16 thoughts on “Fragments de “Tierra y Libertad”: les col·lectivitzacions.”
Oriol Cusidó Figols
Aquest fragment de Tierra y libertad tracta sobre la revolució anarquista que es va viure en regions catalanes i aragoneses durant els primers mesos de la guerra civil espanyola. En concret ens mostra el cas d’un poble que debat el moment oportú per dur a terme la “revolució”.
Hi ha persones a favor i en contra de la col·lectivització de terres. La majoria es mostren favorables (Possiblement, influenciats per ideologies del POUM i la CNT, ambdues exterminades després del fets de Maig, com es veu en el final del film). Les persones amb més poder econòmic si neguen. D’altra banda els brigadistes internacionals es mostren prudents, creuen convenient ajornar la revolució ja que aquesta podria tenir un efecte negatiu i podría acabar totalment amb la possibilitat de rebre ajudes armamentistiques de les potencies democratiques que s’oposen a qualsevol tipus de marxisme o anarquisme (França i Angleterra).
El meu pare, una de les causes de la derrota republicana foren les divergencies internes entre comunistes i anarquistes i aquestes preteses revolucions que l’únic que feren va ser empitjora més si cap la ja precaria situació d’un exèrcit desorganitzat.
pablo pellicer
Doncs com ha dit l’oriol, aquest fragment tracta de la revolució llibertària produïda al front d’Aragó durant els primers mesos de la guerra civil, on es van establir nombroses col·lectivitzacions.
En aquest fragment es discuteix sobre la col·lectivització de les terres del poble a la casa d’un gran propietari d’aquest poble, la qual ha estat expropiada i s’utilitzarà com a “casa del pueblo”. En l’assemblea es decideix col·lectivitzar per dur a terme la revolució, cosa que era pròpia dels anarquistes i els troskistes. Tot i això, també es mostren les ideologies properes sobretot al PCE, que eren partidàries de deixar de banda la revolució i centrar-se en la guerra, tot moderant-se per intentar aconseguir el suport internacional de les democràcies.
Per acabar, crec que l’Oriol té raó en que el bàndol republicà estava molt dividit (cosa que es va notar en els fets de maig del 37), però també crec que gràcies a l’ambient revolucionari es va poder combatre al feixisme durant els primers mesos i la creació del exèrcit popular va abolir aquest ambient i possiblement va desmotivar a molta gent.
Dani Conejo
Aquest fragment tracta sobre la revolució del poble, en els primers mesos de la guerra civil, en aquest fragment discuteixen sobre si han d’aprovar o no la col.lectivització de les terres, per a poder alimentar a la gent que els esta defensant en el front, finalment es veu com la majoria està a favor de la col.lectivització de les terres.
Dani Conejo
També es pot observar que dins d’aquesta gent encara que no ho sembli hi ha diverses ideologies, molta gent té por de la revolució, perquè si guanya el bàndol franquista el més probable es que tota aquesta gent mori, però hi ha d’altres que els hi és igual i volen lluitar, volen intentar-ho.
Míriam Balateu
En aquests fragments de la pel·lícula “Tierra y Libertad” podem observar un grup de gent entre ells pagesos rics i d’altres més pobres i alguns soldats de les brigades internacionals. Tots ells estan discutint si aprovar la revolució obrera abans de la guerra o si esperar a que aquesta s’acabi. La revolució consistiria en la col·lectivizació de terres de tal manera que aquestes passessin en mans del poble. Els pagesos és pobres defensen que d’aquesta manera les terres serien més productives i que tothom té el dret de ocnrear ls terres i alimentar-se d’elles, no només un grup de privilegiats. En canvi els pagesos més rics defensen que les terres són seves, que han estat treballant molt dur per elles i que no tothom és capaç de conrear-les. Tot i així no només estan parlant de les terres, parlen de la revolució. Aquí és quan entren en escena els de les brigades internacionals. L’anglès, igual que el francès, aconsella no tirar endavant la revolució ja que diu que aquesta impedirà que els països internacionals els hi ofereixin ajuda. Tot i així, no es mostra en desacord amb la idea de la col·lectivització.. En canvi un alemany diu que al seu país es van callar i mira ara què tenen, a Hitler, van fer cas als socialistes i comunistes que defensaven la revolució més tardana. Per això al final es decideix en vot per majoria que sí s’ha de fer la revolució.
