Va néixer a Moia el 1660 i va estudiar dret a Barcelona on es quedà a exercir l’advocacia.

Després d’esclatar la Guerra de Successió va ser anomenat conseller terç de Barcelona, és a dir responsable d’una unitat militar de l’exercit de la casa dels Àustria. El mateix arxiduc Carles d’Austria el va fer ciutadà honrat de Barcelona i podia assistir a les sessions del braç reial

El 1713, en una d’aquestes sessions, s’havia de decidir si el Principat es sometia al rei Felip V o si es continuava defensant amb les armes. Es va decidir continuar amb la lluita. Rafael Casanova va ser nomenat conseller en cap i ell mateix va dirigir la resistència de la ciutat de Barcelona que el 1714 estava sotmesa a nombrosos atacs. L’onze de setembre la ciutat no va resistir més els atacs de les tropes del rei Borbó i Casanova va haver d’aprovar la capitulació.

Després d’aquests fets va haver de viure amagat durant un temps. Més tard, quan va reaparèixer, va poder, fins i tot, tornar a exercir com a advocat a Barcelona.