“S’ha retret encara als comunistes que volien suprimir la pàtria, la nacionalitat. Els obrers no tenen cap pàtria. No se’ls pot prendre allò que no tenen. El proletariat, pel fet que ha de conquerir en primer lloc el domini polític, ha d’elevar-se a classe nacional i ha de constituir-se ella mateixa en nació, encara és nacional, tot i que no ho sigui en el sentit de la burgesia. Els aïllaments i antagonismes nacionals dels pobles desapareixen cada dia més amb l’evolució de la burgesia, amb la llibertat de comerç, el mercat mundial, la uniformitat de la producció industrial i les condicions de vida corresponents. El dominí del proletariat els farà desaparèixer encara més. L’acció unida, almenys dels països civilitzats, és una de les primeres condicions del seu alliberament. En la mesura en què s’aboleix l’explotació d’un individu per l’altre, s’aboleix també l’explotació d’una nació per l’altra. Amb la desaparició de l’antagonisme de les classes a l’interior de la nació cessa també l’hostilitat de les nacions entre elles.”
Karl Marx i Friedrich Engels, “El Manifest Comunista”.
Pregunta: què volen dir Marx i Engels quan afirmen que els obrers no tenen pàtria? Creus que tenen raó? Creus que aquestes idees tenen vigència encara avui en dia?
“Els obrers no tenen pàtria”. El que vol dir és, que en aquella època, el
proletariat no tenia domini polític, és a dir, no tenia el seu propi
govern per compartir els seus ideals.
Actualment, però, si que tenim un propi govern en el qual es debat
els drets i les llibertats dels obrers, per tant podem dir que tenim
“la nostra pròpia pàtria”. Encara que jo personalment no ho diria amb
aquest termes.
Els proletaris no tenen cap poder per decidir políticament sobre
el govern i per tant es com si no existissin perquè no poden donar
a conèixer el seus principis perquè són contraris als principis del
govern.
No és que actualment tinguem la nostra pròpia pàtria sinó que podem
reclamar, demanar… al govern que algunes coses canviïn encara que
això tingui el seu procés burocràtic o de valoració
(i de votació en alguns casos). El govern està disposat, actualment a
valorar les peticions que fagin no només els obrers sinó tota la
població que habiti al país.
També crec que volen dir que encara no existeix la igualtat entre
tota la població que habita al país.
l’afirmació “els obrers no tenen pàtria” crec que fa refèrència a
que Marx i Engels creien que les nacions són una invenció burgesa i, el
proletariat mentre que no tingui el domini polític d’un estat, mai
es podrà dir que té pàtria. Així, Marx i Engels defensen la idea de
l’internacionalisme, i consideren que tota la clase treballadora
(sigui del país que sigui), és la mateixa, i amb la unió es fara més
forta.
Crec que tenen raó en la majoria de les seves afirmacions, excepte la
manera que ells proposen per acabar amb les desigualtats socials
aconseguint el domini polític del proletariat, ja que crec que un cop
aconseguit el poder ningú el vol soltar .poden ser exemples d’això:
Stalin,o Chavez a Venezuela, amb la reforma que intenta fer de
la seva constitució per a poder perpetuar-se en el poder).
Per altre banda, cal a dir, que avui dia s’han millorat els drets
de bastants treballadors (tot i que no tots), respecte aquells temps.
Però tot i això, la societat actual no és igual per a tothom, i
el govern (segons la meva opinió), només està disposat a valorar
les peticions i drets que li convenen econòmica i/o políticament.
Si identifiquem pàtria amb estat, l’afirmació “els obrers no tenen pàtria” té part de raó, ja que per als obrers, la seva pàtria és tot el món. Ells defensen la idea de l’internacionalisme i creuen que l’important és que són la classe oprimida de la societat i que s’han d’unir per tal d’ajudar al proletariat de qualsevol part del món. Però aquesta afirmació de Marx i Engels, crec que també té un significat des de la vessant més purament política, i es que, els obrers no es poden sentir representats per un estat que, per a ells, segurament només obeeix als interessos de la burgesia. Per tant, un estat en el que el proletariat no hi té res a dir, no el poden considerar la seva pàtria.
