Al exclatà la Guerra dels Terenta Anys, l’any 1618, per causes religioses, polítiques i econòmiques, Felip IV d’Àustria, rei d’Espanya hi va participar en defensa de l’emperador Ferran II.
Els costos tan grans d’una guerra tan llarga van fer que Catalunya tingués que aportar homes i diners per la qual cosa va originar un profund rebuig i indignació de la població catalana, que es va veure forçada a acollir les tropes  per tal de defensar la frontera espanyola de l’atac francès.
La lletra d’Els Segadors pertany a una cançó popular del segle XVII, que va aparèixer sobre el 1640. Feia refèrencia directament a les ofenses produïdes als pajesos catalans per les tropes espanyoles allotjades a Catalunya.

Aquesta lletra va ser estudiada al XIX per Manuel Milà qui la va difondre a la seva edició Romancillo catalán, al 1882, amb el títol La guerra de los segadores.  Gracies a Milà es va recuperar eñ cançoner català, que estava a punt de desaperèixer. L’any 1870 en alguns ambient catalanistes es tenia la idea de convocar un certamen per premiar la composició musical, i així disposar d’un himne propi.

I ara, a continuació, l’himne dels segadors:

Catalunya triomfant
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la Terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora, d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny,
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la Terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic,
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la Terra!
Bon cop de falç!