Segons un discurs pronunciat per Cánovas del Castillo el 1888:
“El sufragio universal, que es en sí mismo una malísima institución política, una institución incompatible con todo ordenado régimen político, y más si ese régimen es el monárquico, el sufragio universal es incompatible a la larga con la propiedad individual, con la desigualdad de las fortunas y con todo lo que no sea un socialismo desatentado y anárquico. El sufragio universal no puede ser más que un instrumento de socialismo o una farsa vil…
¿Quién piensa…que las opiniones de las muchedumbres, de los pobres, de los que nada tienen, estarán representadas en las urnas electorales?…
El sufragio universal es un instrumento de intimidación en las grandes poblaciones, agitado por la demagogia contra los intereses del orden; y es, en las pequeñas poblaciones agrícolas, un instrumento vil de catas en blanco en manos de los gobernadores de las provincias… Hay muchos que al pretender establecer el sufragio universal quieren que se derive de él la soberanía; hay muchos que le buscan como pretexto para disputar a la Corona los fundamentos sustanciales de sus derechos; hay muchos que aspiran a que por él se pueda contrarrestar la eficacia del principio monárquico dentro de las ideas conservadoras.”
Què creus que vol dir Cánovas en les frases en cursiva? Per què creus que les premonicions de Cánovas gairebé mai s’han fet realitat?
Jo crec que Canoves vol reflexar que si tu vols tindre poder propi amb la propietat privada el sufragi universal no és compatible amb aquesta idea ja que una persona pobre també té dret a dir la seva opinió, cosa que ell no compartia aquesta idea, per a ell seria bo el sufragi censatari.
Però jo no estic d`acord amb aquesta idea ja que no es racional a l`hora de donar els mateixos drets a tothom sigui ric o pobre.
No s`han fet realitat perquè son unes afirmacions molt radicals on no tothom compateix la mateixa opinió. A més no dóna opció a la gent pobra ha poder-se integrar en el món en què vivim.
Cànoves del Castillo fou el que va fer el Sistema Canovista, en aquest
sistema hi havia inclòs una constitució (la del 1876) on hi havia
establert el sufragi censatari. Crec que està en contra de l’altre tipus
de sufragi perquè pensa que la gent que no té un cert poder econòmic no
sap realement qui ha de votar perquè no té prous coneixements per fer-ho,
i critica als polítics que s’aprofiten d’aquesta ignorància per manipular
els vots. Per això està a favor del censatari que restirngeix a la gran
majoria de la població.
Crec que les seves prediccions mai es van complir perquè no sempre (com
en aquella època), la gran majoria de la població és inculta i no sap a
qui ha de votar. Actualment tothom té uns certs coneixement sobre els
diferents partits polítics i per això està intaurat el sufragi universal
perquè tothom té dret a votar.
En aquest fragment Cànoves no fa una altra cosa que criticar el sufragi universal ja per ell el fet que tota la població vagi a exercir el seu dret a vot no és bo perquè gran part de la població no tenia coneixements sobre qui era la persona més indicada per defensar els seus interessos i representar-los i en canvi creu que el millor és el sufragi censatari en el que només vota una mínima part de la població però aquesta té prou coneixements per saber escollir bé.
No s’han fet realitat perquè s’han establit diversos drets per a totes les persones, com és per exemple el que surt aquí, el dret a vot. Tota la població tingui coneixements o no té dret a votar a qui vulgui o el que cregui que defensarà millor allò que cada persona vol que es millori.
Cànoves del Castillo senzillament està deixant clara i argumentant la seva oposició al sufragi universal. Ell diu que aquest es incompatible amb la propietat individual i la desigualtat econòmica (com anteriorment diu l’esther, l’economia ve molt lligada amb el nivell de cultura, etc)i que aquest tipus de sobirania només pot ser mal utilitzada.
Buscant la resposta més lògica, però no la més correcta potser, crec que un sistema que no es porta a terme, es perquè previament es veu que no funcionarà, passa com per exemple amb els pensadors filsoòfics de l’antiga grècia, que pensaven noves polítiques, però se sap que la seva política mai tindria èxit. O també podira ser per falta de medis alhora de posar en marxa aquesta proposta.