Des del meu punt de vista, crec que tenen tot el dret a reclamar les mateixes condicions que les classes nacionals com la burgesia, ja que, els tenen apartats del govern i de totes les decisions que puguin prendre i això, trobo, no és just, perquè són la classe que més treballa per a que la producció del país avanci i en canvi, són la classe més marginada de la societat.
En quant a la vigència d’aquestes idees avui en dia, així com opino que s’ha avançat molt en la igualtat de la societat, també crec que molts dels aspectes s’han dissimulat, però no han acabat de desaparèixer. I es que, tot i haver partits polítics importants que defensen les idees obreres, actualment, aquells ideals que havien existit s’han moderat bastant. Però suposo que això és, també, perquè els obrers tenen ara, unes condicions molt millors que en el passat i no cal demanar tant. En aquests moments, podem estar satisfets del nivell d’igualtat de la societat (sense fer referència als països subdesenvolupats), però el que és cert és que sempre existiran classes més riques i classes més humils.
Algunes idees més per reflexionar:
“Els nacionalismes – en les seves diferents versions – són ideologies polítiques que mobilitzen a les comunitats per obtenir objectius col•lectius. Són recursos de la pràctica política. S’enfronten els uns als altres perquè es disputen espais de poder.”
(Escrit per J. M. Vallès, catedràtic de Ciències Polítiques de la UAB i ex- Conseller de Justícia de la Generalitat.)
Quan Marx afirmava que el nacionalisme era un invent de la burgesia, segurament pensava en l’exemple més clar de l’època: els enfrontaments socials entre proletaris anglesos i proletaris irlandesos moltes vegades per lluitar pels mateixos llocs de treball. Òbviament els més beneficiats d’aquest enfrontament eren la burgesia, que aconseguia obrers disposats a treballar a preus cada vegada més barats que els permetés passar per sobre de l’altre col•lectiu nacional.
Podríeu trobar algun cas similar actualment? Les disputes nacionalistes a qui creus que afavoreixen actualment?
Possant-me en la pell d’un proletari de la època, pensaria: treballo més de 15 hores semanals, en unes condicions pèsimes, cobrant un sou de merda, que no m’arriba ni per mantenir la meva família, els meus fills s’han de deixar el dits treballant, doncs a mi que no em vinguin amb si sóc d’aquí o sóc d’allà, jo l’únic que vull és poder menjar, i que no m’explotin.
Això sumat a que pot haver una persona veïna que pensi igual que ells, però sigui d’un altre indret, afavoreix a que el sentiment de nació (políticament parlant) no existeixi, i l’agrupament d’aquestes persones formi un ambient d’unió, i acabin sentint-se pàtria o nació. D’aquí surt la disputa de si ser d’un lloc o d’un altre és un sentiment o una llei institucional. Bé, amb tot això crec que responc a la pregunta de perquè Marx i Engels afirmen que els obrers no tenen pàtria. No s’els pot retreure de voler suprimir una cosa que per a ells no existeix, i on no tenen ni tant sols dret a opinar.
Crec que actualment, tant les idees dels comunistes, com dels anarquistes i fins i tot, els ideals burgesos han sofert una notable evolució, i jo m’atreviria a dir, que sí que hi ha persones avui dia, que amb ideals comunistes, tenen també ideals nacionalistes, perquè es sentin arrelats a una terra o una cultura determinada. Que això no vol dir, que no hi hagi comunistes que segueixin pensant com Marx i Engels purament.
Referent a la última qüestió que planteges, un exemple actual podria ser el dels immigrats, molt sovint disposats a treballar més a menys diners per necessitat, alhora això pot provocar un odi dels habitants nacionals cap als immigrants. Els més afavorits crec que segueixen sent els empresaris, la gent de peles.
què volen dir Marx i Engels quan afirmen que els obrers no tenen pàtria? Fa referència explicita el fet que els obrers no ténen cap mena de representació política en cap estat dins del marc de la societat classista del s XIX i principis del XX. D’altra banda és una manera d’afirmar que tots els obrers de qualsevol estat tenen un ideal comú.
La meva opinió sobre el tema és la següent, no hi ha lloc pel model comunista en les societats del s XXI, els exemples més paradigmàtics els trovem a Cuba i a Corea del nord que es mostren davant dels països desenvolupats com a societats anacròniques.
