Categories
- 0. General
- 1. FILOSOFIA ANTIGA
- 1.1. FILOSOFIA GREGA
- 2. FILOSOFIA MEDIEVAL (s. V – s. XV)
- 3. FILOSOFIA DEL RENAIXEMENT (S. XIV-XVII)
- 4. FILOSOFIA MODERNA (S. XVII-
- 5. FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA
- 6. ALTRES ÀMBITS DEL CONEIXEMENT
Arxiu de l'autor: Jordi
Definició de filosofia i de filòsof
La paraula ‘filosofia‘ és d’origen grec i vol dir literalment ‘amor a la saviesa‘ El qui es dedica a la filosofia és un ‘filòsof‘, és a dir, un ‘amant del saber‘ El filòsof es distingeix del savi (sophos), ja que … Continua llegint
Publicat dins de 0. General, 0.1. Definició de filosofia i de filòsof
Deixa un comentari
Finalisme i mecanicisme, dues maneres de mirar-se el món
Finalisme i Mecanicisme: Els fets s’acostumen a explicar de dues formes: averiguant la causa material de per què succeeixen (causa eficient) o bé la seva finalitat (causa final): El primer tipus d’explicació és freqüent quan estudiem els fenòmens físics, és a … Continua llegint
Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.1. FEDÓ
Deixa un comentari
El mite del carro alat
Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.3. EL FEDRE
Deixa un comentari
El Mite de la caverna
<<I. –Después de esto -añadí-, represéntate la naturaleza humana en la siguiente conyuntura, con relación a la educación y a la falta de ella. Imagínate una caverna subterránea, que dispone de una larga entrada para la luz a todo lo … Continua llegint
Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.2. LA REPÚBLICA
Deixa un comentari
L’actitud reductiva
L’actitud reductiva o reduccionisme és una actitud arquetípica que s’expressa en frases com “això no és més que….”, “això no és sinó…”, etc…, i que consistèix en desvalorar les creences religioses i les experiències espirituals i reduir-les a simples disposicions … Continua llegint
Publicat dins de 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.2. LA REPÚBLICA
Deixa un comentari
FEDÓN / FEDÓ
Extractes del llibre PLATÓN, Diálogos III (Fedón, Banquete, Fedro), traducción, introducción y notas por Carlos García Gual, M. Martínez Hernández, E. Lledó Íñigo, editorial Gredos, Madrid, 1986. [L’esperança en l’altra vida i en la retribució] 63c […] estoy bien esperanzado de … Continua llegint
Publicat dins de 1. FILOSOFIA ANTIGA, 1.1. FILOSOFIA GREGA, 1.1.4. PLATÓ, 1.1.4.1. FEDÓ
Deixa un comentari
JENOFONTE (Xenofon) (431 a. C. – 354 a. C.)
Historiador, militar i filòsof de l’Antiga Grècia. Al igual que Platón, Jenofonte es una autoridad en su maestro Sócrates, sobre el cual escribió varios libros de sus diálogos en Recuerdos de Sócrates y la Apología de Sócrates, que trata de aclarar su juicio en el 399 a. C. A grandes rasgos, Jenofonte … Continua llegint
1.1.3. SÒCRATES (s. V a.c.)
De pare artesà i mare comadrona. Coneix la filosofia d’Anaxàgoras, eleates i pitagòrics. Hereda una petita fortuna que li permet viure modesta i austerament i dedicar-se a filosofar. Pren part en guerres defensives. No escriu res, la seva ensenyança és … Continua llegint
1.1.1.3.3. Els atomistes
Introdueixen la idea d’àtom com element constitutiu, són el ser. Accepten el no-ser