Recordeu que heu de publicar un comentari al bloc o omplir els esquemes i portar-me’ls com a molt tard el primer dia de classe. Si preferiu fer un comentari, podeu fer-lo sobre els videos i els dos textos que trobareu a continaució.
3 thoughts on “Temes de debat”
Carla Elias
Mira Edda: http://www.youtube.com/watch?v=RzUlT2yOXmg xD (si, jo sempre amb vídeos del youtube). El que jo proposo és un petit debat sobre el que es parla en aquest vídeo. La divisió de les esquerres.
Deixo també, una petita definició, no gaire extensa del POUM.
El POUM (Partido Obrero de Unificación Marxista) era, por supuesto, marxista; pero no era estalinista, más bien era antiestalinista, por lo que se les llegó a acusar de trotskistas, aunque en realidad son leninistas. El POUM nace en 1935 como resultado de la fusión del Bloque Obrero y Campesino, de Joaquín Maurín, y la Izquierda Comunista de España, de Andreu Nin. Su fuerza numérica principal se encuentra en Cataluña y Valencia. Es uno de los partidos que forma parte del Frente Popular que gana las elecciones de 1936. La ICE había roto con Trotski en 1934. Cuando estalla la Guerra Civil tratan de impulsar la Revolución y se ponen al lado de los anarquistas.
Per poder veure el vídeo només s’ha de fer un “copiar pegar” del link a una pàgina web i ja estarà.
Carla Elias
Ara deixo una petita reflexió meva:
Crec que té molta raó el vídeo quan diu que la divisió de les esquerres fa afeblir-les, i a més tenen com tendència a fer-ho en moments clau. Quan vaig començar a estudiar història, el tema de la guerra civil, em vaig preguntar: què hagués passat si el bàndul republicà hagués estat unit tal i com hu va fer el nacional?
Personalment crec que van estar molt pendents de les seves diferències quan estaven en plena guerra civil, que es dedicaven a cremar esglésies o matar capellans, i d’aquesta manera només alimentaven l’odi del poble, eren, massa individualistes, ideologistes potser…
Jo no sé què hagués passat si haguessin fet pinya, no sé si haguessin guanyat la guerra, però aquí deixo la meva reflexió.
Adrià Aguadé
Aquest text tracta de la guerra civil que es va dur a terme a Espanya entre els anys 1936 i al 1939. Aquest periode correspon quan el cap d’Estat era M. Azaña i el president del govern Largo Caballero i seguidament J. Negrín. Va ser un cop va acabar la segona república i del protagonisme del front popular.
Durant la guerra en aquella època, els comunistes i el POUM anaven uns contra els altres. El text mostra clarament la postura que prenien els comunistes i els liberals. Aquests s’oposaven a la revolució. Aquest text, ens mostra la historia d’una persona d’aquella època que va viure aquests fets, i va haver de sortir de Barcelona per anar a Aragó. Al principi el protagonista no veu clar que la frase dels anarquistes i del POUM: “La guerra y la revolución son inseparables” sigui realista, però al cap d’un temps s’adona de que ho és, i molt. El text ens descriu com aquesta persona va anar a Aragó juntament amb els anarquistes i amb els del POUM, on hi havia una ambient molt revolucionari. Podem observar com allà tothom és igual, no s’observa com eren o de què treballaven, tots vestien igual i compraven les mateixes coses. El protagonista es va trobar junt amb el sector més revolucionari i havia de recolzar la revolució o bé el feixisme. Després, es va identificar més amb el POUM que amb els comunistes i el text ens continua explicant que es volia treure el poder dels treballadors i es els revolucionaris anaven a la presó. En definitiva, que els treballadors es veien en una posició desfavorable per oposar-se al capitalisme i que per d’altra banda, era bó guanyar la guerra encara que es perdés la revolució. El text acaba, mostrant el suport del protagonista a la frase que he citat anteriorment: “La guerra y la revolución son inseparables”.
Mira Edda: http://www.youtube.com/watch?v=RzUlT2yOXmg xD (si, jo sempre amb vídeos del youtube). El que jo proposo és un petit debat sobre el que es parla en aquest vídeo. La divisió de les esquerres.
Deixo també, una petita definició, no gaire extensa del POUM.
El POUM (Partido Obrero de Unificación Marxista) era, por supuesto, marxista; pero no era estalinista, más bien era antiestalinista, por lo que se les llegó a acusar de trotskistas, aunque en realidad son leninistas. El POUM nace en 1935 como resultado de la fusión del Bloque Obrero y Campesino, de Joaquín Maurín, y la Izquierda Comunista de España, de Andreu Nin. Su fuerza numérica principal se encuentra en Cataluña y Valencia. Es uno de los partidos que forma parte del Frente Popular que gana las elecciones de 1936. La ICE había roto con Trotski en 1934. Cuando estalla la Guerra Civil tratan de impulsar la Revolución y se ponen al lado de los anarquistas.
Per poder veure el vídeo només s’ha de fer un “copiar pegar” del link a una pàgina web i ja estarà.
Ara deixo una petita reflexió meva:
Crec que té molta raó el vídeo quan diu que la divisió de les esquerres fa afeblir-les, i a més tenen com tendència a fer-ho en moments clau. Quan vaig començar a estudiar història, el tema de la guerra civil, em vaig preguntar: què hagués passat si el bàndul republicà hagués estat unit tal i com hu va fer el nacional?
Personalment crec que van estar molt pendents de les seves diferències quan estaven en plena guerra civil, que es dedicaven a cremar esglésies o matar capellans, i d’aquesta manera només alimentaven l’odi del poble, eren, massa individualistes, ideologistes potser…
Jo no sé què hagués passat si haguessin fet pinya, no sé si haguessin guanyat la guerra, però aquí deixo la meva reflexió.
Aquest text tracta de la guerra civil que es va dur a terme a Espanya entre els anys 1936 i al 1939. Aquest periode correspon quan el cap d’Estat era M. Azaña i el president del govern Largo Caballero i seguidament J. Negrín. Va ser un cop va acabar la segona república i del protagonisme del front popular.
Durant la guerra en aquella època, els comunistes i el POUM anaven uns contra els altres. El text mostra clarament la postura que prenien els comunistes i els liberals. Aquests s’oposaven a la revolució. Aquest text, ens mostra la historia d’una persona d’aquella època que va viure aquests fets, i va haver de sortir de Barcelona per anar a Aragó. Al principi el protagonista no veu clar que la frase dels anarquistes i del POUM: “La guerra y la revolución son inseparables” sigui realista, però al cap d’un temps s’adona de que ho és, i molt. El text ens descriu com aquesta persona va anar a Aragó juntament amb els anarquistes i amb els del POUM, on hi havia una ambient molt revolucionari. Podem observar com allà tothom és igual, no s’observa com eren o de què treballaven, tots vestien igual i compraven les mateixes coses. El protagonista es va trobar junt amb el sector més revolucionari i havia de recolzar la revolució o bé el feixisme. Després, es va identificar més amb el POUM que amb els comunistes i el text ens continua explicant que es volia treure el poder dels treballadors i es els revolucionaris anaven a la presó. En definitiva, que els treballadors es veien en una posició desfavorable per oposar-se al capitalisme i que per d’altra banda, era bó guanyar la guerra encara que es perdés la revolució. El text acaba, mostrant el suport del protagonista a la frase que he citat anteriorment: “La guerra y la revolución son inseparables”.