Arxiu de l'autor: Jordi

Definició de filosofia i de filòsof

La paraula ‘filosofia‘ és d’origen grec i vol dir literalment ‘amor a la saviesa‘ El qui es dedica a la filosofia és un ‘filòsof‘, és a dir, un ‘amant del saber‘ El filòsof es distingeix del savi (sophos), ja que … Continua llegint

Publicat dins de 0. General, 0.1. Definició de filosofia i de filòsof | Deixa un comentari

Les branques de la filosofia

Publicat dins de 0. General | Deixa un comentari

Finalisme i mecanicisme, dues maneres de mirar-se el món

Finalisme i Mecanicisme: Els fets s’acostumen a explicar de dues formes: averiguant la causa material de per què succeeixen (causa eficient) o bé la seva finalitat (causa final): El primer tipus d’explicació és freqüent quan estudiem els fenòmens físics, és a … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.1. FEDÓ | Deixa un comentari

El mite del carro alat

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.3. EL FEDRE | Deixa un comentari

El Mite de la caverna

<<I. –Después de esto -añadí-, represéntate la naturaleza humana en la siguiente conyuntura, con relación a la educación y a la falta de ella. Imagínate una caverna subterránea, que dispone de una larga entrada para la luz a todo lo … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.2. LA REPÚBLICA | Deixa un comentari

L’actitud reductiva

L’actitud reductiva o reduccionisme és una actitud arquetípica que s’expressa en frases com “això no és més que….”, “això no és sinó…”, etc…, i que consistèix en desvalorar les creences religioses i les experiències espirituals i reduir-les a simples disposicions … Continua llegint

Publicat dins de 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.2. LA REPÚBLICA | Deixa un comentari

FEDÓN / FEDÓ

Extractes del llibre PLATÓN, Diálogos III (Fedón, Banquete, Fedro), traducción, introducción y notas por Carlos García Gual, M. Martínez Hernández, E. Lledó Íñigo, editorial Gredos, Madrid, 1986.  [L’esperança en l’altra vida i en la retribució] 63c  […] estoy bien esperanzado de … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.1. FEDÓ | Deixa un comentari

JENOFONTE (Xenofon) (431 a. C. – 354 a. C.)

Historiador, militar i filòsof de l’Antiga Grècia. Al igual que Platón, Jenofonte es una autoridad en su maestro Sócrates, sobre el cual escribió varios libros de sus diálogos en Recuerdos de Sócrates y la Apología de Sócrates, que trata de aclarar su juicio en el 399 a. C. A grandes rasgos, Jenofonte … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.3. SÒCRATES (s. V a.c.), JENOFONTE (Xenofon) (431 a. C. - 354 a. C.) | Deixa un comentari

1.1.3. SÒCRATES (s. V a.c.)

De pare artesà i mare comadrona. Coneix la filosofia d’Anaxàgoras, eleates i pitagòrics. Hereda una petita fortuna que li permet viure modesta i austerament i dedicar-se a filosofar. Pren part en guerres defensives. No escriu res, la seva ensenyança és … Continua llegint

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.3. SÒCRATES (s. V a.c.), Conèixe’t a tu mateix | Deixa un comentari

1.1.1.3.3. Els atomistes

Introdueixen la idea d’àtom com element constitutiu, són el ser. Accepten el no-ser

Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.1. PRESOCRÀTICS, 1.1.1.3. SOLUCIÓ PLURALISTA, 1.1.1.3.3. Els atomistes | Deixa un comentari