Míriam Balateu
En aquests fragments podem observar la diferencia entre els anarquistes i comunistes troskistes vs. els socialistes i comunistes stalinnistes. Els primers a favor de la revolució abans de la guerra i els segons en contra. La divisió entre els obrers, entre el poble que lluitava contra els feixistes. La debilitat del poble repu blicà. Com també la diferència entre el capitalisme i el comunisme (abolició de la propietat privada).
Ariana Pérez Zsolt
En el primer vídeo, podem veure un grup de persones debatin sobre la col•lectivització.
La majoria de la gent del poble està a favor, però l’home que resultaria perjudicat està en contra, ja que ell ha hagut de treballar les seves terres i es veu amenaçat per la gent que es vol aprofitar d’elles.
La seva actitud és una mica egoista. La població està passant un moment difícil amb la guerra i la gent passa molta gana, necessita terres per poder sobreviure. A la part final del vídeo parla un estranger dient que la població no s’ha d’enfrontar entre ella, perquè tots són antifeixistes.
Laia Palet camerino
Aquest fragment de la pel•lícula de “Tierra y libertad”, ens parla de quan un grup de milicians del POUM arriben i fan fora els franquistes d’un poble. Fan una assemblea a la casa del capellà Don Julian que ara és la casa del poble, a la que hi assisteixen la gent del poble i els milicians del POUM.
Per decidir si s’han de col•lectivitzar les terres. Uns són partidaris de la col•lectivització perquè els feixistes han deixat el poble sens aliments i en el front també en falten. Un pagès diu que si treballen junts les terres tindran més rendiment com ja a passat en altres pobles. Altres diuen que cal fer la revolució: Abolí la propietat privada per aconseguir una societat nova. Però un dels pagesos no hi esta d’acord diu que la seva terra la vol treballar de la seva manera. Discuteixen i un dels milicians diu que no s’han d’enfrontar entre ells i potser no cal col•lectivitzar totes les terres de cop.
En aquestes converses es veuen les diferents opinions sobre aquest tema, per una banda estan les idees més conservadores que no estan a favor de la col•lectivització, per altre banda les de les persones entusiasmades en la revolució i partidàries de col•lectivitzar quantes més terres i més ràpidament millor per transformar totalment la societat i l’actitud més pacificadora de un milicià estranger.
Jesus Alfonso
Ens aquests dos fragments de “Tierra y libertad” és produeix una reunió on es discuteix sobre dos temes principalment:
Primer de tot alguns diuen que la terra ha de ser col·lectivitzada, ja que alguns no tenen com viure i ademés han d’alimentar als homes i dones que estan lluitant al front. Els pagesos més rics estan a favor de col·lectivitzar una part de la terra, però no la seva, ja que ells s’han esforçat molt en treure-li profit. Al final per votació es decideix que sí es col·lectivitzin.
Després podem veure una discusió de si la revolució s’ha de fer durant la guerra, o esperar a que aquesta acabi. Alguns diuen que s’ha de fer més tard, ja que han de rebre ajudes per obtenir armes, altres diuen que si no es fa ara després no podran (com diu un que va pasar a Alemanya que va arribar Hitler al poder). En aquesta discusió podem veure les diferent ideologies dels personatges. També s’acaba votant que sí s’ha de fer la revolució.
en aquests 2 fragments podem veure els anarquistes i els comunistes (que el principi estaven lluitant junts a la guerra en contra del feixisme)parlant,millor dit discutint sobre la col.lectivització de les terres.Alguns (els pagesos pobres)estan d´acord amb l´abolició de la propietat privada però els més rics no,perquè creuen que això els perjudicarà a ells.
en aquests videos podem observar també les diferencies entre els anarquistes(que estàn a favor de la revolució abans de la guerra)i els comunistes (que estan en contra)
Oriol Subirana
En aquest fragment de la pel·lícula “Tierra y libertad” podem veure una assemblea del bàndol republicà, concretament d’anarquistes. L’assemblea es dur a terme a la casa d’un home ric del poble de la qual se’n han apropiat i li han posat el nom de la Casa del pueblo. Aquesta assemblea es dur a terme per decidir si s’ha de col·lectivitzar i aconseguir així unificar els recursos perquè tothom pugui sobreviure, algunes de les solucions que proposen és abolir la propietat privada i unir totes les terres per augmentar la producció.