El model teòric comunista ens mostra una societat ideal, per assolir-la cal una revolució de dalt a baix… en cap dels casos que hem observat al llarg del segle XX (Revolució Bolxevic, Revolució cubana…) s’ha donat de forma pacifica, qui té el poder no el cedeix de bon grat… i a més, un cop les classes obreres han obtingut el poder mai han acabat amb l’estat, i en tots els casos han esdevingut règims totalitaris…
No cal citar que aquest tipus de societat nega tota possibilitat de creixement econòmic, una societat on tothom és igual no hi pot existir la competencia ni ambició ni cap mena de motivació, qui voldrà tenir estudis si a ultima hora tothom ha de tenir la mateixa qualitat de vida…
Ara bé, fa 100 anys, quan les dualitats socials eren tan abismals, quan la major part de la població mundial patia fam, llavorns si que era viable, era un bon metode per “distribuir la fam”… però com ha demostrat el segle XX amb l’aparició de les anomenades classes mitjanes” el model comunista no es factible. El s XX va ser el punt d’inflexió, sobetot després de la II Guerra Mundial, amb la divisió del món en dos pols, amb la constant lluita d’ideologies (Guerra freda) i amb l’esfondrament de la unió sovietica, el comunisme va perdre la batalla davant del capitalisme, el model que s’ha consolidat fins els nostres dies.
a mi m’agradaria dir un parell de coses: estic d’acord amb l’oriol en que l’abús de poder s’ha convertit en un problema molt greu quan el comunisme s’ha dut a la pràctica, però no crec que la societat comunista no elimina la motivació personal de cadascú alhora de tenir estudis (això queda demostrat a Cuba, per exemple, d’on surten alguns dels millors metges del món).
Per altre banda també volia remarcar que la inmensa majoria de la població mundial continua morint-se de fam, perquè tot i que ara no hi hagi tants treballadors explotants a països “desenvolupats” com el nostre, s’exploten treballadors d’altres països (com la Xina,…) que mantenen condicions de treball semblants a les que hi havia aquí fa un temps. Amb tot això, vull dir que totes aquestes idees (no només comunistes, sinó que també anarquistes i socialistes) tenen la mateixa viabilitat que fa uns anys, ja que el sistema que es manté vigent és el mateix que el que hi havia llavors.
El que volen dir Marx i Engels amb la frase:
“el obrers no tenen pàtria”, és que els
proletaris no tenen domini polític, és a dir,
que no tenien cap tipus de subcidi social ni
polític, tenien unes condicions de vida molt
pèssimes.
Crec que tenen raó en la idea de que els
proletaris han de lluitar pels seus ideals,
ja que tothom en aquella època hauria
d’haver estat tractat per igual, amb les
mateixes condicions de vida, i ja que això
no era així, estic
d’acord amb ells en el sentit de que els
proletaris s’havien de revolucionar.
Pel contrari avui dia, les coses han millorat
bastant, tan politicament com economicament,
pels treballadors, encara que sota el meu
punt de vista, encara s’haurien de millorar
molt més, ja que no en tots els llocs de
treball hi ha les mateixes igualtats.
Identificant com a patria la unió que sent una persona a un lloc determinat per motius culturals, sentimentals, polítics, etc. dono la raó a Marx i Engels quan varen dir que els obrers no tenen pàtria. I els hi dono perquè aleshores els obrers no tenien domini polític, no tenien cap tipus de dret i les seves condicions de vida eren totalment desfavorables, no es podia dir que, vivint d’aquella manera, tinguessin patria.
Les condicions de vida han anat millorant mica en mica, i sí, podriem dir que avuí en dia sí tenim patria, ja que tenim molts més drets i privilegis dels que abans no es podia gaudir. Encara i així, tot és millorable.
Crec que el que volen dir Marx i Engels és que els obrers no poden sentir com a seva una nació en la qual estan passant gana, no poden lluitar per defensar una nació organitzada socialment de tal manera que els faci viure en condicions infrahumanes. Crec que no és lògic sentir que formes part d’un col·lectiu si aquest col·lectiu l’únic que fa és perjudicar-te,i que intentaràs desempallegar-te’n el més ràpidament possible, per això els proletaris no tenien cap sentiment nacionalista, ja que ells no eren tinguts en compte igual que altres ciutadans, i a la vegada penso que tampoc ho volien perquè aquella era una pàtria feta a la mida dels rics, dels que tenien el poder. Penso que els proletaris haguessin acceptat tenir una pàtria si se’ls hagués deixar participar activament en la societat.
