El maquis, també conegut com a Guerrilleros Españoles (GE), van ser el conjunt de moviments guerrillers antifranquistes de resistència a Espanya a principis de la Guerra Civil.
Fins l’any 1944, als fugitius de les muntanyes organitzats en guerrilles se’ls coneixia com a guerrilleros, fugados, fuxidos, los del monte o emboscados però no va ser fins després de la fracasada invasió de la Vall d’Aran, que es va expandir la paraula maquis a causa de la infiltració de francesos a Espanya. La paraula maquis prové del francès i de l’italià macchia; i vol dir paisatge d’arbusts.
Els maquis es movien principalment per zones muntanyoses de tota la península, tenint com a preferència les zones boscoses o proveïdes de vegetació densa que proporcionés llocs on amagar-se. Un altre factor important en la localització de les partides i la seva supervivència va ser l’aspecte social. Triaven àrees on es podia comptar amb la col•laboració d’ almenys, una part de la població ja que aquesta podia sostenir un grup guerriller.
A les zones de clima més advers, com ara les muntanyes de Lleó, va ser relativament freqüent que els maquis passessin períodes de temps més o menys llargs amagats, en petits grups, en cases de suports dins dels pobles, especialment durant els mesos d’hivern.
La decadència i desaparició del maquis espanyol va ser deguda a diversos factors.
D’una banda, l’esdeveniment del context internacional, que conforme cedia cap a la Guerra Freda es va anar fent evident que no es podia comptar amb la intervenció estrangera en la lluita contra la dictadura.
Per l’altre, l’acció de les forces franquistes va generar un enorme desgast en la població de les zones guerrilleres.
A causa del total bloqueig informatiu, fora de les àrees afectades era impossible conèixer l’activitat del maquis.
A poc a poc els guerrillers es van anar quedant sols. Durant els últims anys es van produir intents per passar a França. Les detencions es van succeir en aquests últims temps. Molts guerrillers i col•laboradors van ser jutjats  i afusellats o empresonats. Altres van morir a mans de la guàrdia civil durant l’aplicació de la Ley de fugas.