Després es parla de quan s’hauria de començar la revolució i aqui és on es poden percebre les diferències entre les diferens ideologies que formen el bàndol republicà, hi ha que diuen que la revolució a de ser inmediata per no perdre la força que tenen ara i n’hi ha que diuen que s’han d’esperar a tenir més força.
Al final com que la majoria esta a favor de la col·lectivització s’aprova.
marta arenas
En aquest fragment de la pel.lícula Tierra y Libertad (de ken Loach)
podem observar com un grup de milicians del POUM i persones
d’un poble estan reunits fen una assamblea on discuteixen sobre la situació en la que es
troben i proposen diverses idees. La majoria proposa la col.lectivització de les terres del poble, ja que pensen que unificant les terres produiran més i podran sumministrar a més gent, els hi surt més rentable. Un d’ells diu que a altres pobles ha funcionat.
Per altra banda, hi ha gent que no està d’acord amb la col.lesctivització, perque és propietari de terres que a traballat a la seva manera i ho vol seguir fent així.
El milicia americà diu que abans haurien de guanyar la guerra sense que es produeixin discrepancies internes i deixar aquestes accions revolucionaries per després ja que així no conseguiran recolçament de les democràcies liberals (ajud amb armament).
Un alemany diu que la revolució i la guerra s’han de dur a terme simultaniament.
Finalment es fa una votació i es decideix portar endavant la col.lectivització de les terres.
Antonio Fernández
En els fragments de la pel·lícula Tierra y Libertad podem veure com es discuteix entre pagesos rics i d’altres que són més pobres el tema de la col·lectivització de terres. Volen que els pagesos rics deixin conrear als que són mñés pobres per a poder alimentar-se. Creuen que no és acceptable que uns tinguin tant i d’altres tan poc. D’altra banda també es tracta el tema de si s’ha de fer una revolució o esperar-se a que acabi la guerra. Finalment després de discutir s’arriba a l’acord que s’ha de fer la revolució ja que si no la fan pot passar com a Alemanya, que van trigar a fer-la i ara és al poder Hitler.
Elisabet Ripollès i Coll
El segon fragment de la pel•lícula “Tierra y libertad” tracta del dilema intern del bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola.
A partir de la creació de l’exèrcit popular els republicans es qüestionen què s’ha de fer abans, si la guerra o la revolució per la col•lectivització de la terra. Els comunistes, els republicans i els socialistes creien que primer s’havia de fer la guerra, en canvi, els del POOM i els anarquistes deien que s’havia de fer primer la revolució.
En el vídeo un anarquista diu que s’ha de fer la col•lectivitzador per eliminar el pensament capitalista, però l’anglès que els aconsella diu que no és el moment, que ara s’ha de dur a terme la guerra per guanyar els feixistes. Els intenta fer veure com està el context internacional; l’ascens de Mussolini i Hitler (feixismes) al poder, excepte Mèxic i Rússia la resta de països no volen vendre armes a la República, perquè són països capitalistes i si volen la seva ajuda, que la necessiten, han de moderar-se. Però un alemany que és allà posa l’exemple d’Alemanya on els anarquistes van fer cas del que els van dir els socialistes de fer la revolució més tard i ara hi ha Hitler al poder.
La conseqüència d’aquests fets és la divisió cada cop més gran del bàndol republicà fins que el maig del 37 hi ha una guerra civil dintre del bàndol republicà.
Anaïs Sánchez
Aquest vídeo és tot un debat de com els anarquistes volen fer una
revolució. Es parla més concretament sobre el tema de les
col.lectivitzacions de les terres. Les persones amb un
nivell adquisitiu alt estàn en contra d’aquesta revolució. Tot i així,
la majoria de la població està a favor ja que necessiten terres per poder
sobreviure, mantenir els seus fills. També volen fer aquesta revolta per
a que els pobres puguin pujar el seu nivell de vida, és a dir, que o
s’arrisquen o sempre tindran el mateix.