Crec que avui dia això passa, però en menor mesura, i és un fet que ocorre en països en vies de desenvolupament, en països on hi ha un dictador,per exemple, ja que en aquest cas la major part de la població segurament no estarà d’acord amb el que s’està fent al seu país, i això els pot portar a rebutjar el país en el qual el seu antic país s’està transformant, i a perdre el sentiment nacionalista.
Quan Marx i Engels deien que els proletaris no tenien pàtria, s’estaven
referint a que no tenien accés a la política de cap manera, és a dir, no
podien participar en ella perquè no tenien aquest dret a fer-ho. Crec que
tenen raó en el sentit que han d’aconseguir una pàtria, és a dir, han
d’aconseguir poder participar en política i poder aconseguir més drets i,
per tant, una vida més digne.
Crec que avui en dia aquestes idees ja no existèixen perquè la gran
majoria de la població pertany a la classe mitja i ja no hi ha tantes
diferències entre les classes socials. Actualment, gràcies a la
lluita obrera que va haver-hi llavors hem pogut aconseguir molts més drets
i llibertats que els que hi havia en aquell moment.
Jo crec que el què volen dir Marx i Engels quan afirmen que els obrers no tenen pàtria, volen dir que els obrers no tenien domini polític. Estic d’acord ja que es trobaven en unes condicions pèssimes. És molt injust ser la classe més treballadora i haver d’aguantar les condicions de vida en les que es trobaven. Actualment, però, tenim més drets, la societat no està tant dividida en classes. Evidentment tots sabem que sempre hi ha classes més riques i altres de més pobres. Però això és una cosa que no crec que canviï, ja que la gent és molt ambiciosa i no tothom pensa el millor per la societat, sinó que normalment la gent mira pel seu propi benefici. Com diu Pablo Pellicer, “un cop
aconseguit el poder ningú el vol soltar”, estic totalment d’acord, perquè la majoria de la gent quan puja al poder busca el seu propi benefici.
A diferència d’abans, avui en dia, ens trobem en condicions més favorables. Tenim coses que ens beneficien, d’altres que ens perjudiquen, però independentment que ens agradi o no, podem dir que ha millorat molt. També, actualment podem considerar que tenim pàtria.
El terme “els proletaris no tenien pàtria” anunciat en el Manifest Comunista per Marx i Engels, fa referència o equival a les condicions laborals que es trobaven els obrers i treballadors de l’època. Quan diuen que no tenien pàtria, es refereixen a la manca de drets que tenien els treballadors respecte als seus amos (propietari de la fàbrica, colònia…) i respecte al govern. La classe obrera era sense cap mena de dubte com un zero a l’esquerra: per una banda els amos, els feien treballar jornades molt llargues i dures a canvi d’un sou molt baix; i davant del govern, no tenien la oportunitat de manifestar les seves idees o de reivindicar-se i ni molt menys tenien dret a vot, la qual cosa no els permetia assolir un govern que mirés més pels seus interessos.
Aquesta situació era la que es trobava el proletariat, amb la qual cosa penso que Marx i Engels tenien raó al dir: “el proletariat no tenia pàtria”.
Actualment la situació en el nostre país no és la mateixa. amb el llarg del temps, els drets dels treballadors han anat millorant: reducció de les jornades laborals, feines menys dures i més remunerades, dret a vacances, dret a fer vaga, a reivindicar-se, a votar (sufragi universal), a la baixa per maternitat/paternitat…
Totes aquestes millores s’han aconseguit gràcies a la legalització dels grups sindicals, que al llarg dels anys han anat lluitant per aconseguir millores en les condicions laborals dels treballadors. Totes aquestes idees són part del comunisme, no obstant això, el comunisme no només a comportat millores en la societat. Actualment trobem exemples de països comunistes extremistes, com Cuba o l’antiga URSS (aquesta última socialista), en què el govern en lloc de garantir drets i millores al poble, han acabat imposant les seves pròpies lleis sent els mateixos caps de govern els únics beneficiats, és a dir, han imposat la seva pròpia dictadura comunista.
