Llegeix el següent text i escolta el fragment de ràdio que hi ha a continuació, concretament del minut 45: 40 al minut 46: 40.
“El drama de la burgesia catalana al segle XIX, Vilar ho ha recordat, és que va començar el segle intentant de ser sincerament “espanyola”, però es va veure frustrada per la incapacitat dels que van construir l’Espanya contemporània i va haver de refugiar-se en un projecte polític que solament era defensable des de Catalunya. (…) Per més que rebutgessin la política espanyola, el seu projecte no era realitzable més que dins d’Espanya, en la perspectiva del seu temps i en la d’un esdevenidor previsible. Hi havia per això dues raons: la primera, que havien construït una estructura industrial lligada al mercat espanyol i que no podia pas prescindir-ne; la segona, que era impensable que l’obtenció d’alguna cosa més que uns certs nivells d’autonomia es pogués aconseguir per la negació, sense recórrer a un tipus de lluita armada que, tractant-se d’una nació sense el seu propi exèrcit, no hauria pogut ser més que una lluita revolucionària, en la qual podia posar-se en perill l’estabilitat de l’ordre en què s’assentava el mateix desenrotllament capitalista”.
Josep Fontana, “La fi de l’Antic Règim i la industrialització”. Download link – Comentari de Ramon Tremosa, professor del Departament de Teoria Econòmica de la UB.
Quina relació veus entre els dos factors explicats? Per què creus que és dificil congeniar una visió independentista amb una visió empresarial? Aquesta combinació era només difícil en el passat o ho és també ara?
Primerament esmenta l’estructura industrial lligada a Espanya, i com a segona raó, es necessitava una certa autonomia per aconseguir la negociació. Això vol dir, que hi ha una relacio entre el dependre de Espanya i alhora voler se més autònoma, depenent del que es tracti.
La versió independentista no té en conte els interessos empresarials, d’altra banda, la visió empresarial, tampoc té en conte els interessos purament independentistes. Els dos per separat miren capa la seva banda, volen aconseguir els seus objectius sense tenir massa en conte els altres punts importants en una nació, com és Catalunya.
Aquesta convinació era difícil, ho és ara, i ho serà en el futur. Com he dit anterioriment, es tracta de dues visions que busquen per separat els seus objectius sense importar el demés. Però penso que això passa cada dia, en tots el temes que tractem, cadascú busca aconseguir els seus objectius d’una manera que li vagi bé a ell, no d’una manera que s’avingui amb la persona del costat, o amb la problemàtica del company.
Com ja ha esmentat l’Anna, primer la indústria catalana estava lligada a Espanya, la qual era el seu principal mercat, i la segona la necessitat d’aconseguir una certa autonomia per realitzar els seus negocis. Per aquesta raó, existia una relació entre la dependència d’Espanya en el mercat i voler ser més autònoma, això depèn del tracte. Els que volen l’autonomia no es fixen en els interessos empresarials, d’altra banda els empresaris no ho fan en els interessos independentistes. Els dos per la seva banda, no miren per els factors més importants d’una nació, Catalunya, i en canvi hi donen més importància al que els interessa principalment.
Aquesta relació o barreja és complicada i no solament passa aqui sinó a molts llocs. Crec que passa ara i continuarà passant en el futur, d’acord amb l’Anna però potser la visió que en tindrem d’aquest conflicte serà diferent. Pot passar que no li donguem molta importància i ens preocupem per altres factors, com la fam, l’economia, la vivenda..
La convivència entre les dues bandes sempre portarà conflictes més o menys greus i segons la gravetat li donarem la importància que calgui.
BON ANY a tothom!!
jeje
Judith
En el context històric del text, la lluita entre Espanya i Catalunya ve donada pel fet que Catalunya no tenia cap poder polític respecte Espanya, però si que la seva econòmia havia abançat més ràpidament que la d’Espanya a causa d’una ràpida industrialització; es deia que Catalunya era >. El conflicte doncs, es basava en l’intent de Catalunya per aconseguir poder polític, i el d’Espanya per aconseguir millorar la seva economia com la de Catalunya; però crec, que Catalunya es sentia una mica impotent, ja que com Catalunya formava part del territori espanyol, Espanya si que podia tirar endavant o millorar econòmicament a costa d’aquesta.
És una mica el que deia l’Anna, Espanya mirava més per els interesos empreserials (millorar l’economia) i Catalunya pels interesos independentistes (aconseguir poder polític), podríem dir que és un conflicte entre capitalisme i independentisme?, personalment crec que no, i que cadascú mira pels seus propis interesos.