Andrea Montalbán
Els dos fragments de la pel·lícula tierra y libertad tracten de la
revolució anarquista que es va viure durant els començaments de la
Guerra Civil. En els fragments de la pel·lícula es discuteix sobre
les col·lectivitzacions de les terres. Algunes persones del poble
estan a favor i d’altres (els rics) en contra perquè pensen que això els
perjudicarà.
Aquest fragment de Tierra y libertad tracta sobre la revolució anarquista que es va viure en regions catalanes i aragoneses durant els primers mesos de la guerra civil espanyola. En concret ens mostra el cas d’un poble que debat el moment oportú per dur a terme la “revolució”.
Hi ha persones a favor i en contra de la col·lectivització de terres. La majoria es mostren favorables (Possiblement, influenciats per ideologies del POUM i la CNT, ambdues exterminades després del fets de Maig, com es veu en el final del film). Les persones amb més poder econòmic si neguen. D’altra banda els brigadistes internacionals es mostren prudents, creuen convenient ajornar la revolució ja que aquesta podria tenir un efecte negatiu i podría acabar totalment amb la possibilitat de rebre ajudes armamentistiques de les potencies democratiques que s’oposen a qualsevol tipus de marxisme o anarquisme (França i Angleterra).
El meu pare, una de les causes de la derrota republicana foren les divergencies internes entre comunistes i anarquistes i aquestes preteses revolucions que l’únic que feren va ser empitjora més si cap la ja precaria situació d’un exèrcit desorganitzat.
Doncs com ha dit l’oriol, aquest fragment tracta de la revolució llibertària produïda al front d’Aragó durant els primers mesos de la guerra civil, on es van establir nombroses col·lectivitzacions.
En aquest fragment es discuteix sobre la col·lectivització de les terres del poble a la casa d’un gran propietari d’aquest poble, la qual ha estat expropiada i s’utilitzarà com a “casa del pueblo”. En l’assemblea es decideix col·lectivitzar per dur a terme la revolució, cosa que era pròpia dels anarquistes i els troskistes. Tot i això, també es mostren les ideologies properes sobretot al PCE, que eren partidàries de deixar de banda la revolució i centrar-se en la guerra, tot moderant-se per intentar aconseguir el suport internacional de les democràcies.
Per acabar, crec que l’Oriol té raó en que el bàndol republicà estava molt dividit (cosa que es va notar en els fets de maig del 37), però també crec que gràcies a l’ambient revolucionari es va poder combatre al feixisme durant els primers mesos i la creació del exèrcit popular va abolir aquest ambient i possiblement va desmotivar a molta gent.
Aquest fragment tracta sobre la revolució del poble, en els primers mesos de la guerra civil, en aquest fragment discuteixen sobre si han d’aprovar o no la col.lectivització de les terres, per a poder alimentar a la gent que els esta defensant en el front, finalment es veu com la majoria està a favor de la col.lectivització de les terres.
També es pot observar que dins d’aquesta gent encara que no ho sembli hi ha diverses ideologies, molta gent té por de la revolució, perquè si guanya el bàndol franquista el més probable es que tota aquesta gent mori, però hi ha d’altres que els hi és igual i volen lluitar, volen intentar-ho.
En aquests fragments de la pel·lícula “Tierra y Libertad” podem observar un grup de gent entre ells pagesos rics i d’altres més pobres i alguns soldats de les brigades internacionals. Tots ells estan discutint si aprovar la revolució obrera abans de la guerra o si esperar a que aquesta s’acabi. La revolució consistiria en la col·lectivizació de terres de tal manera que aquestes passessin en mans del poble. Els pagesos és pobres defensen que d’aquesta manera les terres serien més productives i que tothom té el dret de ocnrear ls terres i alimentar-se d’elles, no només un grup de privilegiats. En canvi els pagesos més rics defensen que les terres són seves, que han estat treballant molt dur per elles i que no tothom és capaç de conrear-les. Tot i així no només estan parlant de les terres, parlen de la revolució. Aquí és quan entren en escena els de les brigades internacionals. L’anglès, igual que el francès, aconsella no tirar endavant la revolució ja que diu que aquesta impedirà que els països internacionals els hi ofereixin ajuda. Tot i així, no es mostra en desacord amb la idea de la col·lectivització.. En canvi un alemany diu que al seu país es van callar i mira ara què tenen, a Hitler, van fer cas als socialistes i comunistes que defensaven la revolució més tardana. Per això al final es decideix en vot per majoria que sí s’ha de fer la revolució.
