Arxiu de la categoria: 1. FILOSOFIA ANTIGA

Aristòtil, Metafísica (extractes)

  METAFÍSICA   Aristóteles, Metafísica, introducción de Miguel Candel y traducción de Patricio de Azcárate, Espasa Calpe, Madrid, 1993. LIBRO PRIMERO   Naturaleza de la ciencia; diferencia entre la ciencia y la experiencia   (p.36) […] En los hombres la … Continua llegint

Publicat dins de 1.1.5. ARISTÒTIL (Estagira, Tracia 384 a.c. – 322 a.c), 1.1.5.2. METAFÍSICA | Deixa un comentari

Lògica aristotèlica

Aristòtil fou deixeble i col·laborador de Plató durant vint anys, i mai abandonà l’esperit del platonisme, tot i que sí que abandonà la teoria de les Idees a la seva maduresa intel·lectual. Fou mestre d’Alexandre Magne. Obres: Física, Sobre l’ànima, … Continua llegint

Publicat dins de 0.2.1.3. Lògica, 0.2.1.3.1. Introducció. Els dos tipus d'arguments: deductius i inductius, 0.2.1.3.2. Els arguments deductius. Sil·logismes i lògica tradicional., 1.1.5. ARISTÒTIL (Estagira, Tracia 384 a.c. – 322 a.c), 1.1.5.1. LÒGICA | Deixa un comentari

L’Apologia de Sòcrates (Selecció de textos)

Platón, Diálogos I (Apología), traducción…, editorial Gredos, Madrid, 1985 [La sinceritat en el parlar] 148 17 b En cambio, vosotros vais a oír de mí toda la verdad; ciertamente, por Zeus, atenienses, no oiréis bellas frases, como las de éstos, … Continua llegint

Publicat dins de 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.0. Apologia de Sòcrates | Deixa un comentari

Ulisses i les sirenes

https://blocs.xtec.cat/culturavalorseticajdc/category/3er-deso-cap-a-un-mon-mes-just/unitat-2-repensant-el-concepte-de-llibertat/3-2-restriccio-etica-i-autodomini/3-3-3-ulisses-una-perdua-inicial-per-a-un-guany-major/

Publicat dins de 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.0. Literatura i mitologia | Deixa un comentari

Valors morals absoluts o relatius?

Publicat dins de 1.1.2. ELS SOFISTES | Deixa un comentari

Diferència entre ciència i filosofia

La finalitat última de la ciència és poder conèixer amb precisió el comportament dels fets per poder predir-los i poder intervenir en la naturalesa a través de la seva aplicació pràctica per mitjà de la tècnica i de la tecnologia. … Continua llegint

Publicat dins de 1.1.2. ELS SOFISTES, 1.1.2.4. Diferència entre ciència i filosofia | Deixa un comentari

Finalisme i mecanicisme, dues maneres de mirar-se el món

Finalisme i Mecanicisme: Els fets s’acostumen a explicar de dues formes: averiguant la causa material de per què succeeixen (causa eficient) o bé la seva finalitat (causa final): El primer tipus d’explicació és freqüent quan estudiem els fenòmens físics, és a … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.1. FEDÓ | Deixa un comentari

El mite del carro alat

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.3. EL FEDRE | Deixa un comentari

El Mite de la caverna

<<I. –Después de esto -añadí-, represéntate la naturaleza humana en la siguiente conyuntura, con relación a la educación y a la falta de ella. Imagínate una caverna subterránea, que dispone de una larga entrada para la luz a todo lo … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.2. LA REPÚBLICA | Deixa un comentari

L’actitud reductiva

L’actitud reductiva o reduccionisme és una actitud arquetípica que s’expressa en frases com “això no és més que….”, “això no és sinó…”, etc…, i que consistèix en desvalorar les creences religioses i les experiències espirituals i reduir-les a simples disposicions … Continua llegint

Publicat dins de 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.2. LA REPÚBLICA | Deixa un comentari