Avuí dia, aproximadament, Espanya i Catalunya es troben en el mateix nivell econòmic, i peno que això fa que cada vegada sigui més difícil que Catalunya pugui arribar a aconseguir una total independència d’Espanya, però si que s’han aconseguit alguns valors d’aquest caràcter. Penso que aquest conflicte entre Espanya i Catalunya hi serà sempre present.
En el text es veu clarament la independència entre els interessos empresarials i els interessos independentistes. Per aquest motiu és inviable que es donin alhora ja que, un no té en comte l’altre. Per la banda dels interessos empresarials Catalunya és totalment depenent d’aquesta. Per aquest motiu la independència continua sent inviable i ,tal com diu el text no es pot dur a terme una lluita ja que, Catalunya no poseeix un excèrcit propi. Trobu que aquests conflictes sempre hi seran presents.
La principal relació seria la següent: com sempre ha passat, com esta passant actualment i com passarà, els interessos econòmics estan per sobre de tot tipus de principi, els 4 que posen la pasta sempre seran els que manejaran el ‘’cotarro’’
I si el que ells voldrien o el que algunes persones de la Catalunya ,dels nostres temps, volen és independitzar-se d’Espanya, s’han d’abstenir i aguantar-se per una simple raó ;el sistema econòmic català depenia i depèn d’Espanya i això ho prioritza tot ja no només estem parlant d’una qüestió política, estem parlant del que suposaria un canvi en tota l’estructura política, social i econòmica de Catalunya.
Penso que la idea d’una Catalunya independent resultava i resulta inviable, innecessària i utòpica.
Com ens explicava l’Edda a classe tot el segle XIX és un lluita dels catalans per a obtenir el poder polític que residia a españa, concretament a madrid on es trobava el rei.
Durant aquest periode els españols volien adquirir el poder econòmic que poseien els burgesos catalans. Aquesta burgesia, anomenada la burgesia industrial, invertia diners en la industria i volien que a catalunya es produis una revolució industrial, pero per a aconseguir aquests objectius, en part independentistes, no podien presindir d’espanya.
en resum, es el que deien els meus companys, cada vandol mira per als seus propis interessos sense fixar-se en les mancances dels altres ni tant-sols en els seus problemes, l’egoísme es un gran problema dins de la societat.
Com a introducció d’aquest text hem de diferenciar el poder polític de l’econòmic i a on residia:
A Madrid, on residia la alta noblesa, el prestigi, hi ha el poder polític. En canvi a Catalunya hi residia el poder econòmic.
Això és degut a les desamortitzacions:
Mentre que al sud i centre de la península (Madrid) hi havia latifundis, grans terres comprades per grans terratinents i per burgesos per obtenir prestigi, poder polític. A Catalunya hi havia propietat mitjana, terres comprades per professionals, burgesos catalans i pagesos enriquits que feren rendir les terres augmentant-ne la productivitat i obtenint un benefici destinat a la indústria. D’aquesta manera Catalunya es fa amb el poder econòmic.
Estic d’acord amb el German quan diu que l’egoisme en la societat és un problema. Sempre volem més.
Madrid va voler obtenir el poder econòmic i Catalunya el polític.
Aquest text va de la impossibilitat d’obtenir el poder polític a Catalunya, la independència catalana respecte la resta d’Espanya. Aquesta impossibiltat és deguda a dos factors:
– El poder econòmic i el poder polític van estrictament lligats. Catalunya va fer sorgir el poder econòmic a tota Espanya mentre que estava regida per la política de Madrid. Això també ens passa ara, l’última paraula la té el Govern Central. Tant si hi havia empreses catalanes, com hi ha empreses autònomes i autòctones depenien i depenen d’un comerç nacional (amb la resta d’Espanya) i un comerç internacional regit pel govern de Madrid. De manera que la conclusió final és que no les empreses catalanes no es podien independitzar perquè farien perdre el poder polític a Espanya.
– Si els empresaris catalans s’haguessin posat tossuts, l’única manera d’aconseguir la independència era mitjançant les armes, ja que no tenien una política prou potent per poder discutir amb la de Madrid. Si s’haguessin alçat en armes no haguessin aconseguit res, ja que mancaven d’un exèrcit propi.
En la nostra societat sempre a succeït el mateix. Des de Madrid l’alta noblesa
gobernava el país i a Catalunya la gent s’enriquia i invertia amb indústria.
Un cop que les dos parts es troben en aquesta situació cadascú vol el que té
l’altre, Espanya vol poder econòmic i Catalunya entra en política o indepnditzar-se políticament.
Segons el meu punt de vista la política mou més que els diners ja que
els catalans no ens podem independitzar perqué políticament estem lligats
a Espanya i no tenim recursos propis per fer-ho, en canvi Espanya al estar
lligats a Catalunya s’ha beneficiat del nostre poder ecònomic i ha crescut en
aquest sentit sense deixar de dominar Espanya políticament.