En aquests fragments podem observar la diferencia entre els anarquistes i comunistes troskistes vs. els socialistes i comunistes stalinnistes. Els primers a favor de la revolució abans de la guerra i els segons en contra. La divisió entre els obrers, entre el poble que lluitava contra els feixistes. La debilitat del poble repu blicà. Com també la diferència entre el capitalisme i el comunisme (abolició de la propietat privada).
En el primer vídeo, podem veure un grup de persones debatin sobre la col•lectivització.
La majoria de la gent del poble està a favor, però l’home que resultaria perjudicat està en contra, ja que ell ha hagut de treballar les seves terres i es veu amenaçat per la gent que es vol aprofitar d’elles.
La seva actitud és una mica egoista. La població està passant un moment difícil amb la guerra i la gent passa molta gana, necessita terres per poder sobreviure. A la part final del vídeo parla un estranger dient que la població no s’ha d’enfrontar entre ella, perquè tots són antifeixistes.
Aquest fragment de la pel•lícula de “Tierra y libertad”, ens parla de quan un grup de milicians del POUM arriben i fan fora els franquistes d’un poble. Fan una assemblea a la casa del capellà Don Julian que ara és la casa del poble, a la que hi assisteixen la gent del poble i els milicians del POUM.
Per decidir si s’han de col•lectivitzar les terres. Uns són partidaris de la col•lectivització perquè els feixistes han deixat el poble sens aliments i en el front també en falten. Un pagès diu que si treballen junts les terres tindran més rendiment com ja a passat en altres pobles. Altres diuen que cal fer la revolució: Abolí la propietat privada per aconseguir una societat nova. Però un dels pagesos no hi esta d’acord diu que la seva terra la vol treballar de la seva manera. Discuteixen i un dels milicians diu que no s’han d’enfrontar entre ells i potser no cal col•lectivitzar totes les terres de cop.
En aquestes converses es veuen les diferents opinions sobre aquest tema, per una banda estan les idees més conservadores que no estan a favor de la col•lectivització, per altre banda les de les persones entusiasmades en la revolució i partidàries de col•lectivitzar quantes més terres i més ràpidament millor per transformar totalment la societat i l’actitud més pacificadora de un milicià estranger.
Ens aquests dos fragments de “Tierra y libertad” és produeix una reunió on es discuteix sobre dos temes principalment:
Primer de tot alguns diuen que la terra ha de ser col·lectivitzada, ja que alguns no tenen com viure i ademés han d’alimentar als homes i dones que estan lluitant al front. Els pagesos més rics estan a favor de col·lectivitzar una part de la terra, però no la seva, ja que ells s’han esforçat molt en treure-li profit. Al final per votació es decideix que sí es col·lectivitzin.
Després podem veure una discusió de si la revolució s’ha de fer durant la guerra, o esperar a que aquesta acabi. Alguns diuen que s’ha de fer més tard, ja que han de rebre ajudes per obtenir armes, altres diuen que si no es fa ara després no podran (com diu un que va pasar a Alemanya que va arribar Hitler al poder). En aquesta discusió podem veure les diferent ideologies dels personatges. També s’acaba votant que sí s’ha de fer la revolució.
en aquests 2 fragments podem veure els anarquistes i els comunistes (que el principi estaven lluitant junts a la guerra en contra del feixisme)parlant,millor dit discutint sobre la col.lectivització de les terres.Alguns (els pagesos pobres)estan d´acord amb l´abolició de la propietat privada però els més rics no,perquè creuen que això els perjudicarà a ells.
en aquests videos podem observar també les diferencies entre els anarquistes(que estàn a favor de la revolució abans de la guerra)i els comunistes (que estan en contra)
En aquest fragment de la pel·lícula “Tierra y libertad” podem veure una assemblea del bàndol republicà, concretament d’anarquistes. L’assemblea es dur a terme a la casa d’un home ric del poble de la qual se’n han apropiat i li han posat el nom de la Casa del pueblo. Aquesta assemblea es dur a terme per decidir si s’ha de col·lectivitzar i aconseguir així unificar els recursos perquè tothom pugui sobreviure, algunes de les solucions que proposen és abolir la propietat privada i unir totes les terres per augmentar la producció.