Pel que fa les premonicions, crec que Cànoves es massa radical, alhora de deixar a la gent del poble ras fora de la seva opinió i deixar-la sense cap tipus de dret a elegir.
Canovas del Castillo està en contra del sufragi universal perquè en el sistema que ell proposa , el sistema canovista, hi ha un sufragi censatari. Suposo que el que ell creu és que amb el sufragi universal pot votar tothom, inclosos aquelles persones amb un baix nivell cultural. Ell pensa que aqquestes opersones no són capaces de decidir allò que realment els hi convé i, poden ser manipulats fàcilment.
L’opinio de Canoves, com era d’esperar en l’artifex del celebre sistema canovista d’alternança politica post modificació-electoral és totalment anti-democràtica. Considera que la població sense recursos econòmic, i per tant analfabeta no té criteri per a votar, tanmateix creu que els moviments socialistes s’aprofitarien d’aquesta suposada “ignorancia popular” per asendir al poder.
Canoves, monarquic i conservador com és, veu incompatible la convivència de la monarquia amb el poble en un règim on esta representada la voluntat de tot el poble.
Errava en les prediccions ja que un segle després ens trobem en una monarquia parlamentaria amb un sistema totalment democràtic. El poble, una vegada culturitzat i quan assoleix un cert nivell econòmic (Classe mitja) s’allunya de les opcions radicals i es capaç de conviure amb la monarquia.
En aquest fragment Canovas del Castillo s’oposa radicalment al sufragi
universal, i es declara partidari d’un sufragi censatari, el que es pot
veure a la consistició que va escriure l’any 1876 durant el regnat
d’Alfons XII.
Canovas defensa aquest tipus de sufragi ja que pensa que la població sense
poder econòmic tampoc té cap tipus de nivell cultural i que, aquestes
persones, no han de tenir dret a expressar la seva opinió, ja que en
qualsevol dels cassos aquesta opinió seria inadequada.
Amb aquest sufragi es permet que el dret a votar el tingui un sector molt
petit de la població el qual, segons Canovas i la majoria de conservadors,
té un cert nivell cultural.
Cánovas del Castillo demostra la seva oposició al sufragi universal tot dient que es incompatible amb la propietat de cada persona, ja que, si vota tota la població, hi haurà uns sectors de la població que voldran una cosa i uns altres que en voldran una altra. I una cosa o una altra sempre afectarà a algú. El sufragi universal també afecta a la fortuna de cada sector de la societat, ja que els rics votaran per uns sistemes que els afaavoreixin, per exemple, no voldran pagar impostos, perquè ells devien pensar: “El que és meu, és meu, perquè haig de pagar impostos? En canvi, crec que els ciutadants més pobres deien: Jo si que vull pagar impostos, perquè com més impostos paguem més serveis ens proporcionarà l’estat.
A més el sugragi universal, segons ell, s’acosta el socialisme anàrquic, perquè tothom té dret a decidir el que vol fer.
Les premonicions de Cánovas mai es van realitzar perquè en aquella època encara estaven per civilitzar, només cal veure com Cánovas discrimina a tota la població més empobrida prohibint-lis el dret de votar, d’elegir el seu govern, d’escollir sobre les seves vides.
En aquest fragment del seu discurs, Cànoves critica absolutament el sufragi universal i exclou als obrers i la classe pobre etc. de poder intervenir en el procés electoral.
De tota manera, contràriament al que ha dit tothom, i m’arrisco, crec que podria ser una al·lusió a canviar la forma d’aplicar el sufragi universal, ja que només beneficia a un tant per cent molt baix de la societat per tant s’ha de tractar amb sarcasme el fet que el sufragi d’aquest tipus sigui per a tothom i no exclogui a ningú.
Tanmateix, pot ser que critiqui que no es consideri el significat literal de les dues paraules: Sufragi Universal, és a dir per a tot el món sense distinció de raça, classe social..