Pel que fa al terme ” els proletaris no tenien pàtria ” esmentat en el manifest comunista s`ha de dir que, Marx i Engels volien fer entendre a la gent que el proletariat no tenia poder polític ni tampoc tenia accès a la politica en aquell període.
Segons el meu punt vista pàtria equivaldria a drets dels ciutadans, és a dir, que no tenien dret al vot, cosa que actualment ho té tothom.
Jo crec que en alguns aspectes tenen raó, però en altres no. Per exemple, no té raó amb les desigualtats socials entre homes i dones.
Això, actualment no passa ja que els treballadors són millor considerats ja que son una peça clau per tirar el món endavant. A més gràcies a les assocciacions sindicals s`han aconseguit grans privilegis que abans no es podien ni imaginar.
El que volen dir amb aquesta frase:
es que abans els proletaris,no tenien la llibertat
que actualment tenen els treballadors.
Durant aquell periode de temps els proletaris
no tenien gairebe drets, no podien reclamar res,
però actualment hi ha un govern on els treballadors
fan reclamacions, protesten per tot allò que no es
just ni per ells mateixos ni per ningú altra.
tot això,gracies a les legalitzacions dels sindicals
han fet possible tots els canvis positius,
jornada laboral més reduïda, millores en les
condicions de realitzar els treballs, etc…tot i
que tambè va ser gràcies a d’altres coses no
nomes de la legalització dels sindicals.
Va costar bastant a que els sindicats es poguessin
legalitzar…però desprès de la mort de franco
moltes coses van començar a cambiar.
actualment tot això a cambiat i no tenen la mateixa
vigència.
Els obrers no tenen cap pàtria perquè no tenen cap mena de poder. I en la polítca tampoc són escoltats. Per això han d’alçar-se i reivindicar els seus drets laborals ja que treballen amb unes condicions pèssimes i uns sous molt baixos. El que jo he entès és que si es volen eliminar les classes socials, el proletariat a d’agafar més poder, ha d’haver-hi llibertat de comerç i tenir unes bones condicions de vida i laborals.
Marx i Engels defensen que es podria arribar a alguna solució per deixar d’explotar els treballadors si els països civilitzats s’unissin.
I estic d’acord amb ells en què, en una nació, no haurien d’haver-hi classes.
Avui en dia, les condicions laborals són bastant favorables, encara que podrien millorar una mica més, ja que, avui en dia, els preus estan molt elevats en proporció a la mitjana de sous.
Quan Marx i Engels diuen que els obrers no tenen patria es refereixen al fet que no hi ha cap partit polític que defensi els drets i les condicions de vida del proletariat dins de la societat de la època.
Marx reivindica el dret de la prole a manifestar-se i a a demanar millors condicions laborals i de vida, unes condicions que fins aleshores havien estat lamentables.
Amb les idees comunistes s’inicia el moviment obrer, el sindicalisme i la lluita del poble per a obtenir un millor nivell de vida i una posició dins de la societat, desde el meu punt de vista aquest moviment ha estat un dels mes importants en la historia de la societat.
Actualment jo crec que aquestes idees, en part, no tenen vigencia ja que ara tots els treballadors legals tenen drets laborals, com el dret a vaga i les ajudes econòmiques en cassos de perdua de treball com l’atur.
Les condicions de vida dels treballadors han millorat considerablement, els seus sous permeten viure dignament i les jornades laborals són més reduides.
Podem dir que aquestes idees no tenen vigència actualment tot i que no es del tot cert perque si ens fixem en les condicions laborals i de vida de molts immigrants il•legals que viuen actualment en el nostre pais arribarem a la conclusió que els ideals Marx i Engels encara poden ser usats en la societat actual on molts treballadors immigrants es troben en una situació molt semblant a la del proletariat dels anys 30.
Quan Marx i Engels diuen que els obrers no tenen pàtria crec que es
refereixen a que els obrers no tenien res en què creure ja que les
seves condicions de vida i condicions laborals eren pèsimes. Tampoc
tenien el suport de cap partit polític i molt menys d’un sindicat (ja
que van ser legalitzats després de la mort de Franco).
