Quatre segles (400 anys) després d’haver nascut Jesucrist l’imperi romà era una caricatura del que havia estat. L’imperi s’anava desfent. A molts llocs el control romà havia desaparegut i això comportà l’aparició d’aldarulls i revoltes de poders més locals per fer-se amb el control de les terres. El poble germànic va protagonitzar moltes d’aquestes incursions.

Llavors un poble. els visigots, amb Ataülf com a cap, van travessars els Pirineus (415 dC). Curiosament la seva dona era la germana de l’emperador romà. Això va fer que més que lluitar contra els debilitats romans, s’aliessin amb ells. Quan desapareix l’imperi romà (476 dC) el poble no nota la diferència en el seu dia a dia.

Fins l’any 711 els visigots governaven tot i que sempre amb força inestabilitat pel que fa als seus caps i nobles. Just aquell any els musulmans van començar la invasió de la península ibèrica i fins al 732 van anar conquerint terrenys sense masses resistències. Van arribar fins a Poitiers (actual França).

Amb el temps els musulmans també van anar-se dividint i afeblint-se. Carlemany s’aprofita i conquereix terres fins al sud dels Pirineus. Llavors anomena comtes que administrin les seves terres. El primer va ser el comte Borrel (778). Aquestes terres frontereres amb les terres musulmanes es coneixeran amb el nom de “La Marca Hispànica”.