El passat dijous vam estar al teatre Plaza de la nostra ciutat, en una conferència del conflicte que s’està vivint a l’altre costat del mar Mediterrani.
Un jove palestí i un argentí que se sent més israelita que argentí degut al vincle del país amb la seva religió, van explicar-nos la seva opinió sobre el que està passant entre els àrabs i els israelites.
Tots sabem que en una guerra o conflicte mai hi ha un “bo” i un “dolent” definits, i com no podia ser menys, en aquest cas tampoc podem designar un paper concret a cap dels dos bàndols si tenim en compte els fets que van começar durant l’imperi otomà i que fins a l’actualitat segueixen aportant un conflicte entre dues zones veïnes, una de les quals està dividida en dos territoris que no es toquen i en els quals hi ha poc accés per a entrar-hi i sortir-hi lliurement segons qui siguis.
Totes dues persones, una d’uns 30 anys (el Palestí) i una altra d’uns 50 (l’Israelita) defensaven arribar a un acord per assolir la pau entre els territoris, tot i que no van referir-se a la manera de com fer-ho, sí però, van deixar clar la necessitat d’acabar amb la repressió i l’estat de por sota el que viu el poble palestí.
El que em va cridar més l’atenció va ser que les seves idees eren molt semblants tot i que són cadascun d’un territori diferent, un de Palestina, l’altre de Jerusalem, Israel. Realment suposo que per al que veu el conflicte des de fora també els semblen els raonaments més lògics i justos.
Fa pocs dies, crec recordar que Noruega (?), no sé si es benbé aquest país tot i que sé que és un país nòrdic, va declarar públicament el seu recolzament a Palestina, per la misèria que estan vivint com a pobble i com a societat més enllà del conflicte territorial. Penso que és hora que s’intervingui des de fora per a arribar a una pau que posi fi a un problema que ja dura més d’un segle.
La xerrada em va semblar interessant, sobretot per la proximitat amb la que ens parlaven els dos homes.
Primer de tot vull deixar consignat aquí que escrius molt bé Meritxell, possiblement ja t’ho deia a 4rt ESO. Però en “allá” o “enllà”? I com es deien, ho pots saber? A mi també em va agradar la xerrada però no vaig poder-la escoltar sencera. Hi ha alguna qüestió especial, alguna anècdota que podries explicar? Crec que el país al que et refereixes és Suècia.
A mi, personalment va agradar-me molt la xerrada, va sorpendre’m la relació que van establir els dos homes de diferent bandes, l’Israelita i el Palestí, ja que ambdós tenien el mateix pensament, progresista. Tant els Israelites com els Palestins tenen dret a voler viure al seu poble, a més de que son cultures que tenen creences totalment diferents atrapats en un mateix territori. Les colonies israelites, des de la declaració de la onu del 1947 han anat colonitzant el territori Palestí, i a aquests els han volgut fer fora i reduir aquesta població, separats per un mur i vivint reprimits per els radicals Israelites, jo penso que el poble Palestí es injustament tractat i cal fer alguna cosa al respecte. Va agradar-me especialment quan van comentar que tots tenim el deure de preocupar-nos i ajudar-nos entre tots, al cap i a la fí… tots compartim el mateix planeta.