Els alumnes de llatí de 4rt ESO han fet durant el tercer trimestre aquest projecte. La idea va sorgir d’una alumna i de seguida van començar a ploure idees per al programa. Ha sigut una experiència molt enriquidora i una manera molt divertida d’apropar-nos a la llengua llatina. Enhorabona als participants!
Llengua llatina
El musical de les terminacions verbals
Temps d’infectum (present i pretèrit imperfet, l’arrel és del present)
Les terminacions del present: -o, -s, -t, -mus, -tis, -nt
Les terminacions del pretèrit imperfet: -bam, -bas, -bat, -bamus, -batis, -bant
Temps de perfectum (pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet, l’arrel és del pretèrit perfet)
Les terminacions del pretèrit perfet: -i, -isti, -it, -imus, -istis, -erunt
El pronom personal “ell” no existeix en llatí
Sabíeu que el llatí no disposa de pronoms de tercera persona no reflexius. En el seu lloc, acostuma a fer servir el pronom fòric is ea id:
- Is heri uenit = ‘Ell va arribar ahir’.
- Eos amamus = ‘Els estimem’ (és a dir, nosaltres estimem a ells).
Tot i que també és comú trobar en els textos demostratius fen les funcions del pronom personal “ell”, inexistent en llatí:
HIC, HAEC, HOC (aquest, aquesta, això)
|
Sing. |
Plur. |
||||
Masc. |
Fem. |
Neutre |
Masc. |
Fem. |
Neutre |
|
Nom./Voc. |
hic |
haec |
hoc |
hi |
hae |
haec |
Ac. |
hunc |
hanc |
hoc |
hos |
has |
haec |
Gen. |
huius |
horum |
harum |
horum |
||
Dat. |
huic |
his |
||||
Abl. |
hoc |
hac |
hoc |
his |
ISTE, ISTA, ISTUD (aqueix, aqueixa, això)
|
Sing. |
Plur. |
||||
Masc. |
Fem. |
Neutre |
Masc. |
Fem. |
Neutre |
|
Nom./Voc. |
iste |
ista |
istud |
isti |
istae |
ista |
Ac. |
istum |
istam |
istud |
istos |
istas |
ista |
Gen. |
istius |
istorum |
istarum |
istorum |
||
Dat. |
isti |
istis |
||||
Abl. |
isto |
ista |
isto |
istis |
ILLE, ILLA, ILLUD (aquell, aquella, allò)
|
Sing. |
Plur. |
||||
Masc. |
Fem. |
Neutre |
Masc. |
Fem. |
Neutre |
|
Nom./Voc. |
ille |
illa |
illud |
illi |
illae |
illa |
Ac. |
illum |
illam |
illud |
illos |
illas |
illa |
Gen. |
illius |
illorum |
illarum |
illorum |
||
Dat. |
illi |
illis |
||||
Abl. |
illo |
illa |
illo |
illis |
IS, EA, ID (aquest, aquesta, això; ell, ella, allò; pronom feble de 3a persona)
Sing. |
Plur. |
|||||
Masc. |
Fem. |
Neutre |
Masc. |
Fem. |
Neutre |
|
Nom./Voc. |
is |
ea |
id |
ei/ii |
eae |
ea |
Ac. |
eum |
eam |
id |
eos |
eas |
ea |
Gen. |
eius |
eorum |
earum |
eorum |
||
Dat. |
ei |
eis/iis |
||||
Abl. |
eo |
ea |
eo |
eis/iis |
IDEM, EADEM, IDEM (el mateix, la mateixa, el mateix)
|
Sing. |
Plur. |
||||
Masc. |
Fem. |
Neutre |
Masc. |
Fem. |
Neutre |
|
Nom./Voc. |
idem |
eadem |
idem |
eidem/iidem |
eaedem |
eadem |
Ac. |
idem |
eadem |
idem |
eosdem |
easdem |
eadem |
Gen. |
eiusdem |
eorundem |
earundem |
eorundem |
||
Dat. |
eidem |
eisdem/iidem |
||||
Abl. |
eodem |
eadem |
eodem |
eisdem/iidem |
IPSE, IPSA, IPSUD (ell mateix, ella mateixa, ell mateix)
|
Sing. |
Plur. |
||||
Masc. |
Fem. |
Neutre |
Masc. |
Fem. |
Neutre |
|
Nom./Voc. |
ipse |
ipsa |
ipsud |
ipsi |
ipsae |
ipsa |
Ac. |
ipsum |
ipsam |
ipsud |
ipsos |
ipsas |
ipsa |
Gen. |
ipsius |
ipsorum |
ipsarum |
ipsorum |
||
Dat. |
ipsi |
ipsis |
||||
Abl. |
ipso |
ipsa |
