Benvolguts tots i totes,
aquí us adjunto uns documents que us poden ser útils a l’hora d’estudiar i entendre algunes de les coses que hem estudiat en aquest període.
Benvolguts tots i totes,
aquí us adjunto uns documents que us poden ser útils a l’hora d’estudiar i entendre algunes de les coses que hem estudiat en aquest període.
En aquest fragment del llibre “Homenatge a Catalunya”, escrit per George Orwell, s’hi veuen reflectides les desavinences entre els comunistes (PSUC)i els anarquistes (POUM). Explica que els anarquistes defensaven la idea d’iniciar la revolució paralel·lament al transcurs de la guerra, mentre que els comunistes deien que era millor deixar la revolució per després de guanyar la guerra. L’autor argumenta, però, que el que realment volien els comunistes era que no existís aquesta revolució, no era aquesta la idea de tots els que tenien aquests ideals, però sií la dels que dirigien la política del partit. També explica que van voler convertir aquesta guerra en una guerra “corrent”, intentant aconseguir el màxim nombre d’armes possible per lluitar, i aquest armament els el proporcionava la URSS, que està més allunyada geogràficament que Alemanya o Itàlia, que anaven amb el bàndol nacional, i això suposava un inconvenient pels republicans.
Aquest text tracta de la guerra civil que es va dur a terme a Espanya entre els anys 1936 i al 1939. Aquest periode correspon quan el cap d’Estat era M. Azaña i el president del govern Largo Caballero i seguidament J. Negrín. Va ser un cop va acabar la segona república i del protagonisme del front popular.
Durant la guerra en aquella època, els comunistes i el POUM anaven uns contra els altres. El text mostra clarament la postura que prenien els comunistes i els liberals. Aquests s’oposaven a la revolució. Aquest text, ens mostra la historia d’una persona d’aquella època que va viure aquests fets, i va haver de sortir de Barcelona per anar a Aragó. Al principi el protagonista no veu clar que la frase dels anarquistes i del POUM: “La guerra y la revolución son inseparables” sigui realista, però al cap d’un temps s’adona de que ho és, i molt. El text ens descriu com aquesta persona va anar a Aragó juntament amb els anarquistes i amb els del POUM, on hi havia una ambient molt revolucionari. Podem observar com allà tothom és igual, no s’observa com eren o de què treballaven, tots vestien igual i compraven les mateixes coses. El protagonista es va trobar junt amb el sector més revolucionari i havia de recolzar la revolució o bé el feixisme. Després, es va identificar més amb el POUM que amb els comunistes i el text ens continua explicant que es volia treure el poder dels treballadors i es els revolucionaris anaven a la presó. En definitiva, que els treballadors es veien en una posició desfavorable per oposar-se al capitalisme i que per d’altra banda, era bó guanyar la guerra encara que es perdés la revolució. El text acaba, mostrant el suport del protagonista a la frase que he citat anteriorment: “La guerra y la revolución son inseparables”.
Homenatge a Catalunya, George Orwell.
En el text, George Orwell ens explica quina era la diversitat d’opinions dins un mateix bàndul, el republicà. Així doncs, existien dues corrents ideològiques que en principi no semblava que tinguessin gaires diferències, però que va resultar que aquestes confrontacions d’ideals van perjudicar el transcurs de la guerra. Per una banda, els anarquistes, que volien una guerra amb revolució, i necessàriament unides, per l’altra, els comunistes que creien en la importància de guanyar la guerra abans d’iniciar la revolució.
Les dues idees semblaven tenir raó, i qüestionant-se quina era millor que l’altra, es va arribar a proposar que la millor opció era una estratègia diferent per a cada període de la guerra.
George Orwell acaba dient que potser l’alternativa anarquista no era tan ebojarrada com sembla.
En aquest fragment del llibre titulat:”Homenatge a Catalunya”, es veuen clarament les diferencies existencials entre el PSUC i el POUM. I explica que durant la creació de l’exèrcit popular en el bàndol republicà es va crear un dilema, i és que, mentre els comunistes i els socialistes volien aplaçar la revolució i fer primer la guerra, els anarquistes i el POUM, volien fer la revolució mentre es feia la guerra. Però l’autor diu que els comunistes en realitat no volien fer la revolució després de la guerra, sinó que el que volien era que mai succeís tal revolució, i diu que aquesta idea dels comunistes es veu cada vegada més clara i més quan els van pendre el poder als treballadors. La política dels comunistes, segons l’autor, era una política que volia una guerra no revolucionaria, una guerra corrent, amb armes proporcionades per la URSS.
En un mateix partit, al bàndol rublicà hi havia opinions diferents. Aquesta diversitat d’opinions va tenir conseqüència directa durant la durada de la Guerra. El POUM i el PSUC eren dos partits diferencits i podem observar en aquest fragment es veia la unió de la part socialista i la part comunista en contra dels anarquistes i el partit del POUM que eren partidaris de fer la revolució encara que s’estava produïnt la guerra.Els anarquistes llavors volin guerra+revolució i en canvi els comunistes deien que el que seria millor seria acabar la guerra i seguidament començar la revolució per tal que tingués efectes més immediats.
Segons l’autor d’ aquest llibre diu que potser la idea que tenien els anarquistes sobre fer la revolució juntament amb les guerra no era tant estranya i que potser hagués sigut millor així.
Sempre hi va haver diversitat d’opinions i en aquest llibre, l’autor en mostra la seva.
El fragment del llibre “La verdad sobre el caso Savolta”, tracta del moviment obrer. És un text narratiu, històric-literari, d’economia i aspectes socials. És una font secundària.
Es produeixen uns esdeveniments internacionals que afecten al moviment obrer que són la Primera Guerra Mundial que fa que pugin els sous però també el nivell de vida, i la Revolució Russa que és el model dels obrers, com diu en el text arriben rumors d’Europa que donen a conèixer el que passa a Rússia ai que animen als obrers a fer-ho ells també, per això hi ha nous signes i Lenin és molt popular.
Els obrers fan vagues. La patronal fa intervenir la policia i l’exèrcit. Les fàbriques tancaven (lockout). Això provocava l’atur i la gana de la gent, en el text fa referència a la misèria que hi havia en aquells temps. La gent del camp emigrava a les ciutats i això encara empitjorava la situació perquè hi havia més gent per alimentar i no es podia. És l’època quan es desemboca el pistolerisme. Per això hi ha atemptats com diu en el text, a Barcelona, perquè era una ciutat molt industrialitzada.
El 1919 es produeix la vaga Cavadenca.
La conseqüència principal del moviment obrer és la caiguda del règim.