La demagogia s’ha utilitzat i s’utilitza ara, però, actualment ens adonem dels inombrables errors que cometen els polítics perquè tenim per darrere un munt d’experiències i fets al llarg de la història que han produït la caiguda d’un govern… i per tant som relativament concents del que pot comportar una errada tant important com la desconsideració d’un extranger o negre com a persona que no pot votar. Sort que això últim seria impensable en els nostre temps.
La classe que se’n beneficiava abans era, la burgesia, la noblesa, i el rei que molts cops sabotejava les eleccions.
Amb aquest discurs, Cánovas del Castillo ens dóna a entendre que
està en contra del sufragi universal perquè considera que la gent
de baix nivell ecònomic és fàcilment manipulable per culpa del
seu també baix nivell cultural. Creu que no tenen prou coneixement
per a saber a qui voten i que per això, es poden veure utilitzats
per socialistes o altra gent que busqui beneficiar-se’n. Aquestes
idees ens deixen veure com n’era de conservador i el seu caràcter
antidemocràtic.
En quant a les prediccions, suposu que no es van complir, perquè
la societat ha anat avançant cap a una major igualtat de classes,
en la que tots hem anat adquirint més drets i llibertats, com ara
el dret a l’educació, el que fa que la gent amb més o menys
nivell econòmic, tinguin la mateixa oportunitat de culturització.
En aquest fragment es pot apreciar clarament la oposició de Cànoves del Castillo al sufragi universal ja que afirma que és incompatible amb la propietat individual i també amb el nivell de cultura de les persones, volent dir que els pobres no tenen dret a escollir els seus representants. Cànoves defensa un sufragi sensatari aixi com la sobirania compartida entre les corts i la corona.
El seu sistema debia fracassar pel fet que beneficiava a un sector de la població i també perquè com diu la silvia, hem anat progressant cap a un millor sistema, fins arribar al dia d’avui.
Canovas del Castillo està totalment en contra del sufragi universal,
ell recolzava el sufragi censatari, i per tant volia tenir dret a la propietat privada
i no volia que tothom tingués dret al vot, per evitar conflictes o diversitat d’opinions.
Jo personalment estic en contra del sufragi censatari, crec que tothom té dret a votar
indiferentment de la raça, sexe o condicions socials.
Canoves, en aquest discurs, el que ens està
exposant és la seva oposició al sufragi
universal, ja que ell en el sistema canovista
que va disenyar, defensava el sufragi censatari
i no pas el sufragi universal.
Les prediccions de Canoves, no es van arribar
a cumplir mai, ja que la gent va anar adquirint
coneixements del que els hi envoltava i per tant
van saber més a qui votar.
En aquest text Cànovas del Castillo fa referència a la seva oposició al sufragi universal i aposta per un sufragi censatari establert a la Constitució de 1876.
Cànovas argumenta que el sufragi universal dóna dret a vot a persones que no tenen poder econòmic (” a las muchedumbres, a los pobres, a los que no tienen nada”) i que per tant no tenen cultura, coneixements. Aquesta falta de coneixement, l’analfabetisme fa que no tinguin dret a votar, ja que, segons del Castillo, no saben el que volen. Per això prefereix un sufragi censatari que redueix la població als més rics, als que tenen poder adquisitiu, i per tant, reduïa els votants a les persones amb els mateixos interessos.
Però el cert és que el poble ras sí que sap el que vol, tot i no tenir gaire cultura saben perfectament què, o més ben dit, qui els convé més. Per això la idea canovista no es duu a terme. Hi ha més població en contra que a favor, tot i que amb menys poder adquisitiu també tenen veu i es volen fer sentir.
Cànoves, creador del sistema Canovista, mostra una postura a favor del sufragi censatari, ell estableix una diferenciació classista, els que tenen poder i riquesa poden votar; i els que no tenen ni poder ni riquesa no poden. Segons ell, el fet que tota la població tingui dret a vot per igual desencadenaria una societat amb un sistema socialista o anarquista, incompatible amb la propietat privada i contrari a l’ordre.