ipso |
ipsis |
Llatinismes
Els llatinismes són expressions llatines que encara utilitzem quan parlem, tot i que algunes només les veurem en registres cultes o elevats. L’any 2014, en el diari La Vanguardia, Jon Fernàndez va escriure l’article “El latín sigue vivo”. Us proposo que trobeu el major número d’expressions llatines en un fragment d’aquest article:
“Seguro que, a priori, muy poca gente levantaría la mano motu proprio ante la pregunta de si alguien sabe latín. Pero, de facto, todo quisqui utiliza el latín a diario, sin darse cuenta. No es ningún rara avis ni ningún esnob quien en sus conversaciones habituales menciona palabras y locuciones latinas como spa, referéndum, ultimátum, álbum, campus, júnior, currículum vitae, dúplex, sui generis, tiquismiquis o, incluso, etcétera. La lista podría seguir ad infinítum y se podría alargar in sécula seculórum. Pero seguro que, a no ser que se quede in albis, no necesita ayuda ni de su alter ego ni del sursuncorda para entender todas y cada una de las palabras que acaba de leer en estas líneas. Aunque sea, en realidad, un totum revolutum de latín y castellano, y usted no haya estudiado mucho más latín que aquel ya lejano rosa, rosae.
Pues eso, que sin ser doctores honoris causa ni haber sacado notas cum laude, todos sabemos, o por lo menos manejamos con cierta soltura, el latín. Esa lengua tan antigua que, sin embargo, aún respira entre nosotros. Tanto el lenguaje culto como el popular contienen una gran cantidad de latinismos. Algunos han mantenido su significado original, como el famoso carpe diem (aprovecha el día o el momento) y otros han recibido nuevas connotaciones, como en el caso de versus. Originalmente quiere decir hacia en latín, pero los ingleses le dieron el significado de contrariedad, y lo hemos recibido con su nueva connotación de la mano del inglés. (…)”
A més a més, podeu provar els vostres coneixements en el següent enllaç:
Cultismes i mots patrimonials
El 70% del vocabulari català procedeix del llatí. Són paraules que provenen per evolució natural de mots del llatí vulgar especialment. Aquest grup de paraules, el gruix del nostre lèxic, rep el nom de paraules patrimonials.
No obstant això, dins el nostre vocabulari també hi ha paraules que, tot i provenir del llatí, no es poden considerar paraules patrimonials. Són els denominats cultismes. Paraules que s’han incorporat al nostre vocabulari, a partir del Renaixement majoritàriament, directament de la llengua llatina, però no per evolució natural, sinó de manera artificial. I, per què va succeir això? Perquè en determinats contextos formals i registres elevats es buscaven paraules que fossin fidels al llatí originari, motiu pel qual es veuen pocs canvis entre la paraula originària en llatí i el cultisme.
Llatí | Mot patrimonial | Cultisme |
puer | nen | pueril |
ludere | jugar | lúdic |
magister | mestre | magistral |
fugere | fugir | fugaç |
digitus | dit | digital |
aqua | aigua | aquàtic |
bucca | boca | bucal |
oculus | ull | oculista |
pauper | pobre | paupèrrim |
A continuació, us proposo que busqueu els mots patrimonials i els cultismes de les següents paraules: cathedra, miraculu, apicula, cerebellu, directu i ecclesia.