat de la Riba la Mancomunitat de Catalunya es va constituir l’any 1914.

n Amb el seu assassinat, per un anarquista, a l’any 1912 , a la Porta de Sol de Madrid desapareix el darrer dels grans homes de la política de la Restauració, després de Cánovas-Sagasta-Maura.

n El règim va ser, a partir d’aleshores, molt més inestable.