Un altre punt clau que explicaria la postura del senyor Cànoves, estaria en la manipulació del poble (als estats els interessa que quant més ignorant sigui la gent millor; així els hi serà més fàcil persuadir-los, enganyar-los i aconseguir els seus vots.)
Les premonicions de Cànoves mai s’han fet realitat per un simple motiu: doctrines polítiques com el socialisme o l’anarquisme, sobre el paper estan molt bé però a l’hora de portar-les a la practica resulten inviables, d’altra banda els que tenen el poder mai permetrien que es desencadenés aquest tipus de situació.
En aquest text Cànoves del Castillo ens està deixant molt clara la seva
postura sobre el sufragi universal. Ell pensa que la gent de baix nivell
econòmic no té dret a votar perquè no tenen els coneixaments adients
sobre la política del moment i per tant poden ser manipulats al votar.
Cànoves estava d’acord amb un sufragi censatari en que només puguès votar
una petita part de la població.
Les seves premonicions no s’han fet realitat perquè la gent pobre no era
tant “tonta” com ell pensava i poc a poc, durant el temps, han anat
demostrant el que són capaços de fer; s’ha anat progressant cap a un
millor sistema…
Cànovas del Castillo demostra, en aquest text, la seva oposció al sufragi universal, que queda reflectida en la Constitució de 1876, enmarcada dins del Sistema Canovista. Ell argumentava que el sufragi universal provocaria la i de la desigualtat econòmica, i ell evidenment no ho volia perquè estava a dalt, i no li interessava, com als altres rics, tenir menys diners.
Avui dia, al nostre país hi ha sufragi universal, però la desigualtat econòmica continua existint, tot i que s’ha millorat molt, sobretot, penso, pel que fa a la igualtat social. PEr tant, crec que el que deia Cànovas no és cert, perquè no només és necessari que tothom pugui votar per aconseguir una societat justa pel que fa al nivell econòmic de cadascú, tot i que tenia el risc de perdre poder si ho permetia.
De la ideologia de Cánovas del Castillo se’n va derivar el que s’anomenaria el Sistema Canovista. Dins d’aquest sistema hi havia la Constitució de 1876, caracteritzada entre d’altres pel sufragi censatari. Tal i com mostra aquest discurs de Cànovas, ell era totament en contra del sufragi universal. Desprestigiava les classes menors, considerava que el fet que es pogués expressar la seva opinió mitjançant el vot, no nomes era totalment innecessària sinó que només podia conduir a “un socialismo desatentado y anárquico”, és a dir, a una societat en la qual no existirien diferències de classe i la sobirania recauria en mans del poble.
En aquest fragment Cánovas del Castillo pretén mostra la seva oposicó el Sufragi Universal. Ell aposta per un Sufragi Censatari com el que inclou en la Costitució del 1876 que forma part de l’anomenat Sistema Canovista.
Segons Cánovas el dret a vot ha de ser restringit ja que el poble no té el mateix coneixement cultural i no sap aqui ha de votar i aixo portaria a una fàcil manipulació d’aquests.
Com s’ha dit anteriorment segurament Cánovas creia que el coneixement i el poder adquistiu anaven lligats i si el pobe arribes a votar tot el poder que ara tenien les classes altes acabaria recaien en el poble i aixi arribar el punt on no hi hauria distinció de classe i per tant que el poble s’enriquís.
Cànovas del Castillo en aquest text relflexa la seva oposició al sufragi universal. Bàsicament ho fa perquè pensa que no pot dur-se a la pràctica una política en la qual els votants no siguin només les classes benestants i amb un cert nivell cultural, és a dir, que les classes més pobres no puguin arribar a tenir poder polític degut a la seva ignorància.
Aquest sistema mai s’ha dut a terme degut a que d’aquesta forma només afavoreixen les classes altes de la societat, i les baixes hi surten perdent, no tenint el dret a vot.
Ell com demostren les seves paraules, no està gens d’acord amb el sufragi universal. El que ell volia imposar era el censatari. En aquest text ens fa saver que una de les seves raons més importants és el nivell ecòmic del poble, dels que deia que els més pobres no podien tenir dret a votar perquè aquest baix nivell els havia impedit tenir cultura, i això provocaria una mala elecció.
