De la Catalunya romana a la feudal

Quatre segles (400 anys) després d’haver nascut Jesucrist l’imperi romà era una caricatura del que havia estat. L’imperi s’anava desfent. A molts llocs el control romà havia desaparegut i això comportà l’aparició d’aldarulls i revoltes de poders més locals per fer-se amb el control de les terres. El poble germànic va protagonitzar moltes d’aquestes incursions.

Llavors un poble. els visigots, amb Ataülf com a cap, van travessars els Pirineus (415 dC). Curiosament la seva dona era la germana de l’emperador romà. Això va fer que més que lluitar contra els debilitats romans, s’aliessin amb ells. Quan desapareix l’imperi romà (476 dC) el poble no nota la diferència en el seu dia a dia.

Fins l’any 711 els visigots governaven tot i que sempre amb força inestabilitat pel que fa als seus caps i nobles. Just aquell any els musulmans van començar la invasió de la península ibèrica i fins al 732 van anar conquerint terrenys sense masses resistències. Van arribar fins a Poitiers (actual França).

Amb el temps els musulmans també van anar-se dividint i afeblint-se. Carlemany s’aprofita i conquereix terres fins al sud dels Pirineus. Llavors anomena comtes que administrin les seves terres. El primer va ser el comte Borrel (778). Aquestes terres frontereres amb les terres musulmanes es coneixeran amb el nom de “La Marca Hispànica”.
comtats de la marca hispànica

Rafael Casanova

VaRafael Casanova néixer a Moia el 1660 i va estudiar dret a Barcelona on es quedà a exercir l’advocacia.

 

Després d’esclatar la Guerra de Successió va ser anomenat conseller terç de Barcelona, és a dir responsable d’una unitat militar de l’exercit de la casa dels Àustria. El mateix arxiduc Carles d’Austria el va fer ciutadà honrat de Barcelona i podia assistir a les sessions del braç reial

 

El 1713, en una d’aquestes sessions, s’havia de decidir si el Principat es sometia al rei Felip V o si es continuava defensant amb les armes. Es va decidir continuar amb la lluita. Rafael Casanova va ser nomenat conseller en cap i ell mateix va dirigir la resistència de la ciutat de Barcelona que el 1714 estava sotmesa a nombrosos atacs. L’onze de setembre la ciutat no va resistir més els atacs de les tropes del rei Borbó i Casanova va haver d’aprovar la capitulació.

 

Després d’aquests fets va haver de viure amagat durant un temps. Més tard, quan va reaparèixer, va poder, fins i tot, tornar a exercir com a advocat a Barcelona.

Els grecs

Una altra civilització que va passar per territori català va ser la grega. Els grecs van conviure amb els íbers i també van coïncidir amb etruscos, fenicis, cartaginesos i romans. Van arribar cap al 575 aC a la península amb ànim de comerciar. A diferència del romans, no van voler conquerir les terres i engolir la cultura existent, només comerciar, i això sí, deixar un munt d’influències:Emporion

 

  • ens van ensenyar a conrear la vinya i portaren el xiprer i l’olivera.
  • feien ceràmiques d’una qualitat extraordinària.
  • Sabien extreure els metalls dels minerals més eficients.
  • Tenien tintures pels vestits molt agradoses a la vista

Els íbers aprofitàren aquesta influència grega per evolucionar ells mateixos.

Els grecs van construir Roses (Rhodes) i Empúries (Emporion).

Els Cartaginesos

Els fenicis van haver de fugir de la seva terra al nord d’Àfrica perquè havia estat dominada pels asiris. Van abandonar Cartago i llavors van refugiar-se a la península ibèrica on van construir una gran ciutat anomenada Cartago Nova (avui dia Cartagena). Així doncs els cartaginesos no són altra cosa que refugiats fenicis a la península ibèrica.

Cartago i Roma serien dues potències militars que s’enfrontarien pel control de tot el territori.

cartagoVSroma

Els homes roigs

MúrexSaps per què el color roig porpra s’associa a reis i emperadors?
El motiu és que el sistema per obtenir el tint vermell per tenyir la roba que tenies els fenicis era molt complex i molt car.

Els fenicis eren els únics que sabien com obtenir aquest tint roig porpra. Per aconseguir-ho necessitaven un molusc en estat de descomposició anomenat múrex. Els grecs els anomenaven “phoinikés” (homes roigs) i d’aquí ve la paraula fenici.

Sense restes dels fenicis

Un poble que va influir molt a tota la mediterrània van ser els fenicis. Habitaven a l’actual Líban i la seva inquietud comercial els va dur a crear diferents assentaments al llarg de la Mediterrània. No s’han trobat restes de cap assentament a terres catalanes, però si restes dels íbers de clara influència fenícia. On si es van establir va ser a la actual Eivissa. Saps com l’anomenaven ells? Ebussus.

Els íbers: primera gran cultura a casa nostra

Ullastret (Girona)Els íbers van ocupar tota la costa oriental de la península ibèrica. Vivíen en tribus. A Catalunya s’hi van instal·lar un grapat d’elles: els ilergetes, els cosetalis, els laietans i els indiquetes.

Trets característics de la cultura dels íbers:

  • Utilitzen el ferro per construir estris quotidians que milloren la seva qualitat de vida.
  • Viuen a prop de la costa perquè tenien una gran activitat comercial marítima. Van arribar a desenvolupar la moneda com a sistema de pagament.
  • Subsisteixen gràcies a la ramaderia (ovelles, cabres, porcs, cavalls, bous,…) i l’agricultura (blat, olivera, vinya, fruites, …)
  • Alguns poblats tenen muralla protectora.
  • Donen molta importància a la roba i els complements.
  • Incineren els seus morts.
  • Eren pobles guerrers.

Els primers habitants de Catalunya

Podríem parlar de dues restes humanes importants: la més antiga és de fa uns 450.000 anys i es troben a al Roselló, la Catalunya Nord, a la Cova d’Aragó al poble de Talteüll.

La segona resta més important es va trobar prop de Banyoles a l’abril de 1887 . Era una mandíbula humana preneanderthal.