4rt ESO

Cultismes i mots patrimonials

Posted by

4

El 70% del vocabulari català procedeix del llatí. Són paraules que provenen per evolució natural de mots del llatí vulgar especialment. Aquest grup de paraules, el gruix del nostre lèxic, rep el nom de paraules patrimonials.

No obstant això, dins el nostre vocabulari també hi ha paraules que, tot i provenir del llatí, no es poden considerar paraules patrimonials. Són els denominats cultismes. Paraules que s’han incorporat al nostre vocabulari, a partir del Renaixement majoritàriament, directament de la llengua llatina, però no per evolució natural, sinó de manera artificial. I, per què va succeir això? Perquè en determinats contextos formals i registres elevats es buscaven paraules que fossin fidels al llatí originari, motiu pel qual es veuen pocs canvis entre la paraula originària en llatí i el cultisme.

Llatí Mot patrimonial Cultisme
puer nen pueril
ludere jugar lúdic
magister mestre magistral
fugere fugir fugaç
digitus dit digital
aqua aigua aquàtic
bucca boca bucal
oculus ull oculista
pauper pobre paupèrrim

A continuació, us proposo que busqueu els mots patrimonials i els cultismes de les següents paraules: cathedra, miraculu, apicula, cerebellu, directu i ecclesia.  

Els mites

Posted by

0

«Mite és un relat tradicional que es refereix a l’actuació memorable i exemplar d’uns personatges extraordinaris en un temps prestigiós i llunyà» (Carlos García Gual)

En aquesta definició de mite s’assenyalen doncs tres característiques que han de reunir els mites, a saber:

  1. Es tracta d’un relat tradicional, és a dir, els mites es basen en el costum.
  2. En segon lloc, es tracta d’un relat que no està situat dins del que anomenem història, sinó en un context propi i sempre anterior al temps en què s’explica aquest relat. Es tracta d’un temps prestigiós i llunyà, el temps mític, davant el temps històric.
  3. Els seus protagonistes són éssers similars a nosaltres però amb característiques sobrehumanes: són déus o herois.

Existeix diferents classificacions dels mites en funció del tema que tracten. Aquí, ens basarem en la classificació presentada per alcoberro.info:

  • Mites cosmogònics: quan volen explicar la creació del món.
  • Mites teogònics: quan es refereixen a l’origen dels Déus.
  • Mites antropogònics: quan es refereixen a la creació de l’home.
  • Mites etiològics: quan intenten explicar l’origen i el perquè de determinades institucions.
  • Mites escatològics: quan fan referència a la vida del més enllà, imaginen la fi del món…
  • Mites morals: quan narren la lluita entre el bé i el mal.

Malgrat tot, en molts mites apareixen barrejats els diversos elements en una mateixa narració.

 

El Consell dels Déus

Posted by

9

Aquesta imatge correspon al quadre “El Consell dels Déus”, o Il Concilio degli Dei, de Raffaelo Sanzio, on trobem reunits a un bon grapat de déus mitològics. Sabries identificar sis d’ells i dir quins objectes t’han permès reconèixer-los?

Per ajudar-te pots consultar el següent enllaç del Museu del Prado: https://www.museodelprado.es/recurso/quien-es-quien-en-la-mitologia/377525ec-3886-51d2-d1b1-29c7cfc8a6cb

Deixa la teva resposta a comentaris. Gràcies.

Ascens i caiguda de l’Imperi Romà

Posted by

0

Amb aquestes seqüències, us podeu fer una idea de les dimensions que va assolir l’Imperi Romà des de la fundació de Roma, i com, progressivament, va anar perdent l’hegemonia territorial que havia gaudit durant segles, fins que va quedar dividit en dos imperis més dèbils. L’Imperi Romà d’Occident va desaparèixer l’any 476 i l’Imperi Romà d’Orient, també conegut com Bizantí, l’any 1453.

(Font: media.giphy.com)

BC: before Christ vol dir “abans de Crist”.
AD: anno Domini vol dir “l’any del Senyor” i indica a partir del naixement de Crist. En català és més comú l’ús de la forma d.C. (“després de Crist”).