Avui dia amb la legalització dels sindicats, amb els diferents
partits polítics i amb tots els drets que els treballadors han anat
guanyant (tant drets i millores laborals com millores en les
condicions de vida…)tenen alguna cosa en què creure, per tant podem
dir que tenen una pàtria.
L’afirmació “els obrers no tenen patria” es pot interpretar de diverses maneres, segons la definició que es prengui del concepte pàtria. Si es pren per definició de pàtria la terra natal o adoptiva amb la qual un individu se sent lligat per vincles culturals, històrics, polítics, etc doncs tindrien raó Marx i Engels. Els obrers han estat exclosos de la vida política al llarg dels segles i a aquella època encara no tenien cap tipus de poder polític. No va ser fins la fundació del PSOE l’any 1879 que els obrers van començar a participar més activament en el món de la política (deixant de banda els moviments ludites i altres tipus de manifestacions o vagues). Aquest partit el que intentava en un principi era fer partícips els obrers de la vida política, i que deixessin així d’estar exclosos.
Avui en dia aquestes ideologies han evolucionat, ni els obrers són en condicions tant precàries com les d’abans ni queden exclosos de la societat o la política. Els seus drets i llibertats han millorat considerablement al llarg del temps, com, d’altra banda, trobo totalment natural.
Pel que fa al tema del nacionalisme, trobo cert que el seu objectiu es produir la disputa entre col·lectius per tal d’obtenir més poder. Avui en dia, prenent com a exemple Catalunya, que és el que ens toca més de prop, hi ha dos partits amb força representació que es titllen de nacionalistes. L’objectiu d’ambós no és un altre que el d’aconseguir més poder, més competències per a Catalunya, aconseguir la sobirania mitjançant la separació d’Espanya.
Marx i Engels diuen que els obrers no tenen pàtria perquè els obrers estaven molt mal considerats entre la societat. No tenien dret al vot, no tenien cap representant, vivien en condicions precàries, en general, no tenien es mateixes condicions de vida que la resta de la societat. Ara bé una societat sense classe obrera no es una societat, ja que sense ells les societats altes no tindrien tot el domini i poder adquisitiu que tenien. Per tant, el mes lògic era que tinguessin uns drets mínims, ja que eren ells qui aportaven les riqueses a les altes classes.
Avui en dia continua havent-hi diferències però els treballadors ja són més escoltats que abans i tenen molts drets que abans no tenien. I tots aquests drets han estat assolits gràcies a tots aquells qui van lluitar en aquella època
Amb aquesta afirmació el que volen dir és que els obrers, en els seus inicis, no tenien cap tipus de recolçament per part dels sindicats ni poder polític. A això és al què es refereix amb el terme pàtria.
Actualment els obrers tenen poder polític, treballen en unes millors condicions (seguretat, nombre d’hores de treball per dia…), i tenen un salari més digne que anteriorment. Tot i així es podrien fer millores.
Al dir que “Els obrers no tenen pàtria” jo crec que es refereixen a que en aquells moments no podien ni participar activament ni influir en política, per això Marx i Engels defensen que els obrers han d’agafar el poder polític, i per-ho necesitaran la unió de tots.
Primer de tot jo crec que sí que han d’aconseguir poder polític, per després poder canviar les coses, i si estan separats no podran influir d’una forma molt notable.
Ara hi ha uns quans exemples de que la unió fa la força. i és que les vagues són un bon exemple, que ajuden a canviar coses injustes d’avui en dia. Les millores han pujat molt en diferència amb aquells temps, i ara hi han menys desigualtats, i en teoria, tenim igualtat de drets.
Quan Marx i Engels en el manifest comunista
afirma que els obrers no tenen patria, es refereix,
sobre que el proletariat es veia abusat per
la població amb més diners i per la població
amb més poder polític, ja que el proletariat
no tenia cap vot ni veu en aquesta societat.
La busca desesperada de feina del proletariat
afavoria als altres perquè feia que les feines
fossin pitjors pagades i amb més males condicions.
Sí que tenen raó quan fan aquestes afirmacions.
