Categories
- 0. General
- 1. FILOSOFIA ANTIGA
- 1.1. FILOSOFIA GREGA
- 2. FILOSOFIA MEDIEVAL (s. V – s. XV)
- 3. FILOSOFIA DEL RENAIXEMENT (S. XIV-XVII)
- 4. FILOSOFIA MODERNA (S. XVII-
- 5. FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA
- 6. ALTRES ÀMBITS DEL CONEIXEMENT
Arxiu de la categoria: 1. FILOSOFIA ANTIGA
L’actitud reductiva
L’actitud reductiva o reduccionisme és una actitud arquetípica que s’expressa en frases com “això no és més que….”, “això no és sinó…”, etc…, i que consistèix en desvalorar les creences religioses i les experiències espirituals i reduir-les a simples disposicions … Continua llegint
Publicat dins de 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.2. LA REPÚBLICA
Deixa un comentari
FEDÓN / FEDÓ
Extractes del llibre PLATÓN, Diálogos III (Fedón, Banquete, Fedro), traducción, introducción y notas por Carlos García Gual, M. Martínez Hernández, E. Lledó Íñigo, editorial Gredos, Madrid, 1986. [L’esperança en l’altra vida i en la retribució] 63c […] estoy bien esperanzado de … Continua llegint
Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.1. FEDÓ
Deixa un comentari
JENOFONTE (Xenofon) (431 a. C. – 354 a. C.)
Historiador, militar i filòsof de l’Antiga Grècia. Al igual que Platón, Jenofonte es una autoridad en su maestro Sócrates, sobre el cual escribió varios libros de sus diálogos en Recuerdos de Sócrates y la Apología de Sócrates, que trata de aclarar su juicio en el 399 a. C. A grandes rasgos, Jenofonte … Continua llegint
1.1.3. SÒCRATES (s. V a.c.)
De pare artesà i mare comadrona. Coneix la filosofia d’Anaxàgoras, eleates i pitagòrics. Hereda una petita fortuna que li permet viure modesta i austerament i dedicar-se a filosofar. Pren part en guerres defensives. No escriu res, la seva ensenyança és … Continua llegint
1.1.1.3.3. Els atomistes
Introdueixen la idea d’àtom com element constitutiu, són el ser. Accepten el no-ser
1.1.1.3.2. Anaxàgores (Asia Menor, principis s. V a.c.)
Anxàgores conceb la Ment (Nous) com de naturalesa sensible, però la més subtil; i d’altra banda li atribueix característiques pròpies d’una divinitat: és infinita, autònoma, separada de les coses, autosuficient, intel·ligent i poderosa. Sòcrates, Plató i Aristòtil l’elogien per haver … Continua llegint
1.1.1.3.1. Empèdocles (Sicilia – principis s. V a.c.)
Accepta els pressupòsits de Parmènides sobre l‘Ésser, però innnova la solució pluralista de les quatre arrels de totes les coses com a principi últim. Zeus, Heros, Edoneo i Nestis són els noms mitològics que Empèdocles utilitza per presentar les quatre … Continua llegint
Parmènides (Elea, S.V. a.c.)
Elea, s. V a.c. Influït per Xenòfanes i els pitagòrics. Escriu el Poema sobre la naturalesa. En el pròleg descriu la visita de la deesa de la saviesa que li explica els dos camins a la vida: camí de la … Continua llegint
Xenòfanes de Colofó (Jenófanes): Unitat de Déu
Colofó, ciutat jònia de l’Àsia menor. Gran viatger; va recitant pels països del Mediterrani poemes irònics en els quals critica els excessos en festes i solemnitats. Finalment s’estableix a Elea. “Hay un solo Dios, el más grande entre los dioses … Continua llegint
1.1.1.2.3. Heràclit d’Efes (535-475 aC)
De família molt noble, renuncia a la seva acomodada posició per dedicar-se a la investigació filosòfica. Escriu “Sobre la naturalesa”. La idea del canvi continu (El devenir) Heràclit creia en un món en canvi constant, en un etern ‘devenir’. Segons … Continua llegint