Les prediccions no es van cumplir perquè la gent s’adonava que això no podia pasar, que no podia haver-hi un índex tant alt de població sense el dret a la seva elecció política i cada cop més hi ha un nivell de cultura generalitzada més elevat.
Cánovas del Castillo en aquest discurs
declarava clarament la seva postura en
contra del sufragi universal. En el seu sistema
polític hi havia sufragi censatari. Ell
defensava la seva posició recolzant-se en que
l’única part de la població que podia votar
era la de major poder econòmic i ell això
ho lligava amb el nivell cultural. I que el
sufragi es una farsa.
Respecte a les preminicions no es poden dur a
terme perquè auesta gent que no deixa votar
es revelarà, es posicionarà en contra, i segons
això seria una part molt gran de la població.
Cánovas amb aquest discurs deixa clar la seva posició en quan el sufragi,
tal com deia la constitucio del 1876 els conservadors com Cánovas defensen
el sufragi censetari i soposen radicalment al sufragi universal, segons el
meu punt de vista els conservadors creuen que el nivell econòmic va relacionat
amb el nivell cultural i que per aquest mutiu la gent amb un nivell econòmic baix no
son dignes per votar.
Aquestes ideas són massa radicals i utòpiques més que res perqué la majoria
de població és aquesta que té un nivell econòmic baix.
He pogut entendre que en Cánovas del Castillo va ser una de les figures més importants de la política espanyola durant la segona meitat del segle XIX per ser el creador del sistema polític de la restauració i convertir-se en el màxim dirigent del Partit Conservador.
En aquest fragment del seu discurs, es pot observar clarament, com en Cánovas està totalment en contra del sufragi universal, i està a favor del sufragi censatari.
Crec que es nega rotundament al sufragi universal perquè per a ell, aquest fet suposaria el vot de milers de ciutadans amb un baix nivell econòmic i cultural, els quals no tenen adquirits la informació necessària per saber a qui votar o no.
Si aquest sistema no es va dur a terme, ens fa pensar que ha estat per la seva actitud incorrecta davant el dret universal d’expressar cada ú la seva opinió.
Personalment no comparteixo la manera de pensar d’en Cánovas del Castillo, ja que considero que tothom pot i té el dret d’expressar-se i aportar el seu gra de sorra per aconseguir o almenys lluitar per allò que vol.
Canovas mostra la seva postura en front del sufragi universal, deixant ben clar que no pot ser acceptat de cap de les maneres. Tots els seus arguments es basen en que una societat on s’hagi implamentat un sufragi universal no podrà prosperar perquè no hi haura desigualtat econòmica, perquè els més pobres voldran treure coses dels més rics.
Si les premonicions de Canovas sobre la implementació del sufragi universal no s’han complit, és per dues raons:
-La majoria de la població d’un estat no podrà ser mai rica (perquè es compara amb la resta de la població d’aquest estat, i no amb la dels altres)
-L’estat necessita diners, i, lògicament, en podrà conseguir més dels rics que dels pobres; per tant no deixarà que els pobres els n’hi prenguin massa als rics, contràriament al que Canovas esperava.
I si aixo és un tema de “debat”, fins aquí no n’hi ha gaire… Canovas no parla en cap moment de si negres ni de la cultura, tan sols de diners i de la seva “por” a un estat comunista o anarquista, la seva por a donar poder a aquells que no tenen diners; però de fet això encara no ha passat.
En aquest fragment Canovas mostra la seva actitud en contra del sufradi universal, destacant clarament que els vots dels pobres no tenen pes, i que està totalment a favor de donar suport a la població rica, ja que és això el que interessa al govern.
Vol que hi hagi un sufragi censatari amb certa prudència ja que si fos universal i els pobres votessin potser farian canviar les coses, i això no li interessa gens a Canovas.
