Continuant amb el breu repàs d’art mesopotàmic, trobem als assiris, que sorgiran sobre el segle XIV a. C i arriben al punt àlgid del seu poder al segle VII. Les temàtiques de les seves escultures són de la vida quotidiana i referides, majoritàriament a la vida dels reis i reines: caçant, legislant, pregant o guerrejant… Les escultures són expressives i gaudeixen de gran dinamisme. Us poso exemples:
Encetem el curs amb un breu repàs de l’art mesopotàmic. Comencem amb l’art sumeri. Els sumeris (IV mil·leni a. C.) es dediquen sobretot a fer figures exemptes i relleu amb temàtica majoritàriament de la realitat quotidiana. Hi ha una gran quantitat d’escultures que tenen per temàtica la guerra o la pau. Es tracten de figures arrodonides, amb el cap rapat o pentinat amb trenes. Els ulls són grans i el nas corb i marcat. A més, tenen un lleu somriure i els homes solen dur barba. Els braços solen estar enganxats al pit amb una mà en forma de puny que agafa l’altra. Generalment van vestits amb un mantell que els cobreix de cintura cap avall. Les dones van cobertes fins les espatlles. En els relleus sovint veiem representada la perspectiva jeràrquica.
Veiem alguns exemples:
Imagino que ara ja ho veieu. Els sumeris també practicaren l’orfebreria i la marqueteria, Aquí teniu l’exemple que es va trobar a una tomba reial del cementiri de la ciutat d’Ur:
Us passo, tal i com vaig prometre-us, l’enllaç dels llocs web per poder consultar tot el que faci referència a les PAU.
Si teniu dubtes, podem comentar-ho.
Bé nois i noies, tal i com us vaig dir a classe aquí teniu els enllaços per baixar-vos els documents que fan referència als criteris d’avaluació de Geografia i Història de l’Art a la Selectivitat. A més, us he posat també un petit resum sobre els climes del món que us pot anar bé.
Salut…
Nois i noies:
Quan us parlava d’Hel·lenisme, feia referència al Pathos, que vol dir, dramatisme i tensió en l’escultura. Us deia també, que és l’escultura més recarregada i complicada dels grecs. Recordeu que us deia que els músculs estaven més accentuats que mai i els plecs de la roba eren famosos pel contrast de llums i ombres i per la seva exageració. Un exemple molt clar el teniu al llibre amb el Laocoont. No en direm res més. El que sí val a dir, és que a més de pathos, trobem escenes més de vida quotidiana o costumbrista (com la del famós nen de l’espina, que no és més que una reedició del tema arcaic i clàssics dels atletes, però amb un altre aire). També comencen a aparèixer escenes de lluites, (com la del gàlata ferit, de la pàgina 30 del vostre llibre, on un home d’origen germànic és ferit al costat i mentre el cos li falla perque mor a causa de la ferida, encara li queda un bri d’energia que fa servir per recolzar tot el pes del cos sobre un braç) també ens apareixen retrats com els d’Aristòtil o els d’Alexandre el Gran i el seu pare Filipos. Us poso algun exemple d’escultura hel·lènica: Ara tenim davant l’Hèrcules Farnese, de Lisip. Lisip és l’escultor que creà el canon de 9 caps (2 més que el de Policlet). Allò que deia dels músculs queda ben palès a l’escultura, que sembla un culturista carregat d’esteroides i clenbuterol 😉
Una altra diferent és l’hermafrodita adormit:
Segurament la figura que ve ara la coneixeu tots. La podeu veure al Louvre i si mai la veieu, el seu tamany us impressionarà. Parlem, és clar, de la Victòria de Samotràcia. Aquí es veu el gust hel·lenístic amb el tractament de la roba, els plecs, com s’enganxa al cos per simular l’efecte de l’aire i per donar mobilitat a l’obra. A més, ajuda a accenturar els clarobscurs:
La penúltima imatge la coneixeu tots: la Venus de Mil, que són 2,05 metres d’estatua datada al s. II a.C. Els braços estan trencats i diu la llegenda, que quan es va recuperar l’estatua del fons del mar, els francesos la van intentar robar als turcs que l’havien recuperat. Durant l’intent de robatori, la figura hauria caigut i els braços s’haurien trencat. Tot i així els francesos la van portar França i els turcs van enterrar els braços en un lloc secret. Us atrevirieu a comentar-la a classe?:
La darrera és una Mènade esculpida per Scopas. Aquí destaquem l’escorç (el moviment del cos que es recargola com una espiral):
Espero que ara us quedi una mica més clar el tema.