Això està en part vigent s’han obtingut millores
considerables però encara hi ha notícies sobre
l’abús dels amus als treballadors. En nombre molt
menor però encara hi ha. Les coses han millorat
hi ha més d’un sindicat que els defensa, tenen
veu política però s’ha de seguir lluitant
per la igualtat total.
Marx i Engels afirmen que els obrers no tenen pàtria perquè aquesta no es
preocupa suficient pels seus drets i la seva qualitat de vida.
Aquest text volia que els obrers no s’oblidessin de la seva situació de
desigualtat dins la societat pel simple fet que el nacionalisme els
agrupés amb les altres classes socials del seu país per anar contra una
altra nació.
Denúncia l’explotació i les misèries de la societat obrera i critíca la
concentració de riquesa.
Els seus objectius són asolir un Estat obrer, una societat comunista
(desaparició de l’estat i de les classes socials), la cració de partits
obrers (per fer la revolució del proletariat i participar en la vida
política), i canviar lleis. Proposa nous models d’organització (propietat
col·lectiva). Per aconseguir-ho vol fer una revolució obrera mitjançant
la destrucció, i una socialització de la propietat.
Crec que tenen raó en l’afirmació que els obrers no tenen pàtria, ja que
en aquells temps no tenia en compte els drets dels seus treballadors.
Avui en dia, aquestes idees ja no tenen vigència, han evolucionat. Ja que
el sistema marxista és utòpic.
En aquest fragment del manifest comunista es deixa entreveure el que més endavant s’anomenarà globalització. Mercat mundial, lliure comerç, uniformitat de la producció… Tot aquest mont global creat, segons el text, per la burgesia, és el que està eliminant el sentiment de nacionalisme i les lluites nacionals.
El text diu que el proletariat no pertany a cap nació, perquè el proletariat ha de formar encara la seva nació, pujant al govern. No poden formar part de les nacionals contemporanies perquè aquestes han estat creades per la burgesia, i evolucionen a una única nació que haurà eliminat el sentiment de nacionalisme.
El que volen dir Marx i Engels amb la frase “Els obrers no tenen cap pàtria” fa referència en quant al poder polític ja que no disposen ni de poder polític ni poder economic, queden apartats de les altres classes.
Estic d’acord practicament en totes les idees que defensen i expliquen Marx i Engels, i crec que tenen molta raó, jo crec que encara avui totes aquestes desigualtas encara que no tan descaradament encara existeixen i així funciona la societat, manen els que més poder economic tenen, encara que també s’ha de dir que s’han modificat bastantes coses en la classe treballadora, tenen més drets, tot i això encara insuficients.
Karl Marx i Friedrich Engels arriben a la conclusió que tan la situació del proletariat com el capitalisme existia a tots els països industrialitzats independentment del concepte de nació. Per això en la seva teoria s’ estableix la idea que és prioritari el concepte de classe i d’unió dels treballadors de tot el món, que els valors que identifiquen el concepte de nació. És un exemple d’ això la famosa frase del manifest comunista “proletarios del mundo, uniros”
Personalment crec que tenien raó, i si jo hagués estat una proletària de l’ època hem posicionaria a favor.
En relació a la última pregunta crec que sense l’ història difícilment podríem arribar a entendre el que som en una societat i el què tenim. Gràcies a persones com Marx i Engels s’ ha aconseguit el reconeixement de gran part dels drets socials i polítics, que es recullen en els legislacions dels països occidentals de forma similar. També vull dir que no es pot parlar a nivell general, ja que desgraciadament no en tots els països del món es disposa d’ aquests drets. Un exemple molt clar és el fenomen actual de la deslocalització (els treballadors de països com la Xina tenen unes condicions laborals pèssimes, ja que no disposen de drets laborals)
Finalment i en relació amb el tema del moviment obrer, m’ agradaria recomanar la pel·lícula Germinal del director Claude Berri& Arlette Langmann a tots aquells que no l’heu vist. Aquesta reflexa molt bé les condicions amb que es trobava el proletariat, mostra les funcions dels sindicats i les accions reivindicatives dels obrers, i a mi personalment hem va ajudar a entendre les diferents tendències polítiques del moment com són l’ anarquisme, el socialisme, i el comunisme.