Després es parla de quan s’hauria de començar la revolució i aqui és on es poden percebre les diferències entre les diferens ideologies que formen el bàndol republicà, hi ha que diuen que la revolució a de ser inmediata per no perdre la força que tenen ara i n’hi ha que diuen que s’han d’esperar a tenir més força.
Al final com que la majoria esta a favor de la col·lectivització s’aprova.
En aquest fragment de la pel.lícula Tierra y Libertad (de ken Loach)
podem observar com un grup de milicians del POUM i persones
d’un poble estan reunits fen una assamblea on discuteixen sobre la situació en la que es
troben i proposen diverses idees. La majoria proposa la col.lectivització de les terres del poble, ja que pensen que unificant les terres produiran més i podran sumministrar a més gent, els hi surt més rentable. Un d’ells diu que a altres pobles ha funcionat.
Per altra banda, hi ha gent que no està d’acord amb la col.lesctivització, perque és propietari de terres que a traballat a la seva manera i ho vol seguir fent així.
El milicia americà diu que abans haurien de guanyar la guerra sense que es produeixin discrepancies internes i deixar aquestes accions revolucionaries per després ja que així no conseguiran recolçament de les democràcies liberals (ajud amb armament).
Un alemany diu que la revolució i la guerra s’han de dur a terme simultaniament.
Finalment es fa una votació i es decideix portar endavant la col.lectivització de les terres.
En els fragments de la pel·lícula Tierra y Libertad podem veure com es discuteix entre pagesos rics i d’altres que són més pobres el tema de la col·lectivització de terres. Volen que els pagesos rics deixin conrear als que són mñés pobres per a poder alimentar-se. Creuen que no és acceptable que uns tinguin tant i d’altres tan poc. D’altra banda també es tracta el tema de si s’ha de fer una revolució o esperar-se a que acabi la guerra. Finalment després de discutir s’arriba a l’acord que s’ha de fer la revolució ja que si no la fan pot passar com a Alemanya, que van trigar a fer-la i ara és al poder Hitler.
El segon fragment de la pel•lícula “Tierra y libertad” tracta del dilema intern del bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola.
A partir de la creació de l’exèrcit popular els republicans es qüestionen què s’ha de fer abans, si la guerra o la revolució per la col•lectivització de la terra. Els comunistes, els republicans i els socialistes creien que primer s’havia de fer la guerra, en canvi, els del POOM i els anarquistes deien que s’havia de fer primer la revolució.
En el vídeo un anarquista diu que s’ha de fer la col•lectivitzador per eliminar el pensament capitalista, però l’anglès que els aconsella diu que no és el moment, que ara s’ha de dur a terme la guerra per guanyar els feixistes. Els intenta fer veure com està el context internacional; l’ascens de Mussolini i Hitler (feixismes) al poder, excepte Mèxic i Rússia la resta de països no volen vendre armes a la República, perquè són països capitalistes i si volen la seva ajuda, que la necessiten, han de moderar-se. Però un alemany que és allà posa l’exemple d’Alemanya on els anarquistes van fer cas del que els van dir els socialistes de fer la revolució més tard i ara hi ha Hitler al poder.
La conseqüència d’aquests fets és la divisió cada cop més gran del bàndol republicà fins que el maig del 37 hi ha una guerra civil dintre del bàndol republicà.
Aquest vídeo és tot un debat de com els anarquistes volen fer una
revolució. Es parla més concretament sobre el tema de les
col.lectivitzacions de les terres. Les persones amb un
nivell adquisitiu alt estàn en contra d’aquesta revolució. Tot i així,
la majoria de la població està a favor ja que necessiten terres per poder
sobreviure, mantenir els seus fills. També volen fer aquesta revolta per
a que els pobres puguin pujar el seu nivell de vida, és a dir, que o
s’arrisquen o sempre tindran el mateix.
Els dos fragments de la pel·lícula tierra y libertad tracten de la
revolució anarquista que es va viure durant els començaments de la
Guerra Civil. En els fragments de la pel·lícula es discuteix sobre
les col·lectivitzacions de les terres. Algunes persones del poble
estan a favor i d’altres (els rics) en contra perquè pensen que això els
perjudicarà.