Nois i noies:
Un cop “atacat” l’art grec arcaic, toca parlar de classicisme i hel·lenisme. No farem cronologia perque ja l’hem feta prou a classe. Sí farem un petit recorregut per unes quantes escultures del moment que ens toca comentar. Si recordeu, contraposàvem el posat arcaic hieràtic i rígid amb el clàssic, més gràcil, amb més moviment i sobre tot, un tractament del cos més naturalista i amb una expressió que vol inspirar la famosa serenitat. Aquí veiem uns exemples:
El primer és el tron Ludovisi, on es comença a desenvolupar una tècnica anomenada “de la roba mullada”, on es pretén imitar l’efecte de la roba enganxada al cos quan està humida. L’obra és del segle V (460 a.C.) i pertany a Fídias o al seu cercle:
Segurament podreu apreciar com la roba s’enganxa al cos i marca perfectament els trets del cos. Evidentment no cal dir-vos que això és un relleu. Un altre relleu que és de la mateixa època i és de l’escola de Fïdies és la Niké deslligant-se la sabata. Fixeu-vos amb el cos i com fa servir aquesta tècnica de la roba mullada. A més, les sinuositats, l’efecte enganxós de la roba i els plecs ajuden a crear contrastos de llum força atractius:
Del mateix Fïdies destaquem dues obres: l’Atenea Lemnia (un cap), on queda perfectament demostrat allò que esmentava sobre la serenitat clàssica:
L’altra obra de Fïdias és monumental. Es tracta de l’escultura que guardava el Partenó. Correspon a la Palas Atenea Parthenos. Es tractava d’una estatua enorme feta amb ivori i or (crisoelefantina). L’original s’ha perdut i tot el que podem veure és una copia a tamany reduït que van fer els romans:
I ara anem amb els dos darrers: l’Apollo de Kassel (obra de Fidias):
I per fi la darrera: una obra de l’escultor grec Cal·límac (escultor que, segons la llegenda, inventà el capitell corinti, utilitzat per primer cop per Ictini, un dels coautors del Partenó). El títol és l’Afrodita de Frejus:
Nois i noies:
Hem començat a classe a parlar d’art grec. Hem fet una breu introducció sobre les motivacions artístiques i una cronologia del moment que estem encetant. Quan em referia a l’art grec arcaic, deia que segueix una influència egípcia molt marcada. Ara us proposo que mireu aquestes fotos que corresponen a escultures egípcies fetes entre el 2500 i el 2400 a.C.:
Aquesta escultura correspon al faraó Mikerinos i a la seva muller. Va ser qui va manar construir la més petita de les tres grans piràmides de Gizeh. Les recordeu? Eren la de Keops, Kefren i Mikerinos.
A continuació us presento la segona escultura, corresponent a Kaaper, el batlle:
I per acabar, la famosa escultura de l’escribà assegut:
Ara fixeu-vos com en els dos primers casos, el model d’escultura respon perfectament al model grec arcaic: ulls grossos, braços enganxats al cos, una cama lleugerament més avançada, frontalitat… La darrera és un pèl diferent, però segueix la mateixa pauta. El que heu de fer és fixar-vos ben detingudament amb el detall de la mà. Com està feta? Els dits allargassats tenen certa dificultat en agafar l’estri que fa servir per escriure i la postura d’aquests dits no acaba de ser del tot exacta o real.