Amb aquest discurs Cánovas deixa verure clarament la seva idea de que les classes economicament pobres, i per tant amb un baix nivell cultural, no haurien de tenir dret a votar ja que poden ser manipulades per votar a favor del socialisme i una una societat igualitaria (algo que en aquella època no era vist amb gaires bons ulls per les classes poderoses).
Aquest sistema no ha arrivat mai a entrar en funcionament ja que només afavoreix a les classes poderoses i perquè l’argument que donava ell de que els economicament menys afaborits no tenen coneixements suficients per votar de manera correcta a anat desapareixent amb el temps.
Antonio Cánovas del Castillo, va ser una de les figures més influents de la política espanyola de la segona meitat del segle XIX al ser el creador del sistema polític de la Restauració i convertir-se en màxim dirigent del Partit Conservador. En aquest discurs del 1888, Cánovas, mostra la seva oposició cap al sufragi universal, doncs ell que és un representant del absolutisme, està totalment en contra.
Ell dóna suport al sufragi censatari, doncs la seva ideologia creu que els pobres i la gent del poble sense diners, és igual a la incultura.
Quan ell diu que el sufragi universal es incompatible amb la propietat individual, amb la desigualtat de les fortunes i amb un socialisme anàrquic… es refereix a què si el sufragi és universal, el poble votarà el partit que els hi ofereixi més llibertats, com llibertat de premsa, dret a associació menys impostos… I no pas el partit absolutista. Per aquest motiu, Cánovas del Castillo està en desacord amb el sufragi universal.
Crec que les premonions de Cánovas mai s’han fet realitat perquè la seva ideología és molt discriminatòria i també ha estat impulsada en un mal moment, doncs és quan el poble es comença a aixecar i reivindicar-se.
Aquest fragment del text expresa la idea de sufragi censatari inspirada per Cànovas del Castillo, que va ser incorporada a la constitució de 1876. Aquest es posicionava en contra del sufragi universal i negava el vot a les classes treballadores, ja que aquestes tenien molt poca consideració en la societat de l’ època. Per altre banda també cal esmentar que existia una por a la influència dels partits i sindicats obrers, que comencen a pendre força per tot Europa.
Responent a la segona pregunta es pot dir que les forces treballadores no es resignaren a reivindicar els seus drets. També s’ ha de tenir en compte que el proletariat comprenia una gran part de la població urbana la qual cosa va fer superior la seva força. Finalment la política de Cànoves donava peu a conflictes socials, ja que només afavoria a una minoria. Tots aquests aspectes van fer que les premonicions de Cànoves del Castillo gairabé mai es fessin realitat.
Cánovas dona els seus arguments per defensar que el sufragi universal no
és un bon sistema.
Entén que no és prudent donar vot a tothom, perquè la majoria de gent no
pot estar formada o no tenir opinions bones, que poden anar en contra del
rei. No entén que sufragi universal no va lligat a renúncia a la llibertat
econòmica si no únicament al poder legislatiu.
És incapaç d’entendre que unes eleccions no tenen perquè ser un cop
d’estat socialista o una revolució anarquista.
Crec que les premonicions de Cánovas no s’han fet realitat perquè la
majoria de la població té bon criteri.
En aquest discurs,Cánovas del Castillo ens mostra la seva opinió sobre el sufragi universal. Cánovas creu que un sufragi universal no pot anar lligat amb el sistema que ell proposa, ja que amb el sufragi universal tothom té dret a vot i això condicionaria que tant les persones riques com les pobres tinguessin el mateix poder d’elecció. Segons els seus criteris, les persones pobres no haurien de tindre el mateix dret que les riques, ja que no han rebut una mateixa educació i no tenen un criteri d’elecció adequat.
També podem dir, que el fet que el sistema de Cánovas no tingués sufragi universal podria ser degut al fet que en unes eleccions amb sufragi universal amb el vot de tota la població la gent que ell creu que no tenen capacitat de vot (la majoria de la població) podrien canviar el sistema de Cánovas amb els seus vots.
Personalment crec que les diferències entre persones existeixen fins avuí en dia, però aquestes diferències no haurien de privar drets a determinades persones.