Segle XX
Archive for 18 març 2014
Testimonis de la guerra
012 anys
Moltes són les persones que van viure i patir la guerra civil espanyola. En aquest vídeo podreu escoltar històries viscudes en primera persona que us permetrà saber més de com es varen produir els fets i a més a més es vol donar a conèixer la missió del Memorial Democràtic i difondre la tasca de recuperació de la memòria democràtica arreu del país.
Tot seguit disposeu del relat escrit de dos testimonis del barri de gràcia que aleshores tenien 8 i 11 anys.
Per acabar escolteu amb atenció aquest vídeo en relació a l’activitat del Museu d’Història de Catalunya “El Consell dels savis” on els alumnes de secundària pregunten a homes i dones sobre les vivències viscudes durant i després de la guerra.
Per grups, comenteu entre vosaltres el què més us ha impactat i perquè; a continuació cada grup expressarà les seves opinions als altres i posarem en comú les opinions del grup classe.
La transició política: de l’Espanya de Franco a l’estat de les autonomies
012 anys
La Dictadura del general Franco, el franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975. Aquest règim va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l’Estat: cap d’estat, de govern, del partit únic, el Movimiento Nacional, i de l’exèrcit. Les corts franquistes no van tenir iniciativa legislativa perquè Franco concentrava el poder executiu i el legislatiu, trencant-se doncs el principi de separació de poders propi d’un règim democràtic. El règim tenia un potent aparell policíac que perseguia i reprimia qualsevol intent democràtic que pogués sorgir de la població civil. Els partits polítics eren clandestins així com també els sindicats. Culturalment era una societat molt pobre. Era l’Espanya de toros i flamenc. Sota el lema ” Espanya, una grande i libre” van ser reprimides i aniquilades totes les manifestacions culturals pròpies dels diferents pobles d’Espanya sobretot les lligades a una llengua diferents de la castellana. El règim disposava també del control dels mitjanns de comunicació que utilitzava com aparell propagandistíc de primera magnitud.
Tot plegat va configurar un règim molt personalista que no va sobreviure a la mort del dictador, el 20 de novembre de 1975.
L’oposició al règim franquista
Catalunya sota el franquisme
La transició democràtica