Ara mirem alguns exemples d’escultura arcaica grega:
El primer és un kouros del 590 a.C.:
El segon exemple correspon a un altre Kouros molt famós: el Kouros de Sunion, del 610 a.C.:
I el darrer exemple és un conjunt escultòric format per dos kouros: Cleobis i Bitó, del 590 a.C.:
Podeu establir ara les similituds entre egipcis i grecs? Veieu com els grecs intenten trencar el model per cercar una altra cosa? Tot i així, la mirada perduda, els ulls ametllats, el somriure arcaic, els braços enganxats al cos, la cama avançada, la frontalitat i la certa manca de realisme són característiques comuns. Els egipcis feien servir un model que els hi era útil per al que volien. Els grecs voldran quelcom més: engegaran la recerca de la vida; dit d’altra forma: voldran trobar com dotar d’ànima les obres d’art.
Nois i noies:
Encetem un curs nou i enguany ho fareu de forma diferent. En l’assignatura d’Història de l’Art, continuem amb un projecte que va començar el curs passat. Es tracta d’aquest bloc que no pretén més que aclarir algunes idees que van sorgint a classe i, a més a més, ampliar alguns dels conceptes que aniran surtint. Evidentment això no és un espai tancat. Vosaltres interactuareu amb mi i direu la vostra. Discutirem, parlarem sobre el tema que toqui i jo contestaré a tot el que anireu posant. Només hi ha una norma: fer servir sempre un llenguatge clar i respectuós. 🙂
Bé senyors/res:
Heu fet tots una bona feina. Em sento orgullós. Ara toca descansar. Us faig arribar unes dates importants referents a la selectivitat des d’ara fins al juliol i pel setembre. No oblideu que si voleu presentar-vos al setembre heu de fer els tràmits aquí: https://accesnet.gencat.net
Ara mireu:
25-26 de juny: Consulta provisional de resultats. Es fa per internet
27 de juny: S’entreguen les notes de forma presencial.
30 de juny al 2 de juliol: Sol·licituds de reclamació i doble correcció. Es fa presencialment i els formularis estaran disponibles a l’insti.
10 de juliol: Resultat de les reclamacions. Ho podreu trobar per internet o bé anant presencialment
11, 14 i 15 de juliol: Reclamacions per si esteu disconformes amb el resultat de la doble correcció. Es fa de forma presencial.
18 de juliol: Resultats d’aquesta segona reclamació. Es poden consultar de forma presencial o per internet.
Mireu: si feu reclamacions, el lloc on us podeu adreçar per consultar-les de forma presencial estarà escrit a la mateixa sol·licitud.
CONVOCATÒRIA DE SETEMBRE:
Us passo també les convocatòries de setembre (espero de tot cor que no us calguin)
MATRÍCULA: 17-23 de juliol per internet.
ESTAT DE MATRÍCULA, TRIBUNAL I LLOC D’EXAMEN: a partir del 2 de setembre per internet
RESULTATS DE LES PAU (Consulta provisional): 23 i 24 de setembre per internet.
RESULTAT DE LES PAU: LLIURAMENT DE DOCUMENTACIÓ: 23 de setembre. Presencialment
SOL·LICITUD DE RECLAMACIÓ I DOBLE CORRECCIÓ: 26, 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre. Es fa presencialment.
RESULTAT DE RECLAMACIÓ I DOBLE CORRECCIÓ: 8 d’octubre per internet o presencialment
SOL·LICITUDS DE RECLAMACIÓ A LA DOBLE CORRECCIÓ: 9,10 i 13 d’octubre de forma presencial.
RESULTATS DE RECLAMACIÓ A LA DOBLE CORRECCIÓ: 16 d’octubre.
SI us plau, doneu aquestes dades a tots els que coneixeu o, si més no, doneu l’adreça del bloc i que ho consultin ells mateixos. Mentre Miquel sigui fora, em cuidaré dels “numeritos” i de les “lletretes”, així que es poden/us podeu adreçar a mi mitjançant aquest sistema o trucar-me a l’insti, on em podreu trobar.